Le comte Ory

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El comte Ory
Títol original: Le comte Ory
Llengua original: francès
Gènere: melodramma tragico
Música: Gioacchino Rossini
Llibret: Eugène Scribe,
Charles-Gaspard Delestre-Poirson
Font literària: obra homònima
Actes: dos
Estrena: 20 d'agost de 1828
Teatre: Théâtre de l'Académie Royale de Musique de París
Estrena a Catalunya: 1 de juliol de 1830, Teatre de la Santa Creu (Barcelona)(estrena a Espanya)
Estrena al Liceu: 28 de gener de 1871

Le comte Ory és una òpera en dos actes de Gioacchino Rossini, amb llibret de Eugène Scribe i Charles-Gaspard Delestre-Poirson, basada al seu torn en la seva obra homònima. S'estrenà al Théâtre de l'Académie Royale de Musique (Salle Le Peletier) de París el 20 d'agost de 1828. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona l'1 de juliol de 1830.[1]

Aquesta és la penúltima òpera de Rossini, només n'escriuria una més: Guillaume Tell (1829).

Composició[modifica | modifica el codi]

L'obra és un vodevil d'Eugène Scribe escrit en col·laboració amb Delestre-Poirson en una acte i estrenat a París el 16 de desembre de 1816 i que els mateixos autors van adaptar per l'òpera afegint el primer acte en el qual el comte Ory intenta seduir la Comtesse disfressat d'eremita. En aquest acte hi apareix el criat del comte, Isolier, un rol transvestit i el primer escrit per a una mezzosoprano, ja que per les òperes italianes Rossini utilitzava la veu de contralt, més pròpia d'Itàlia.

L'Òpera de París estava esperant una nova òpera de Rossini, que estava obligat -per contracte- a escriure deu òperes noves, de tal manera que el compositor va decidir muntar un espectacle bufo de considerable enginy argumental per aturar les reclamacions de la direcció del teatre, i estalviar-se la feinada que hauria significat escriure'n una de totalment nova.

Alguns fragments de la música procedeix de la seva òpera Il viaggio a Reims escrita tres anys abans per la coronació de Carles X.[2] El primer acte és el més autoplagiat; el segon acte és molt més original, i és el que inclou el meravellós tercet nocturn, delicadament instrumentat à la Mozart, que és una de les millors troballes de tota l'òpera.[3]

Concretament aprofita 8 números:

  • L'escena de la introducció i el preludi precedent, provenen de la introducció de Il Viaggio,
  • La cavatina del Gouverneur aprofita part de l'ària del Milord.
  • La cavatina de la Comtessa de Fourmoutiers correspon a la cavatina de la Comtessa de Fleuville.
  • El final del primer acte és el gran concertant del Viaggio.
  • El duet d'Ory i la Comtessa, correspon al duet entre Corinna i il cavaliere
  • Finalment l'ària de Raimbaud correspon a la genial ària de Don Profondo.[4]

Representacions[modifica | modifica el codi]

La primera representació a Itàlia va ser el 2 de juliol de 1829 traduïda a l'italià, al Teatro San Benedetto de Venècia. A París, Le comte Ory va romandre en el repertori durant vint anys consecutius, declinant quan l'existència d'una nova escola de cant va fer pràcticament impossible trobar un tenor que assumís el paper protagonista. La lleugeresa, la gràcia afrancesada, però sobretot l'ambigüitat i la amoralitat d'aquesta òpera no van ser apreciades pel públic italià del segle XIX. Encara avui, totalment revaloritzada per la crítica i integrada en el repertori teatral, segueix sense ser una de les òperes més famoses de Rossini malgrat comptar amb una elevada qualitat musical, de gran coloratura, i un argument divertit.

Es va representar al King's Theatre de Londres en italià el 28 de febrer de 1829, a Nova Orleans al Théâtre d'Orléans el 16 de desembre de 1830 i a Nova York el 22 d'agost de 1831.[5]

L'òpera es realitza amb poca freqüència i, entre 2005 i 2009, es feren 187 representacions amb un total de 16 produccions.[6] Aquesta xifra es va incrementar a l'abril de 2011, quan l'òpera es va estrenar al Metropolitan Opera de Nova York. L'elenc incloïa a Juan Diego Florez, Diana Damrau i Joyce DiDonato, cantant en una nova producció dirigida per Bartlett Sher.

Rols[modifica | modifica el codi]

Rol Veu Cantants de l'estrena, 20 d'agost de 1828
(Director: François Antoine Habeneck)
Comte Ory tenor Adolphe Nourrit
Tutor baríton Nicolas Levasseur
Isolier mezzosoprano Constance Jawureck
Raimbaud Henri-Bernard Dabadie
Comtessa de Formoutiers soprano Laure Cinti-Damoreau
Ragonde mezzosoprano Mori
Alice soprano
Cavaller primer tenor Alexis Dupont
Cavaller segon baritone Jean-Étienne-August Eugène Massol
Cavaller tercer baríton Henri-Bernard Dabadie the younger
Cavaller quart baríton Ferdinand Prévôt
Cor d'homes, dones, croats i camperols

Argument[modifica | modifica el codi]

Època: Cap a l'any 1200, durant les Croades
Lloc: Turena

Acte I[modifica | modifica el codi]

Esplanada davant el castell de Formoutiers

El comte Ory és un pocavergonya capaç de fer el que sigui per tal de conquerir una dona. S'ha proposat conquerir Adèle comtessa de Formoutiers, i per a fer-ho fingeix ser un monjo eremita. Amb la complicitat del seu amic Rimbaud, que anuncia a la gent del poble l'arribada d'un savi eremita a qui poden demanar consell, és molt ben rebut entre la gent del poble i li fan tota mena de confidències. Isolier, el patge del comte Ory no el reconeix i li confessa el seu amor per la comtessa Adèle. Després li explica el seu pla per introduir-se dins el castell disfressat de pelegrina.

La comtessa també vol consell del savi i li demana què pot fer per combatre la melanconia que sent. L'eremita li proposa que s'enamori, refiant que ho farà d'ell. Ella però, s'enamora d'Isolier. Ory prova de dissuadir-la dient-li que el patge no és una persona de confiança, però finalment no pot controlar la seva frustració i acaba revelant la seva autèntica identitat. L'acte acaba amb l'arribada d'un correu que anuncia la tornada del germà de la comtessa provinent de les croades.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Una gran sala a l'interior del castell

Mentre la comtessa i les seves dames esperen l'arribada del comte esclata una tempesta. Un grup de beates, que també esperen l'arribada dels seus marits de la guerra, demanen aixopluc i la comtessa els en concedeix. En realitat és Ory acompanyat per una colla d'amics que, han decidit copiar-li la idea a Isolier i fer-se passar per unes inofensives dames religioses.

A aquestes beates se'ls ofereix un sopar senzill i les deixen a soles mentre tothom es retira a dormir. Raimbaud assalta el celler del castell i porta vi per a tots els homes que acaben emborratxats. Isolier reconeix a Ory i revela la seva identitat a Adèle i entre tots dos tramen burlar-se'n. Quan el comte entra a les fosques a la cambra de la comtessa i li agafa la mà, però en realitat està agafant la mà d'Isolier.

A mitjanit arriben els cavallers de les croades i aleshores Isolier assumeix el seu paper com a patge d'Ory ajudant-lo a fugir.


Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Holden, Amanda (Ed.), The New Penguin Opera Guide, New York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-140-29312-4
  • Osborne, Richard, "Rossini's life" in The Cambridge Companion to Rossini, Cambridge University Press. ISBN 0-521-00195-1.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]