Le Monde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diari Le Monde
Le Monde
Fundació 1944
Gènere Informació general
País França
Ciutat on s'edita París
Àmbit de distribució Nacional
Idioma Francès
Periodicitat diari
Publicació Matutina
Empresa editora La Vie-Le Monde
Fundador Hubert Beuve-Méry
Director de publicació Louis Dreyfus
Director de la redacció Erik Izraelewicz
Redactors en cap Jean-Jacques Bozonnet, Michel Kajman, Franck Nouchi, Isabelle Talès, Didier Pourquery (Le Monde magazine), Jean-Baptiste Jacquin
Difusió 325 295 exemplars
(OJC, 2011)
Plana d'internet lemonde.fr

Le Monde és un diari d'entrega matutina francès fundat per Hubert Beuve-Méry el 1944. Tenia la mateixa tipografia que Le Temps, un diari que va deixar d'existir el 1942.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera entrega de Le Monde va aparèixer el 18 de desembre del 1944. El 19 de desembre només tenia una sola pàgina. Le Monde succeeix el diari Le Temps, del qual recupera el seu format i la presentació. El general Charles de Gaulle és un element motor d'aquesta presentació de Hubert Beuve-Méry, el qual va crear una societat de responsabilitat limitada amb un capital de 200.000 francs repartits en 200 accions.

El 1951 es va crear la Societat de redactors, que des de 1968 fou una de les dues societats d'empleats i d'executius. Els assalariats del diari mantenien l'ocupació central dins la gestió rotativa. L'any 80 i 90 el diari va patir certes dificultats financeres. El 1994 va canviar el seu estatut de SARL pel de societat anònima amb un directori i un consell de vigilància.

Des de 1985, la primera plana del diari mostrava una caricatura d'actualitat dibuixada sovint per Plantu. L'arribada de Plantu, qui va publicar íntegrament un reportatge d'acusació al president dels Estats Units Bill Clinton en el cas Lewinsky, va sorprendre alguns lectors. No obstant això, altres van trobar aquesta publicació molt interessant, ja que posava en evidència el caràcter conservador i moralista de la justícia americana.

L'any 2009 una editorial del diari va criticar la fanfarroneria del president de la República (Nicolas Sarkozy). Diverses publicacions controlades per empresaris, amics personals del president (Vincent Bolloré, Arnaud Lagardère i Bernard Arnault), van deixar d'utilitzar les impressores de Le Monde.[1] Mancat d'aquests importants ingressos, el diari va començar a cercar el suport dels seus accionistes, però BNP Paribas, el banc tradicional del diari, el deixà a l'estacada. Al president del banc (Michel Pébereau) no li havia agradat que el diari el cités en una enquesta sobre el capitalisme a la francesa.[1] Així doncs, sense recursos ni ajuts econòmics, el diari es va posar a la venda i a finals de 2010 va tenir lloc un punt d'inflexió històric: els periodistes del diari van deixar de ser els seus "accionistes de referència" i van passar a ser controlats per tres empresaris francesos (Pierre Bergé, Xavier Niel i Matthieu Pigasse).[2] A finals d'any, el director de la publicació(Éric Fottorino) fou destituït pels nous propietaris i van nomenar en lloc seu Louis Dreyfus.[3]

Setanta anys després de la seva creació, el rotatiu té uns 2 milions de lectors. Les seves successives redaccions li han donat el títol de « diari de referència » de la premsa quotidiana francesa. És la principal publicació diària de Groupe La Vie Le Monde.

Directors[modifica | modifica el codi]

  • Hubert Beuve-Méry (1944-1969)
  • Jacques Fauvet (1969-1981)
  • Claude Julien (1981-1982)
  • André Laurens (1982-1985)
  • André Fontaine (1985-1991)
  • Jacques Lesourne (1991-1994)
  • Jean-Marie Colombani (1994-2007)
  • Pierre Jeantet (juny 2007 – febrer 2008)[4]
  • Éric Fottorino (febrer 2008 – desembre 2010)
  • Louis Dreyfus (desembre 2010 –)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Le Monde Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Halimi, Serge. «Vingt années qui ont changé "Le Monde"». Le Monde diplomatique, 59, 700, juillet 2012, p. 16.
  2. « Les actionnaires du Monde valident son rachat par le trio “BNP” », L'Express, 2 novembre 2010.
  3. Éditorial du Le Monde daté du mardi 15 février 2011
  4. « Pierre Jeantet élu patron du Monde par les salariés », sur lefigaro.fr du 14 octobre 2007.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]