Lemnos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Myrina
Mapa de l'illa

Lemnos (en grec Λῆμνος, Limnos) és una illa grega a la mar Egea entre el Mont Atos i els Dardanels (Hel·lespont), al sud-oest d'Imbros. És part de la prefectura de Lesbos on forma una província junt amb la veïna illa d'Hàgios Efstràtios (habitada per alguns pescadors que viuen al llogaret del mateix nom a la costa nord-oest) que fou l'antiga Khrise o Chryse (Χρυσή). A partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia, abans formava part de la prefectura de Lesbos.

Superfície i població[modifica | modifica el codi]

La seva superfície és de 476 km². La capital és Myrina (del nom del primer rei mític de l'illa Thoandas) a la costa oest abans anomenada Kastro en grec i Limni en turc. L'illa està formada per dos parts, ja que al centre s'estreny per dos badies: al nord el golf Pornias amb el port de Purnia i al sud la badia de Moudros o Mudros. Les principals ciutats són, a part de la capital, Moudros (Mudros), Romano (les dues a la badia de Moudros) i Atsiki, a la part centre oriental de la part occidental, prop de l'istme. La població és de 18.000 habitants.

Excavacions[modifica | modifica el codi]

A la part oriental s'ha excavat una ciutat prop del llogaret de Kaminia, al que els arqueòlegs italians han batejat com Poliochni, que és, probablement, la primera ciutat europea, ja que fou construïda vers el 3000 aC, potser una mica abans i tot; un edifici a les restes sembla que estava destinat a les reunions dels caps per decidir els afers essencials, que ha estat considerat la primera mostra de democràcia a Europa. Restes antigues es troben també a Ifestia i Kavirio a la costa nord-est.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

El seu primer nom fou Etàlia (Aethaleia Αἰθάλεια) per la seva naturalesa volcànica i segons es creu en relació a la muntanya anomenada Mosychlus (Μόσυχλος). El nom Lemnos li fou donat per la gran deessa que va ser adorada a l'illa des del 800 al 500 i fou anomenada Lemnos pels habitants. Segons la llegenda que recull Homer fou habitada per la tribu tràcia dels sinties (Σίντιες que probablement vol dir "lladres") i quan els argonautes van desembarcar a l'illa la van trobar habitada només per dones que havien matat als seus homes perquè els havien estat infidels amb dones tràcies; els argonautes i les dones de l'illa van originar als minies (llatí minyae, grec Μινύαι) que en foren expulsats pels tirrens pelàsgics expulsats de l'Àtica. Els pelàsgics, durant un festival van ser infidels a les seves dones i es van aparellar amb dones d'Àtica però després van matar aquestes dones i els fills que havien tingut amb elles; aquesta atrocitat i l'anterior matança de marits van fer sinònim els "fets de Lemnos" d'una atrocitat qualsevol.

Història[modifica | modifica el codi]

Vers el 521 aC o el 513 aC fou conquerida per Otanes, general de Darios I el gran. Miltíades la va bestreure als perses vers el 510 aC i es van construir muralles la ciutat principal que era Hefèstia. Des de llavors fou sempre possessió atenenca i va romandre en possessió d'Atenes a la pau d'Antàlcides quan totes les altres ciutats foren fetes independents (igual que Imbros i Sciros). A la meitat del segle IV va passar a mans de Macedònia. Els romans, després de derrotar Filip V de Macedònia, van restituir aquestes illes a Atenes, que havien estat incorporades a Macedònia. Sota els romans, a més de Hefèstia (Hephaestias, Hφαιστίας ) ja existia Mirina (Myrina o Μύρινα). Segons Plini hi havia un Laberint amb 150 columnes. La principal producció de l'illa era l'anomenada terra lemnia o terra sigillata, que els metges utilitzaven antigament per ferides i picades de serps.

L'illa era bizantina i va patir atacs dels pirates de Creta al segle X i dels seljúcides el segle XI. A partir del segle XI els monjos de Mont Atos van anar comprant terrenys a l'illa i ja posseïen un terç de les terres el 1204. Pel mateix temps a la principal ciutat bizantina, Kotsinos, es va establir una colònia comercial veneciana (finals del segle XI) que va obtenir església pròpia el 1136.

