Leodegari d'Autun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leodegari d'Autun

Miniatura del sant i Khilderic II, d'una Llegenda àuria del s. XIV (París, BND, Français 241, Fol. 267v)
bisbe i màrtir
Nom secular Leodegarius; francès: Léger
Naixement c. 615
Austràsia (actuals Picardia, França, i Renània, Alemanya)
Defunció 2 d'octubre de 678
Prop de Sarcing (actual Lucheux, Somme, Picardia)
Enterrament Església de Saint-Léger (Ébreuil, Alvèrnia)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització 681, Marly-le-Roi? per Concili de bisbes
Lloc de pelegrinatge Ébreuil, Autun
Festivitat 2 d'octubre
Fets destacables Bisbe d'Autun (659)
Orde Benedictins
Iconografia Robes de bisbe, amb un tirabuixó; amb els ulls trets i un tirabuixó (l'eina amb què els tragueren)
Patronatge A França, de moliners i pastissers

Sant Leodegari (en francès modern Léger o Léger d'Autun), en llatí Leodegarius (del germànic leud, "gent", i gari "llança") (Austràsia, ca. 615 - Autun, 2 d'octubre del 678) fou un bisbe franc d'Autun. És venerat com a sant i màrtir per diverses confessions cristianes, amb festivitat el 2 d'octubre.

Vida[modifica | modifica el codi]

Els relats de la seva vida, en llatí i la llengua galoromana, donen nombroses informacions no sempre fàcils de concordar, i tenen una forta tendència hagiogràfica.

Es creu que era d'origen germànic, nascut en una rica família de la ribera del Rin a Austràsia, on hauria nascut vers el 615. Era fill de Bodiló de Thurgau i de santa Sigarda de Nèustria (filla d'Ansud de Nèustria, conegut com a Ansud de Dijon). Una neboda seva, Beresinda, es va casar amb el duc Eticó Adlaric d'Alsàcia i foren els pares de santa Odília (o Odila). Un oncle de Leodegari, Didó, fou bisbe de Poitiers i un germà, Garí o Guerí (conegut com a Guerí de Poitiers), fou senyor de Vergy a la Borgonya.[1]

Leodegari va estudiar a Poitiers, on fou enviat amb el seu oncle Didó que n'era bisbe. Va ésser nomenat diaca als vint anys i després ardiaca.[2] El 650 va prendre l'hàbit a l'abadia de Saint-Maixent on fou escollit abat cap al 653. El 656 fou cridat a la cort merovíngia per la vídua de Clodoveu II per ésser preceptor reial dels prínceps Clotari, Khilderic II i Teodoric. Fou llavors que va aconseguir fer abolir l'esclavatge entre la població galoromana[3]

Bisbat d'Autun[modifica | modifica el codi]

El 659, o 663,[4] fou nomenat bisbe d'Autun. Hi va dirigir la reconstrucció de la muralla romana i va participar activament en política preconitzant una aliança entre Austràsia i Borgonya que li va costar l'hostilitat dels senyors de Nèustria. Després fou conseller del jove Clotari III que va morir amb només vint anys el setembre del 673.

El majordom Ebroí va proclamar rei de Nèustria Teodoric III, però el seu germà gran Khilderic II d'Austràsia es va poder imposar. Leodegari fou un dels que va donar suport a Khilderic en contra d'Ebroí i Teodoric. Aquests dos foren enviats finalment a sengles monestirs i Leodegari es va erigir en principal conseller de Khilderic II. Quan li va censurar el seu matrimoni incestuós amb una parenta, va caure en desgràcia i fou enviat al monestir de Luxeuil, amb Ebroí.

Últims anys i mort[modifica | modifica el codi]

Assassinat Khilderic II el 675, la noblesa va cridar al tron Teodoric. Leudesi fou nomenat majordom de Nèustria, mentre Wulfoald (662-676) ho va ser d'Austràsia. Ebroí, però, va fugir del monestir de Luxeuil i va obtenir el suport de bona part de la noblesa, fent matar Leudesi i proclamant rei Clodoveu III, suposat fill de Clotari III. Leodegari li va donar suport, però Ebroí es va adonar que no tenia prou força i va pactar amb Teodoric el seu nomenament com a majordom a canvi de posar fi al suport a Clodoveu III. Així es va acordar, i Ebroí va rebre plens poders. Llavors Leodegari es va posar al front dels opositors borgonyons, juntament amb el duc Llop I d'Aquitània i Gascunya, que es van separar d'Austràsia.

