Laure Saint-Martin Permon

Neix a Montpeller el 6 de novembre de 1784 i la mort arriba a París el 7 de juny de 1838. La seva mare era corsa i segons ella descendent de l´antiga família imperial grega dels Comnenos, refugiats a Còrsega després de l´invasió dels turcs. (Un dels Comnenos, Kalómeros, va servir junt als grans ducs de Florència, va canviar el seu nom a Bonaparte, traducció directa de “Kalòsméros”). Era freqüent les trobades intel·lectuals a la petita casa familiar a on assisteix Letícia Bonaparte i el jove general Bonaparte. Laure es va casar als setze anys amb Jean-Andoche Junot “la Tempête”, el més lleial dels generals de Napoleó, nombrat per aquest duc d´Abrantès. Aquest entorn social va fer de l´escrit de les seves memòries un document destacat de la vida de l´Emperador Napoleó i la seva reconstrucció de l´economia i la industria amb singulars anècdotes de la vida íntima. També es pot llegir la genealogia dels Comnenos, la vida a Còrsega amb una clara explicació dels fets que van portar la submissió a França. Les seves trobades de gran luxe amb la societat bonapartista, artistes i escriptors van ser la seva ruïna econòmica. Va continuar escrivint per sobreviure, doncs l´Imperi havia caigut i la traïció dels més fidels la van portar a retirar-se a la vida privada. Va publicar Memòries sobre la Restauració, La Revolució i els primers anys del regnat de Lluís Felip (1836), La història dels Salons de París sota Lluís XVI, Sota el Directori (1837-38) i algunes novel·les privades.

Bibliografia

• González Porto-Bompiani (coord). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63.
• González Porto-Bompiani (coord). Diccionario literario, vol VII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Depósito Legal:B 1.352-1959.