El 1207 va passar als Navigajiosi, i el Gran duc de Lemnos, Filocalo Navigajosi, va construir la fortificació veneciana en un turó artificial vers el 1214; els venecians van perdre l'illa el 1276 que va tornar a l'Imperi Bizantí restaurat (Miquel VIII Paleòleg) i fou utilitzada com a lloc de deportació de presoners. El 1387, l'emperador bizantí Joan V Paleòleg en va acordar la cessió al seu nét (per la seva mare Maria Paleòleg), el genovès Francesc II Gattiluso de Lesbos, juntament amb Tassos, Imbros i Samotràcia, però Lemnos només en part. Les fonts europees occidentals l'anomenen Stalimene (εἰς τὰν Λῆμνον). El 1419-1420 hi va estar presoner el pretendent otomà Düzme Mustafà. El 1442, els otomans la van assetjar; el governador n'era Constantí Paleòleg, ex dèspota de Morea que fou el darrer emperador bizantí; la seva dona Caterina Gattiluso no va poder suportar els rigors del setge i va morir essent enterrada a l'illa.

Vers el 1452 Dorino I Gattiluso va adquirir la totalitat de l'illa en feu. El 29 de maig de 1453 va caure Constantinoble però els Gattilusio van poder conservar Lesbos, Lemnos i Tasos mercès a l'acció diplomàtica de l'historiador bizantino-otomà Cristobulos que era jutge a Imbros (Imroz). Lemnos i Tasos li foren reconegudes en feu per Mehmet II, contra un tribut anual de 2325 peces d'or. El 30 de juny de 1455 al morir Dorino I el va succeir el seu fill Domenicco I Gattiluso que va rebre Lesbos, i el seu germà Nicolo II Gattiluso va rebre Lemnos i un tercer germà Francesc III Gattiluso va rebre Tasos. El desembre del 1455 els otomans ocupaven Lesbos i en els mesos següents els habitants de Lemnos van demanar el sultà ser governats directament per aquest i els otomans acceptaven evacuar Lesbos a canvi de Lemnos i Tasos. Nicolo II i Francesc III van haver d'entregar les seves illes i marxar a Lesbos on el primer va acabar enderrocant al seu germà el 1358 en un cop d'estat, sota l'excusa de una millor defensa contra els otomans, i el va fer matar; això va servir de pretext als otomans per ocupar l'illa de Lesbos el 1462.

Mentre Lemnos va passar als otomans el 1456 (d'aquesta època és el primer kanan-nama d'Imbros, lemnos i Tasos) però el 1457 es va presentar una flota del Papa manada per Ludovic, cardenal Scarampi, que se'n va apoderar. Fou recuperada pels otomans sota l'almirall Khadim Ismail Bey, el 1459. Cristobulos va intervenir altre cop per obtenir un estatut especial per l'illa i va aconseguir que l'illa fos atribuïda (1460), junt amb Imbros i Enos (turc Enez) a l'exdèspota de Morea Demetri Paleòleg, deposat als seus estats, a canvi d'un tribut de 3000 peces d'or anuals. L'Orde de Santa Maria de Betlem, orde militar per a la lluita contra els turcs, s'hi establí per defensar l'illa.

El 1462 fou ocupada Lesbos, i els habitants devien acollir amb alleujament a les tropes venecianes que van ocupar l'illa el 1464. Del 1470 al 1477 fou governada per Francesco Pasqualingo. El 1478 els otomans la van tornar a assetjar i fou defensada per Maroula, la filla del governador venecià de l'illa. Finalment el 1479 fou retornada als otomans pel tractat de pau i els Cavallers de Santa Maria de Betlem en marxeren.

Sota domini otomà es va dir Limni, Limoz o Ilimli. El kapudan pasha Gedik Ahmed Pasha va fer arranjar la fortalesa i va portar grups de turcs. Es va organitzar una administració regular sota un voivoda, un cadi i uns kodjabashks encarregats de la població grega i aviat agregada al sandjak de Gelibolu (el sandjak del Kapudan Pasha). Al final del segle XVI era l'única illa junt amb Quios (turc Sakiz) que mantenia una certa prosperitat. Tenia 75 pobles dels quals 3 eren de musulmans turcs.

