Lauro Rossi
  |
||
|---|---|---|
 En la vila de Macerata, Plaça de la Llibertat amb l'església de Sant Pau i a la dreta el teatre que porta el nom del compositor Lauro Rossi |
||
| Estil: | Romanticisme | |
| Naixença: | 27 de febrer de 1810 Macerata prov. Marques |
|
| Defunció: | 5 de maig de 1885 (als 75 anys) Cremona, Llombardia |
|
| Nacionalitat: |  Itàlia |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
Lauro Rossi (Macerata, Marques, 19 de febrer de 1810 - Cremona, 5 de maig de 1885) fou un compositor italià.
Fou deixeble de Girolamo Crescentini, Giovanni Furno i Nicola Zingarelli a Nàpols, i el 1822 aconseguí la plaça de director d’orquestra del teatre "Della Vall"”, de Roma, en el que hi va romandre fins el 1835, en que passà a Mèxic al front d’una companyia d’òpera, visitant després Cuba i als Estats Units.
El 1844 retornà a Itàlia i el 1850 fou nomenat director del Conservatori de Milà. Fou un dels compositors més notables del seu país, i produí un cert nombre d’òperes molt apreciables, malgrat que foren oblidades ràpidament.
Òperes [modifica]
- Constanza ed Oringaldo, (1830)
- Scomessa e Matrimonio, (1831)
- La sposa al letto, (1832)
- Il disertore swizzero, 1831
- Le Fuccine di Bergen, (1834)
- Amelia,
- La casa disabitada, una de les seves millors òperes, que fou representada amb èxit en els principals teatres d’Europa
- La villana contessa
- Il Borgomastro di Scheidam, òpera bufa estrenada també amb brillant èxit (Milà, 1844)
- Il dottor Bobolo, (1845)
- Benvenuto Cellini, (1846)
- Azema di Granada, (1846)
- La figlia di Figaro, (1847)
- Bianca Contarini, (1847)
- Il domino nero, (1849)
- L’alchimista, (1853)
A més, va compondre, l’oratori Saül, elegies a la mort de Vicenzo Bellini de Saverio Mercadante; cantates, una missa, sis fugues per a quartet de corda, melodies per a exercicis de vocalització, et...
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lauro Rossi |
- Enciclopèdia Espasa Tom núm, 52, pàg. 442 (ISBN 84-239-4552-9)
