Le comte Ory
| El comte Ory | |
| Títol original: | Le comte Ory |
| Llengua original: | francès |
| Gènere: | melodramma tragico |
| Música: | Gioacchino Rossini |
| Llibret: | Eugène Scribe, Charles-Gaspard Delestre-Poirson |
| Font literària: | obra homònima |
| Actes: | dos |
| Estrena: | 20 d'agost de 1828 |
| Teatre: | Théâtre de l'Académie Royale de Musique de París |
| Estrena a Catalunya: | 1 de juliol de 1830, Teatre de la Santa Creu (Barcelona)(estrena a Espanya) |
| Estrena al Liceu: | 28 de gener de 1871 |
Le comte Ory és una òpera en dos actes de Gioacchino Rossini, amb llibret de Eugène Scribe i Charles-Gaspard Delestre-Poirson, basada al seu torn en la seva obra homònima. S'estrenà al Théâtre de l'Académie Royale de Musique (Salle Le Peletier) de París el 20 d'agost de 1828. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona l'1 de juliol de 1830.[1]
Aquesta és la penúltima òpera de Rossini, només n'escriuria una més: Guillaume Tell (1829).
Taula de continguts |
Composició [modifica]
L'obra és un vodevil d'Eugène Scribe escrit en col·laboració amb Delestre-Poirson en una acte i estrenat a París el 16 de desembre de 1816 i que els mateixos autors van adaptar per l'òpera afegint el primer acte en el qual el comte Ory intenta seduir la Comtesse disfressat d'eremita. En aquest acte hi apareix el criat del comte, Isolier, un rol transvestit i el primer escrit per a una mezzosoprano, ja que per les òperes italianes Rossini utilitzava la veu de contralt, més pròpia d'Itàlia.
L'Òpera de París estava esperant una nova òpera de Rossini, que estava obligat -per contracte- a escriure deu òperes noves, de tal manera que el compositor va decidir muntar un espectacle bufo de considerable ingeni argumental per aturar les reclamacions de la direcció del teatre, i estalviar-se la feinada que hauria significat escriure'n una de totalment nova.
Alguns fragments de la música procedeix de la seva òpera Il viaggio a Reims escrita tres anys abans per la coronació de Carles X.[2] El primer acte és el més autoplagiat; el segon acte és molt més original, i és el que inclou el meravellós tercet nocturn, delicadament instrumentat à la Mozart, que és una de les millors troballes de tota l'òpera.[3]
Concretament aprofita 8 números:
- L'escena de la introducció i el preludi precedent, provenen de la introducció de Il Viaggio,
- La cavatina del Gouverneur aprofita part de l'ària del Milord.
- La cavatina de la Comtessa de Fourmoutiers correspon a la cavatina de la Comtessa de Fleuville.
- El final del primer acte és el gran concertant del Viaggio.
- El duet d'Ory i la Comtessa, correspon al duet entre Corinna i il cavaliere
- Finalment l'ària de Raimbaud correspon a la genial ària de Don Profondo.[4]
Representacions [modifica]
La primera representació a Itàlia va ser el 2 de juliol de 1829 traduïda a l'italià, al Teatro San Benedetto de Venècia. A París, Le comte Ory va romandre en el repertori durant vint anys consecutius, declinant quan l'existència d'una nova escola de cant va fer pràcticament impossible trobar un tenor que assumís el paper protagonista. La lleugeresa, la gràcia afrancesada, però sobretot l'ambigüitat i la amoralitat d'aquesta òpera no van ser apreciades pel públic italià del segle XIX. Encara avui, totalment revaloritzada per la crítica i integrada en el repertori teatral, segueix sense ser una de les òperes més famoses de Rossini malgrat comptar amb una elevada qualitat musical, de gran coloratura, i un argument divertit.
Es va representar al King's Theatre de Londres en italià el 28 de febrer de 1829, a Nova Orleans al Théâtre d'Orléans el 16 de desembre de 1830 i a Nova York el 22 d'agost de 1831.[5]
L'òpera es realitza amb poca freqüència i, entre 2005 i 2009, es feren 187 representacions amb un total de 16 produccions.[6] Aquesta xifra es va incrementar a l'abril de 2011, quan l'òpera es va estrenar al Metropolitan Opera de Nova York. L'elenc incloïa a Juan Diego Florez, Diana Damrau i Joyce DiDonato, cantant en una nova producció dirigida per Bartlett Sher.
Rols [modifica]
| Rol | Veu | Cantants de l'estrena, 20 d'agost de 1828 (Director: François Antoine Habeneck) |
|---|---|---|
| Comte Ory | tenor | Adolphe Nourrit |
| Tutor | baríton | Nicolas Levasseur |
| Isolier | mezzosoprano | Constance Jawureck |
| Raimbaud | Henri-Bernard Dabadie | |
| Comtessa de Formoutiers | soprano | Laure Cinti-Damoreau |
| Ragonde | mezzosoprano | Mori |
| Alice | soprano | |
| Cavaller primer | tenor | Alexis Dupont |
| Cavaller segon | baritone | Jean-Étienne-August Eugène Massol |
| Cavaller tercer | baríton | Henri-Bernard Dabadie the younger |
| Cavaller quart | baríton | Ferdinand Prévôt |
| Cor d'homes, dones, croats i camperols | ||
Notes [modifica]
- ↑ (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
- ↑ Osborne, p.18.
- ↑ http://momentsopera.blogspot.com/2011/04/le-comte-ory-g-rossini.html
- ↑ http://ximo.wordpress.com/2011/04/10/el-met-al-cinema-le-comte-ory/
- ↑ Holden, p. 793
- ↑ Llista de les 2153 òperes més representades entre les temporades 2005-06 i 2010-11 a Operabase.com
Referències [modifica]
- Holden, Amanda (Ed.), The New Penguin Opera Guide, New York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-140-29312-4
- Osborne, Richard, "Rossini's life" in The Cambridge Companion to Rossini, Cambridge University Press. ISBN 0-521-00195-1.
Vegeu també [modifica]
|
||||||||||
