Legió VI Ferrata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Legió VI Ferrata o Ferrata Fidelis fou una legió romana formada per Gneu Pompeu Magne amb reclutes d'Hispània cap al 52 aC. El seu emblema era un bou, un llop i Ròmul i Rem.

Poc després de la seva creació passà a estar sota el comandament de Juli Cèsar en la seva guerra de les Gàl·lies. L'any 48 aC la legió participà en la batalla de Farsàlia al contra Gneu Pompeu Magne.[1] Després de la batalla part de la tropa (incloent-hi els aquiliferi) pogué escapar amb les restes de l'exèrcit pompeià, mentre que la resta de la legió (unes quatre cohorts) fou capturada i s'uní als exèrcits de Juli Cèsar. Aquesta legió reduïda (ja que els veterans no permeteren completar la força amb nous reclutes) acompanyà Cèsar a Alexandria i s'enfrontà a les forces de Ptolemeu XIII.

Posteriorment la legió acompanyà Cèsar per enfrontar-se a Farnaces II del Pont a la batalla de Zela del 47 aC, on es guanyà el cognomen Ferrata. Entre el 58 i el 60 dC, durant el govern de Neró participà en les campanyes a Armènia contra l'imperi part comandada per Gneu Domici Corbuló[2] i novament el 105 sota Trajà. Fou dissolta a mitjan segle III.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legió VI Ferrata Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Fields, Nic. The Roman Army: the Civil Wars 88-31 BC (en anglès). Osprey Publishing, 2008, p.55. ISBN 1846032628. 
  2. Millar, Fergus. The Roman Near East: 31 Bc-Ad 337 (en anglès). Harvard University Press, 1993, p.69. ISBN 0674778863.