Legió IV Macedònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La legió IV Scythica fou una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 48 aC amb legionaris itàlics. L'any 70 l'emperador Vespasià la llicencià, però fou reconstituïda poc després amb el cognomen Flavia Felix. El seu emblema era un bou i un capricorn.

La constitució de la legió es produí quan Juli Cèsar estava preparant la persecució de Pompeu, que després de l'arribada de Cèsar a Roma, havia fugit d'Itàlia i es trobava a Grècia. Les primeres batalles de la legió foren la batalla de Dyrrachium i la batalla de la Farsàlia. Posteriorment la legió quedà estacionada a Macedònia, d'on prové el seu cognomen. L'any 30 aC August transferí la legió a la Hispània Tarraconense, per lluitar en les guerres càntabres. Una vegada finalitzades les campanyes la IV Macedonica romangué a la península Ibèrica.

L'any 43 dC fou enviada a la Germània Superior, per substituir la legió XIV Gemina com a guarnició de Moguntiacum (actual Magúncia). Juntament amb la XXII Primigenia sonà suport a Vitel·lí en l'any dels quatre emperadors (69 dC), primer contra Otó i després contra Vespasià. Una vegada al poder, Vespasià confiava poc en les tropes de la IV Macedonica, de manera que llicencià la legió.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legió IV Macedònica Modifica l'enllaç a Wikidata