Lennart Carleson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lennart Carleson
Lennart Carleson el maig del 2006.
Lennart Carleson el maig del 2006.
Naixement 18 de març de 1928 (1928-03-18) (86 anys)
Estocolm
Nacionalitat Suec
Camp Matemàtiques
Institucions Institut Reial de Tecnologia (KTH)
Universitat d'Uppsala
Universitat de Califòrnia, Los Angeles
Alma mater Universitat d'Uppsala
Director de tesi   Arne Beurling
Estudiants de doctorat   Svante Janson
Premis importants Premi Abel (2006)
Medalla Sylvester (2003)
Medalla d'Or Lomonóssov (2002)
Premi Wolf (1992)

Lennart Axel Edvard Carleson (Estocolm, 18 de març del 1928) és un matemàtic suec, cabdal en el camp de l'anàlisi harmònica. Una de les seves aportacions més famoses és la demostració de la conjectura de Lusin.

Vida[modifica | modifica el codi]

Era alumne d'Arne Beurling a la Universitat d'Uppsala, on va obtenir el doctorat en investigació el 1950. És professor emeritus a la Universitat d'Uppsala, a l'Institut Reial de Tecnologia (KTH) d'Estocolm i a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, i va ser director del Mittag-Leffler Institute de Djursholm a fora d'Estocolm (1968–1984). Entre el 1978 i el 1982 va ser president de la Unió Matemàtica Internacional.

Carleson es va casar amb Butte Jonsson el 1953 i van tenir dos fills: Caspar (nascut el 1955) i Beatrice (nascuda el 1958).

Feina[modifica | modifica el codi]

Entre la seva feina hi ha la solució d'alguns problemes destacats fent servir tècniques de combinatòria i de teoria de la probabilitat (especialment de temps d'espera). En la teoria d'espais de Hardy, Carleson demostrà el teorema de la corona (1962) i establí la convergència quasi arreu de les sèries de Fourier de funcions de quadrat integrable (ara conegut com a teorema de Carleson). També és conegut per la teoria de la mesura de Carleson.

En la teoria de sistemes dinàmics, Carleson ha treballat en dinàmica complexa.

A més d'escriure articles transcendentals, Carleson també va publicar dos llibres: primer, un llibre influent sobre teoria del potencial, "Selected Problems on Exceptional Sets" (Van Nostrand, 1967), i segon, un llibre sobre la iteració funcions analítiques, Complex Dynamics (Springer, 1993, en col·laboració amb T. W. Gamelin).

Premis[modifica | modifica el codi]

Va rebre el Premi Wolf de Matemàtiques el 1992, la Medalla d'Or Lomonóssov el 2002, la Medalla Sylvester el 2003 i el Premi Abel el 2006, per la seva contribució profunda i fonamental a l'anàlisi harmònica i a la teoria de sistemes dinàmics diferenciables.

És membre de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres.[1] El 2012 esdevingué membre de la Societat Matemàtica Americana.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Gruppe 1: Matematiske fag» (en noruec). Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. [Consulta: 7 d'octubre del 2010].
  2. Llista de membres de la Societat Matemàtica Americana, consultat el 10 de novembre del 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]