Legitimació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

S'entén per legitimació (del llatí legitimatio, adaptada al català al segle XV)[1] el procés que atorga legitimitat a quelcom, especialment en un sentit polític. En el camp de les ciències socials fa referència a les circumstàncies mitjançant les quals un acte, procés o una ideologia esdevenen legítims a causa del lligam que s'estableix amb les normes, valors o lleis d'una societat donada. És el procés que condueix quelcom a ser acceptable i normatiu per a un grup o comunitat. El terme poder legítim defineix el dret a exercir control sobre altres gràcies a l'autoritat atorgada per una organització o rang superior.

Poder i influència[modifica | modifica el codi]

Per exemple, la legitimació del poder es pot comprendre fent servir les bases tradicionals del poder segons Max Weber. En una burocràcia, un grup o individu guanyen un ús legítim del poder a través de la seva posició, interpretada unànimament com una mostra d'autoritat atorgada per l'especialitat del seu rol. No existeix un dret inherent a exercir el poder. Per exemple, un president pot exercir poder i autoritat perquè el seu estatus ha estat legimitat per la societat com un tot. Un altre exemple possible seria el d'un individu que intentés de convèncer altres persones que determinada cosa és allò "correcte". Per aconseguir el seu propòsit es pot servir d'arguments generalment considerats com a vàlids. Els grups de defensa o pressió han de legitimar les seves accions i decisions basant-se en l'acompliment de normes socials i valors específics. Apel·lar aquestes normes i valors permet aquests grups d'actuar de forma racional i coherent amb l'expectativa que allò que faran a continuació haurà estat legitimitat per les normes i valors que els guien.

Input i output[modifica | modifica el codi]

El politòleg Campbell Sharman distingeix en un estudi per a l'Institute for Research on Public Policy de Canadà entre dos tipus de legitimació en l'àmbit polític, que anomena respectivament input legitimacy (legitimació d'entrada o d'aportació) i output legitimacy (de sortida, rendiment o producció). El primer faria referència als mecanismes i el funcionament d'una institució, el mode en el qual s'elegeixen els seus participants, els procediments segons els quals les decisions tenen lloc i com s'exerceix el poder, és a dir, legitimació a partir de la construcció de les eines per assolir-la. El segon tipus, en canvi, fa referència al procès de legitimació atorgat a través de la valoració que en pot fer la ciutadania o els beneficiaris d'una institució. En paraules del propi Sharman, "Totes dues formes de legitimació expressen la valoració pública de la validesa d'una institució, si bé la legitimació input és una qüestió dels designis de la institució mentre que la legitimació output sha d'aconseguir gràcies al funcionament de la institució."[2]

Dret de família[modifica | modifica el codi]

La "legitimació" també té un sentit addicional en dret legal i fa referència a la situació en la qual el pare d'un fill nascut fora del matrimoni esdevé el pare legal de l'infant. Abans de la consecució legal de la legitimació es diu del nen que és il·legítim. Un cop un infant ha estat legitimat, la relació legal entre el pare i ell o ella participa dels mateixos beneficis que haurien tingut els pares en cas d'haver estat casats. El pare esdevé aleshores responsable del manteniment del fill, mentre que ell rep el dret d'heretar del pare.

Dret canònic[modifica | modifica el codi]

En el vocabulari del dret canònic en el catolicisme romà la legitimació implica retirar la irregularitat canònica de la il·legitimat per als candidats al sacerdoci.[3]

Halacà[modifica | modifica el codi]

L'halacà, com a terme col·lectiu que reuneix els diferents elements del dret religiós judaic, rep la seva legitimitat per la religió i la comunitat jueva gràcies a la Torà escrita i la Torà Oral.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Legitimació" al Diccionari de la Llengua Catalana. Consultat el 25 de juliol de 2014.
  2. Andrew Potter, Two concepts of legitimacy, 3 de desembre de 2008. Macleans.ca.
  3. "Legitimation" , Catholic Encyclopedia. Nova YOrk: Robert Appleton Company. 1913