Lazare Nicolas Marguerite Carnot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lazare Nicolas Marguerite Carnot

Lazare Nicolas Marguerite Carnot, nascut a Nolay (Borgonya) el 13 de maig de 1753 i mort a Magdeburg (Prússia) el 22 d'agost de 1823, fou un matemàtic, un físic, un militar i un polític francès. Membre de la Convenció Nacional, se l'ha anomenat l'organitzador de la victòria o El gran Carnot.

Família[modifica | modifica el codi]

Procedia d'una família d'advocats de Borgonya. Espòs de Jacqueline Sophie Dupont de Maringheur. Tingueren deu fils. En destaquen : Nicolas Léonard Sadi Carnot et Lazare Hippolyte Carnot, qui fou pare de Marie François Sadi Carnot. El seu germà és Joseph-François-Claude Carnot.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1791, essent capità d'enginyers, fou elegit diputat per a l'Assemblea Legislativa i després per a la Convenció Nacional. El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on, com a responsable militar, contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució Francesa de les potències europees, entre els quals l'exèrcit dit del Midi, que envaí Catalunya en l'anomenada Guerra Gran.

Durant el Directori, en fou elegit membre (1795) i s'oposà a Paul de Barras. Per aquest motiu hagué d'exiliar-se (1797).

Durant l'Imperi (1800), inicialment, és ministre de la guerra. Però, contrari al poder personal de Napoleó ), es dedicà a estudis matemàtics; i, entre altres, escriví Géométrie de position (1803) i De la défense des places fortes (1810). El 1814, davant la imminent invasió de França, es posà al servei de Napoleó i fou el defensor d'Anvers.

Més tard, durant els Cent Dies, fou ministre de l'interior. A l'adveniment de la Restauració hagué d'exiliar-se a Varsòvia i, finalment, a Magdeburg, on morí.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lazare Nicolas Marguerite Carnot