Lebensraum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Lebensraum (Espai vital) en alemany, fou una teoria geopolítica ideada i desenvolupada pels geògrafs Friedrich Ratzel (1844-1904) i Karl Haushofer (1869-1946) segons la qual la població alemanya, i qualsevol poble, necessitaven assentar-se i projectar-se en espais que corresponien a àrees de civilització naturals.

El Lebensraum fou una de les idees claus recuperades per Adolf Hitler per justificar la seva política, com a component essencial de la ideologia nazi. Al llibre de Hitler Mein Kampf, va detallar la necessitat de l'espai vital per obtenir terra i materials, i que aquest estava a l'est. La política dels nazis va consistir a matar, deportar o esclavitzar russos i altres pobles eslaus, considerats inferiors, i repoblar el terreny amb gent germànica. Les poblacions urbanes serien matades de gana, i els excedents agrícoles es destinarien als alemanys.

El Generalplan Ost va establir que el 85% de la població lituana i polonesa, 75% de la bielorussa, 65% de la ucraïnesa, 50% de la russa, estona i letona seria deportada a Sibèria i la resta germanitzada, convertint-se en una àrea de població alemanya en els 25 anys posteriors a la guerra.[1]

Aquestes idees van començar a adquirir un significat polític gràcies als treballs del politòleg Rudolf Kjellén (1864-1922), qui va encunyar el terme de geopolítica per assenyalar la influència dels factors geogràfics sobre les relacions de poder en la política internacional i va defensar algunes de les concepcions del geògraf Sir Halford John Mackinder, referents a la tesi que deia que l'Àsia central i l'Europa de l'Est eren el centre estratègic del planeta (cor del món), com a conseqüència del la fallida progressiva del poder marítim radicat als països situats al seu voltant.

Qui dominés aquesta regió, dominaria el món. Inicialment aquestes consideracions s'enfocaven a la rivalitat entre Alemanya i Gran Bretanya, però posteriorment es va usar per indicar la confrontació entre Alemanya i la Unió Soviètica, ja que el règim nacionalsocialista veia amb bons ulls als pobles occidentals, a causa dels llaços tant racials com culturals.

Karl Haushofer, exgeneral i geògraf, va aplicar les nocions i teories de Ratzel a la situació concreta en què es trobava Alemanya després de la derrota i les expropiacions territorials sofertes al Tractat de Versalles (1919). Haushofer va afegir que la base de tota política exterior era l'espai vital del que disposés el cos nacional. L'acció de l'Estat consistia a defensar tal espai, més aviat de naturalesa cultural, i a potenciar-ho quan resultés insuficient. A través de Rudolf Hess, que era assistent a les classes de Haushofer en la càtedra de geopolítica de la Universitat de Munic, al costat del seu fill Albretch, va prendre contacte amb Adolf Hitler, que va utilitzar la terminologia del Lebensraum per descriure la necessitat del Tercer Reich de trobar nous territoris per expandir-se, principalment a costa dels pobles eslaus d'Europa de l'est. No obstant això Haushofer era més eurasiàtic que no pas nacionalista alemany i pensava que l'Eix havia d'incloure a Rússia, en lloc d'Itàlia, aliat natural germà. A més, casat amb una jueva, el règim nazi finalment el va perseguir. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Buttar, Prit. Between Giants: The Battle for the Baltics in World War II (en anglès). Osprey Publishing, 2013. ISBN 1472802888. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]