Lecitina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fig 1. 1 exemple de lecitina. En general una lecitina comporta un àcid gras saturat i àcid gras insaturat.

La lecitina és un lípid també anomenat fosfatidilcolina i que permet la solubilització dels àcids biliars amb l'ajut de les sals biliars.

El nom de lecitina el va donar a mitjan segle XIX Théodore Gobley fent referència al nom grec del rovell de l'ou lekithos, d'on va ser extreta primer la lecitina. La lecitina es troba també en les substàncies grasses dels teixits animals i vegetals (com la bilis i la sang venosa).[1] La lecitina és un lípid de la classe de les fosfatidilcolines, de fet la definició exacta de la lecitina pot dependre del context.

La lecitina designa únicament les fosfatidilcolines[2] · ,[3] és a dir un lípid format a partir d'una colina, d'un fosfat, d'un glicerol i de dos àcids grassos (figura 1). És més adequat parlar de lecitines, ja que no es tracta d'una sola molècula sinó d'un grup de molècules on la composició en àcids grassos varia d'una molècula a l'altra. Així les lecitines adopten diversos colors segons la seva composició: color groc per la lecitina vegetal, al marró per la lecitina dels peix.

El terme de lecitina també es fa servir per extensió per designar el conjunt de fosfolípids extrets de la natura (per exemple de la soia) en la mesura que majoritàriament estan constituïts de fosfatidilcolina.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La fosfatidilcolina té (figura 1) :

  • Un pol hidròfil : la colina i el grup fosfat.
  • Una cua hidròfoba : els àcids grassos (en el cas de la figura els àcids palmític i oleic).

Biologia[modifica | modifica el codi]

La fosfatidilcolina es produeix de forma natural pel fetge. És un constituent important de la bilis on emulsiona els greixos presents en el duodè. També és important en les sals biliars i per evitar que les gotetes lipídiques es reaglutinin.

Per ser un fosfolípid es troba en la membrana cel·lular per manenir-ne l'elastoviscositat. És un component essencial del sistema nerviós i constitueix prop del 30% en pes sec del cervell i el 15% dels nervis.

Ús industrial[modifica | modifica el codi]

Les lecitines (E322) es fan servir com emulsidors en la indústria alimentària. Actualment s'extreun majoritàriament de la soia, per exemple es fa servir en la xocolata per millorar l'homogeneïtat dels ingredients.

Recerca mèdica[modifica | modifica el codi]

El metabotidilcolines s'estudia per les membranes i les proteïnes de les membranes. Una lecitina marina s'estudia contra la psoriasis.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Theodore Gobley Sur la lécithine et la cérébrine Journal de Pharmacie et de Chimie t20 1874
  2. IUPAC-IUB Commission on Biochemical Nomenclature (CBN) (1978) Nomenclature of lipids (1976), Biochem. J., 171:21-35
  3. International Union of Biochemistry and Molecular Biology (1992) Biochemical Nomenclature and Related Documents, Portland Press, Edited by C. Liébecq
  4. lécithine marin et psoriasis = http://www.ingentaconnect.com/content/klu/10298/2006/00000004/00000001/00000140?crawler=true