Le donne curiose

Le donne curiose
Esborrany del decorat de Le donne curiose fet per Paul Schönke
Títol original:	Le donne curiose
Llengua original:	italià
Gènere:	Òpera bufa
Música:	Ermanno Wolf-Ferrari
Llibret:	Luigi Sugana i Ermanno Wolf-Ferrari
Font literària:	A partir de l'obra de teatre Le donne curiose de Carlo Goldoni
Actes:	tres
Època de composició:	1902
Estrena:	27 de novembre de 1903
Teatre:	Munic - Teatre de la Residència
Personatges:
Ottavio, un ric ciutadà de Venècia (baríton) Beatrice, la seva esposa (mezzosoprano) Rosaura, la filla d'ambdós (soprano) Florindo, el promès de Rosaura (tenor) Pantalone, un comerciant venecià (baríton) Lelio (baríton) i Leandro (tenor), amics de Pantalone Colombina, donzella de Beatrice i Rosaura (soprano) Eleonora, esposa de Lelio (soprano) Arlecchino, criat de Pantalone (baríton) Asdrubale (tenor) Almorò (tenor) Alvise (tenor) Lunardo (baríton) Mòmolo (baríton) Mènego (baríton) Dos gondolers (tenor i baix) Un criat de la casa (personatge mut) Criats, gondolers, homes i dones del poble (Cor i figurants)

Le donne curiose és una òpera bufa del compositor italià, Ermanno Wolf-Ferrari (1876-1948).

Lloc i època

La ciutat de Venècia, a mitjan del segle XVIII.

Argument

En el club de Pantalone no es permet l'entrada a les dones. Quan fa una festa en honor de Florindo, membre del club que va a casar-se, la curiositat de les dones es desborda: sospiten que els homes es lliuren al vici del joc o l'amor prohibit. Les dones tracten per tots els mitjan de treure quelcom de llum d'aquest misteri, però els homes saben com sortejar qualsevol pregunta.

Inclús Florindo es resisteix a la curiositat de Rosaura: de res li serveix ni la seva amenaça de trencar el compromís. Per fi, la jove fingeix un desmai i d'aquesta manera almenys caça del seu promès la contrasenya amicizia.

Beatrice, Eleonora i Rosaura, es disfressen d'homes i tracten de colar-se en la festa dient la paraula clau. Però els homes no es deixen enganyar i les fan fora. Arlecchino les preu fins la porta i les deixa observar l'interior de la sala a traves del forat de la clau.

De sobte s'obre la porta: homes i dones es troben cara a cara, Ja no hi ha cap obstacle perque celebrin la festa tots junts, i posant fi a aquesta òpera bufa.

Comentari

El propi Wolf-Ferrari creia que aquesta òpera passaria a la història només com un "accident". Però la veritat fou que li valgué el sobrenom de "Mozart redivivo" i en els anys de 1920 fou portada a l'escena ni més ni menys que en 27 teatres alemanys.

Referències

• ÒPERA d'András Batta, pàg. 854, Editorial Könemann (ISBN 3-8290-2830-X)