Legió XX Valèria Victrix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antefixa amb l'emblema de la Legió XX, un senglar
La Legió XX va construir Deva Victrix (avui Chester)

La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC. Va servir a Hispània, Il·líria, i Germània abans de formar part de les tropes escollides per Claudi per la conquesta de Britànnia el 43, on va romandre fins a principis del segle IV. L'emblema de la legió era un senglar.

Nom[modifica | modifica el codi]

Algunes fonts apunten la possibilitat que la Legió adoptés el nom de la província romana de Valèria, pel fet d'haver servit a la regió i haver obtingut importants victòries durant les Guerres Marcomanes, però Ammià Marcel·lí va escriure que la regió va ser anomenada Valèria en honor de la germana de Dioclecià, dos segles després que la Legió hagués estat traslladada.[1]

És més probable, doncs, que la Legió degui el nom a Marc Valeri Messal·la Messal·lí, Governador romà de la província d'Il·líria.

Història[modifica | modifica el codi]

S'han descobert altars commemoratius dels treballs de la Legió XX en la construcció del Mur d'Adrià i el Mur d'Antoní.

  • Anys 286-296. La legió encara estava activa durant els regnats dels usurpadors Carausi i Al·lecte, però poc més se sap després d'aquest període. Alguns estudiosos senyalen que la XX encara estava estacionada a Britània quan l'usurpador Constantí va liderar la majoria de les tropes romanes de la província per la seva fracassada expedició al continent.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legió XX Valèria Victrix
  1. Ammià Marcel·lí, 19.11.4
  2. Cassi Dió, 55.30.1-5.
  3. W H Manning 2000 'The fortresses of Legio XX'. In RJ Brewer (ed) Roman Fortresses and their legions.