Legió I Adiutrix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I Adiutrix: al revers es llegeix LEG I AD-IVT.

La Legió I Adiutrix («ajudant») fou una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró. La darrera notícia que se'n té és de l'any 444, quan estava aquarterada a Brigetio (actualment Szöny), a la provincia de Pannònia. El símbol de la legió era un capricorn o un pegàs.

És possible que l'origen de la legió es trobi a la I Classis («de la flota»), una legió reclutada per Neró entre els mariners de la flota estacionada a Misè (Classis Misenensis), i completada posteriorment per Galba. Inicialment estava aquarterada a prop de Roma. Durant l'any dels quatre emperadors, la legió lluità en l'exèrcit d'Otó a la primera batalla de Bedriacum, on fou derrotada pels exèrcits de Vitel·li. Aquest ordenà el trasllat de la I Adiutrix a Hispània, però el 70 es troba lluitant contra la revolta de Batàvia. Posteriorment la legió s'aquarterà a Moguntiacum (Magúncia), juntament amb la Legió XIV Gemina, on es dedicà bàsicament a treballs d'infraestructura. L'any 83 lluità en una campanya contra la tribu germànica dels chatti, a l'altra banda del Rin. Després fou traslladada als campaments del Danubi, a la província de Pannònia, per lluitar contra els dacis.

Després de l'assassinat de Domicià l'any 96, la I Adiutrix, igual que la resta de l'exèrcit del Danubi, tingué un paper destacat en la política romana, obligant Nerva a acceptar Trajà com a successor. Quan aquest fou proclamat emperador atorgà a la legió el cognomen Pia Fidelis («lleial i fidel») en reconeixement al seu suport. Entre 101 i 106, juntament amb les legions IV Flavia Felix i XIII Gemina, conquerí Dàcia i ocupà la nova província. Trajà també utilitzà la legió en la seva campanya contra l'imperi part (115117 dC), però el seu successor Hadrià la retornà a Pannònia, aquarterada a Brigetio.

Durant les següents dècades la legió romangué a la frontera del Danubi. Sota Marc Aureli lluità en la guerra contra els marcomans. Quan Septimi Sever fou proclamat emperador, la I Adiutrix fou una de les legions que li prestà suport, seguint-lo en la seva marxa cap a Roma. La legió seguí aquarterada a Pannònia i també participà en algunes campanyes contra l'imperi part (les de Septimi Sever de 195 i 197, les de Caracal·la de 215-217 i les de Gordià III de 244). Durant el segle III la legió rebé dos nous cognomina: Pia Fidelis Bis («dues vegades lleial i fidel») i Constans («fiable»).

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legió I Adiutrix Modifica l'enllaç a Wikidata