Va romandre en mans dels turcs però va patir alguns atacs. Els venecians la van ocupar el 1656 però fou recuperada a l'any següent per Topal Mehmed Pasha després d'un setge de Kastro que va durar 63 dies. Amb la destrucció de la flota otomana a Çeshme el 5 de juliol de 1770 per la flota russa de l'almirall comte Alexis Orlov, l'illa fou atacada pels russos però no van aconseguir conquerir la fortalesa i una esquadra otomana els va derrotar a la badia de Moudros i es van retirar. Aquest èxit va valer a Djazairli Hasan Bey els títols de ghazi i de paixà. El 1774 l'autoritat otomana a les diverses illes va quedar restaurada i la política de represàlies va provocar l'hostilitat de la població.

Durant la guerra russo-otomana de 1806-1812 una esquadra de la flota russa manada per l'almirall D. Senyavin va ocupar l'illa (1807). El mateix any el kapudan pasha Seydi Ali Pasha va enfrontar als russos a la batalla de d'Atos a l'oest de Lemnos el 30 de juny de 1807. Els russos van abandonar l'illa. Durant la guerra de la independència de Grècia l'illa no va tenir cap paper. Durant el període de reformes del tanzimat, es va crear (1866) el sandjak de Lemnos dins el wilayat de Djazair-i Bahr-i Sefid amb els kada de Bozdja-Ada, Imroz i Lemnos (merkez o central) aquest darrer dividit en dues nahiyes: Bozbaba (illa Strati o Aghios Eustratios) i Moudros. A la capital Kastro (en turc Limni), residia un bisbe ortodox i a l'illa hi havia una petita guarnició i un vaixell del govern estacionat al port. El 1894/1895 tenia 23.499 habitants més 192 residents estrangers (només tres anys abans eren 34.451 habitants). El 5 de desembre de 1905 les potències van ocupar la duana, el telègraf i el castell de l'illa durant la crisi de Macedònia, pressionant a la Porta en favor de reformes.

Els grecs la van ocupar a la Primera Guerra dels Balcans, el 19 de maig de 1912, per mitjà d'una flota manada per l'almirall Paul Koundouriotis que va desembarcar 1500 soldats; el dia 20 de maig van derrotar a la petita força local otomana (30 homes); el mutasarrif i els civils musulmans foren deportats i es va establir una base naval grega a Moudros. El tractat de Londres de 30 de maig de 1913 la va confirmar a Grècia. Durant la I Guerra Mundial, Venizelos va cedir l'illa als aliats i una base naval franco-britànica es va establir a Moudros, i d'allí van sortir les forces que van atacar Gal·lípoli. El 30 d'octubre de 1918 el plenipotenciari angles almirall Arthus Calthorpe i l'enviat otomà, ministre de marina Huseyn Rauf (Orbay) van negociar a bord del cuirassat britànic Agammenon, ancorat a Moudros, l'armistici que va posar fi a la guerra.

El 1920 el tractat de Sèvres la va adjudicar a Grècia i al tractat de Lausana de 24 de juliol de 1923 fou confirmada com illa grega junt amb Samotràcia. Les illes d'Imbros (Gökçeada) i Tenedos (Bozjada) foren reconegudes a Turquia. Les quatre illes van formar part de la zona desmilitaritzada. El 2500 musulmans turcs de Lemnos van sortir de l'illa el 1920 i grecs procedents d'Anatòlia es va instal·lar al seu lloc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lemnos
  • D. E, Pitcher, A historical geography of the Ottoman empire, Leyde, 1972.
  • W. Miller, The Gattilusi of Lesbos 1355-1462, Cambridge, 1921.
  • J. Mitchel, The history of the maritime wars of the Turks, Londres, 1831
  • L. Lacrois, Les iles de la Grèce, París, 1853.

Coord.: 39° 54′ 09.65″ N, 25° 13′ 12.53″ E / 39.9026806°N,25.2201472°E / 39.9026806; 25.2201472