Le donne curiose

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Le donne curiose
Esborrany del decorat de Le donne curiose fet per Paul Schönke
Esborrany del decorat de Le donne curiose fet per Paul Schönke
Títol original: Le donne curiose
Llengua original: italià
Gènere: Òpera bufa
Música: Ermanno Wolf-Ferrari
Llibret: Luigi Sugana i Ermanno Wolf-Ferrari
Font literària: A partir de l'obra de teatre Le donne curiose de Carlo Goldoni
Actes: tres
Època de composició: 1902
Estrena: 27 de novembre de 1903
Teatre: Munic - Teatre de la Residència
Personatges:
  • Ottavio, un ric ciutadà de Venècia (baríton)
  • Beatrice, la seva esposa (mezzosoprano)
  • Rosaura, la filla d'ambdós (soprano)
  • Florindo, el promès de Rosaura (tenor)
  • Pantalone, un comerciant venecià (baríton)
  • Lelio (baríton) i Leandro (tenor), amics de Pantalone
  • Colombina, donzella de Beatrice i Rosaura (soprano)
  • Eleonora, esposa de Lelio (soprano)
  • Arlecchino, criat de Pantalone (baríton)
  • Asdrubale (tenor)
  • Almorò (tenor)
  • Alvise (tenor)
  • Lunardo (baríton)
  • Mòmolo (baríton)
  • Mènego (baríton)
  • Dos gondolers (tenor i baix)
  • Un criat de la casa (personatge mut)
  • Criats, gondolers, homes i dones del poble (Cor i figurants)

Le donne curiose és una òpera bufa del compositor italià, Ermanno Wolf-Ferrari (1876-1948).

Lloc i època[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Venècia, a mitjan segle XVIII.

Argument[modifica | modifica el codi]

En el club de Pantalone no es permet l'entrada a les dones. Quan fa una festa en honor de Florindo, membre del club que va a casar-se, la curiositat de les dones es desborda: sospiten que els homes es lliuren al vici del joc o l'amor prohibit. Les dones tracten per tots els mitjan de treure quelcom de llum d'aquest misteri, però els homes saben com eludir qualsevol pregunta.

Inclús Florindo es resisteix a la curiositat de Rosaura: de res li serveix ni la seva amenaça de trencar el compromís. Per fi, la jove fingeix un desmai i d'aquesta manera almenys caça del seu promès la contrasenya amicizia.

Beatrice, Eleonora i Rosaura, es disfressen d'homes i tracten de colar-se en la festa dient la paraula clau. Però els homes no es deixen enganyar i les fan fora. Arlecchino les preu fins a la porta i les deixa observar l'interior de la sala a través del forat de la clau.

De sobte s'obre la porta: homes i dones es troben cara a cara, Ja no hi ha cap obstacle perquè celebrin la festa tots junts, i posant fi a aquesta òpera bufa.

Comentari[modifica | modifica el codi]

El propi Wolf-Ferrari creia que aquesta òpera passaria a la història només com un "accident". Però la veritat fou que li valgué el sobrenom de "Mozart redivivo" i en els anys de 1920 fou portada a l'escena ni més ni menys que en 27 teatres alemanys.

Referències[modifica | modifica el codi]