Legió Espanyola

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Legión Española)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Legión Española
Emblema de la Legió Espanyola
Emblema de la Legió Espanyola
Data de lleva: 28 de gener de 1920
Branca: Exèrcit de Terra
Arma: Infanteria
Tipus: Infanteria lleugera
Comandants:
Oficials destacats: José Millán-Astray
Francisco Franco
Rafael de Valenzuela
Juan Yagüe
Guerres i batalles:
Guerres i batalles: Guerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Guerra d'Ifni
Cultura militar:
Divisa: Crist de la Bona Mort
(Congregació de Mena, Màlaga)
Lema: «Legionarios a luchar, legionarios a morir»
("Legionaris a lluitar, legionaris a morir")
Condecoracions: 7 Creus Llorejades de Sant Ferran col·lectives, 22 medalles militars col·lectives, 1 Creu de Guerra francesa amb palma d'or, 22 creus llorejades individuals i 211 medalles militars individuals.

La Legió Espanyola (oficialment en castellà Legión Española, i coneguda popularment com «La Legión») és una força militar dirigida i creada el 1920 per José Millán-Astray, enquadrada dins de les forces lleugeres de l'Exèrcit de Terra espanyol. Actualment consta dels terços «Gran Capitán», 1r de la Legió, «Duque de Alba», 2n de la Legió, i de la brigada de la Legió «Rey Alfonso XIII», composta al seu torn pels terços «Don Juan de Austria», 3r de la Legió, «Alejandro Farnesio», 4t de la Legió, més altres unitats de maniobra i de suport logístic. La Legió i la BRIPAC són les unitats d'elit per excel·lència de l'Exèrcit de Terra espanyol.[1]

La Legió, o «Terç d'Estrangers» (Tercio de Extranjeros en castellà) com es va denominar en el seu origen, va ser resultat de l'esforç personal del llavors comandant d'infanteria José Millán-Astray. El resultat desfavorable a les armes espanyoles a les guerres colonials del nord d'Àfrica creava més disturbis al país. Millán-Astray va arribar a la conclusió que Espanya necessitava un cos de soldats professionals, no de reemplaçament, amb una moral i esperit de cos que fossin equiparables als de la Legió Estrangera Francesa. La Legió és la culminació d'aquest projecte personal.[1]

Després de la seva intervenció al Marroc i en la repressió d'alçaments populars com la Revolució d'Astúries de 1934, la Legió va participar al costat del bàndol revoltat en la Guerra Civil Espanyola i a la Guerra d'Ifni (Sàhara).

A partir d'una important reestructuració en els anys 1990, ha cobert des de llavors diverses missions internacionals de manteniment de la pau en diferents zones del món com Bòsnia, Albània, Kosovo, Macedònia, Iraq, Afganistan, el Congo i el Líban.[1]

Té com a himnes La canción del legionario, amb música de Modesto Romero i lletra de Emilio Guillém Pedemonti i El novio de la muerte, amb música de Joan Costa i lletra de Fidel Prado.

Unitats[modifica | modifica el codi]

La 7a Bandera Valenzuela del Terç «Don Juan de Austria» de la BRILEG a la desfilada del 14 de juliol de 2007 als Camps Elisis de París.
Legionaris del Terç «Alejandro Farnesio», 4t de La Legió, a Alquife (Granada).
Estendards de la Legió exhibits durant una desfilada.

Terç "Gran Capitán" Terç «Gran Capitán», 1r de La Legió[modifica | modifica el codi]

Amb seu a Melilla (aquarterament «Millán Astray»), el Terç «Gran Capitán» porta el seu nom en honor a Gonzalo Fernández de Córdoba, i està compost per:[2]

  • I Bandera de La Legió «Comandante Franco», infanteria lleugera cuirassada (BMR).
  • II Bandera (dissolta el 2009).[3]
  • III Bandera (dissolta el 1985 pel pla Meta).
  • Companyia de Defensa Anticarro (DCC), dissolta i restaurada recentment de nou com a una companyia independent de la I Bandera.

Terç "Duque de Alba" Terç «Duque de Alba», 2n de La Legió[modifica | modifica el codi]

Amb seu a Ceuta (aquarteraments «Serrallo» i «García Aldave»), el Terç «Duque de Alba» (anomenat així en honor a Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, III Duc d'Alba) consta de les següents unitats:[4]

  • IV Bandera de la Legió «Cristo de Lepanto» (el 2007 es va dissoldre l'antiga V Bandera, i anteriorment la VI l'any 1985).[5]
  • 1 Companyia de Defensa Anticarro.

Terç "Don Juan de Austria" Terç «Don Juan de Austria», 3r de La Legió[modifica | modifica el codi]

Amb seu a Viator (Almeria), aquarterament «Álvarez de Sotomayor».

  • VII Bandera de La Legió «Valenzuela».
  • VIII Bandera de La Legió «Colón».

Unitats Agrupades a la Brigada "Rey Alfonso XIII"

  • Grup d'Artilleria de Campanya II de La Legió, Viator.
  • Bandera de Sapadors 2a de La Legió (antigua unitat de sapadors, constituïda a efectes d'1 de gener de 2010 en bandera), Viator.
  • Grup Logístic II de La Legió, Viator.
  • Bandera de Quarter General, Viator.
  • Companyia de Transmissions 2 de La Legió, Viator.

Terç "Alejandro Farnesio" Terç «Alejandro Farnesio», 4t de La Legió[modifica | modifica el codi]

Amb seu a Ronda (Málaga), Aquarterament "General Gabeiras".

  • X Bandera de La Legió «Millán Astray».
  • Grup de Cavalleria de Reconeixement "Reyes Católicos" II de la Legió, Ronda.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Brigada de Infantería Ligera "Rey Alfonso XIII" II de La Legión» (en castellà). Ejercito.mde.es. [Consulta: 31/10/2013].
  2. «Tercio Gran Capitán» (en castellà). Lalegion.es. [Consulta: 31/10/2013].
  3. Domínguez Buj, Jaime. «La II Bandera de la Legión se disuelve tras 87 años de servicio a España» (en castellà). LibertadDigital.es, 21 de febrer 2009. [Consulta: 31/10/2013].
  4. «Tercio Duque de Alba» (en castellà). Lalegion.es. [Consulta: 31/10/2013].
  5. Chasco, Cristina. «La Legión celebra su aniversario con el adiós a la V Bandera» (en castellà). 20minutos.es, 24 de setembre 2007. [Consulta: 31/10/2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legió Espanyola