Laurent Fabius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Laurent Fabius
Laurent Fabius

Ministre d'Afers Exteriors
En el càrrec
Assumpció del càrrec
16 de maig de 2012
Precedit per Alain Juppé

158è Primer Ministre de França
9è de la V República
Mandat
17 de juliol de 1984 – 20 de març de 1986
President François Mitterrand
Succeït per Jacques Chirac

Ministre d'Economia, Finances i Indústria
Mandat
28 de març de 2000 – 7 de maig de 2002
Precedit per Christian Sautter
Succeït per Francis Mer

Mandat
23 de juny de 1988 – 21 de gener de 1992
Precedit per Jacques Chaban-Delmas
Succeït per Henri Emmanuelli
Mandat
12 de juny de 1997 – 27 de març de 2000
Precedit per Philippe Seguin
Succeït per Raymond Forni

Mandat
9 de gener de 1992 – 3 d'abril de 1993
Precedit per Pierre Mauroy
Succeït per Michel Rocard

Ministre d'Indústria i Recerca
Mandat
23 de març de 1983 – 17 de juliol de 1984
Precedit per Jean-Pierre Chevènement
Succeït per Hubert Curien

Naixement 20 d'agost de 1946 (1946-08-20) (67 anys)
França París (França)
Partit polític PS
Parella Françoise Castro (div.)
Professió Polític i Funcionari
Nacionalitat Francesa

Laurent Fabius (n. París, 20 d'agost de 1946) és un polític francès. Actualment és Ministre d'Afers Exteriors en el govern de Jean-Marc Ayrault. Fou primer ministre de França entre el 19 de juliol de 1984 i el 20 de març de 1986.

Era fill d'un antiquari. Estudià a l'Escola de l'Administració Pública i el 1973 esdevingué auditor de comptes. El 1978 fou escollit diputat pel departament del Sena Marítim. En el Congrés del PS de Metz del 1979 es posicionà contra Michel Rocard. El 1981 el president François Mitterrand el nomenà ministre d'economia; destacà per l'aprovació de l'impost sorbe les grans fortunes. El 1984 substituí Pierre Mauroy com a primer ministre, fins al 1986. Durant el seu mandat destacà l'escàndol per l'atemptat contra el vaixell ecologista de Greenpeace, Rainbow Warrior, amb implicació dels serveis secrets francesos; les protestes per la reforma de l'ensenyament privat, l'auge en vots del parit d'extrema dreta Front Nacional, i l'afer de la sang contaminada, que provocaria la seva dimissió.

Fidel a François Mittérrand, el 1988 fou nomenat president de l'Assemblea Nacional, i primer secretari el 1992-1993. El 1995 intentà ser el candidat socialista a les eleccions presidencials, però fou desplaçat per Lionel Jospin. Des del 16 de juny de 2002 ha estat un membre de l'Assemblea Nacional francesa. És membre del grup del Partit Socialista.

Va liderar el vot pel "no" al referèndum de la Constitució Europea, el 29 de maig de 2005, dins del seu grup polític, contràriament a la postura oficial del partit.



Precedit per:
Alain Juppé
Ministre d'Afers Exteriors
2012–actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Pierre Mauroy
Primer Ministre de França
França

19841986
Succeït per:
Jacques Chirac
Precedit per:
Christian Sautter
Ministre d'Economia, Finances i Indústria
20002002
Succeït per:
Francis Mer
Precedit per:
Jean-Pierre Chevènement
Ministre d'Indústria i Recerca
19831984
Succeït per:
Hubert Curien
Precedit per:
Maurice Papon
Ministre Delegat dels Pressupostos
19811983
Succeït per:
Henri Emmanuelli
Precedit per:
Jacques Chaban-Delmas
President de l'Assemblea Nacional
19881992
Succeït per:
Henri Emmanuelli
Precedit per:
Philippe Seguin
President de l'Assemblea Nacional
19972000
Succeït per:
Raymond Forni
Precedit per:
Pierre Mauroy
Primer Secretari del PS
Partit Socialista

19921993
Succeït per:
Michel Rocard