Ebroí va marxar contra Autun, on Leodegari va ésser assetjat (676) i com que no disposava de forces per fer-li front, es va rendir per evitar danys a la població. Ebroí li va fer arrancar els ulls, els llavis i la llengua; el germà del bisbe, Guerí, senyor borgonyó, fou executat. Segons una tradició Leodegari fou abandonat a un bosc prop d'Autun, prop de la Pedra de Couhard (una pedra de forma piramidal existent a l'antiga Augustudunum, nom llatí d'Autun), on modernament hi ha una església dedica al sant (Saint-Léger) i va sobreviure nou dies fins que fou trobat pels seus amics o parents i portat a l'abadia de monges de Fécamp. Hi restà durant dos anys, guarint-se i, miraculosament, va recuperar la paraula.

Ebroí el va acusar d'haver matat Khilderic II i el rei Teoderic va convocar un concili que, tot i la manca de proves, va destituir Leodegari, essent condemnat a mort. Va morir decapitat el 2 d'octubre del 678 o 677[5] o 679[6]

Veneració[modifica | modifica el codi]

El seu cos fou enterrat al bosc entre Arràs i Amiens, on després fou erigida una capella a Lucheux (Somme), no lluny de Sus-Saint-Léger (Pas-de-Calais). Amb el temps, hi hagué notícies de miracles a la seva tomba. El 681 Ebroí fou assassinat per Ermenfred, un noble a qui havia espoliat, segurament amb el suport de Teodoric, i va demanar perdó per la condemna de Leodegari, a qui va fer retre honors.

Un concili (potser a Marly-le-Roi) el va proclamar màrtir i sant la Pasqua del 681. Entre el 682 i el 684 les seves despulles foren portades a Saint-Maixent-l'École, prop de Poitiers on foren depositades en una nova església propera a l'abadia, església que va prendre el seu nom. L'Església convertí el sant en defensor dels drets eclesiàstics i regionals contra la monarquia.

El 782, les relíquies van ser traslladades a l'abadia de Saint-Maixent, prop de Poitiers, d'on va ser portades a Rennes i Ébreuil (Alvèrnia), on l'església prengué el nom de Saint-Léger en honor seu. Algunes relíquies es conserven a la catedral d'Autun i al Grand Séminaire de Soissons. Altres relíquies del sant van anar a parar a diversos llocs i van ser l'origen del nom de nombrosos pobles a França i Bèlgica. A petició d'Ansoal, bisbe de Poitiers, i d'Andulf, abat de Sant Maixent (684-696), un monjo de nom Ursí (Ursinus) de l'abadia de Ligugé, va compondre la seva biografia amb motiu del trasllat de les seves restes a Saint-Maixent.

Difusió del culte[modifica | modifica el codi]

El seu prestigi es va estendre a diverses regions. De Normàndia va passar al Llemosí i a Santonya. La primera vegada que s'esmenta el seu culte per escrit és el 1108, en una butlla de Pasqual II, referida a la catedral de Tournai on s'esmenta l'«Ecclesia Sancti Leodegarii». A tot França es coneixen set abadies consagrades a Leodegari[7] i més de trenta priorats i 220 parròquies[2] a més de petits edificis, capelles, ermites i oratoris.

La iconografia és també molt abundant amb vitralls, estàtues i gravats. El culte es va estendre a Bèlgica i Suïssa on el sant és el patró a la col·legiata de Lucerna. Setanta-tres llocs de França porten el nom de «Saint-Léger» en 40 departaments[8] incloent el nom sol, amb variants, o més habitualment amb algun complement. Si s'afegeixen els llogarets i despoblats, el nom és present en 60 departaments; només no apareix al sud-oest i als Pirineus centrals

Hi ha diverses dites populars o refranys sobre sant Leodegari. El nom Leodegari (o Léger) gairebé ha desaparegut com nom de pila al llarg del XIX; el 1900 només el portaven unes vint persones i des de 1940 només 11 persones l'han rebut.[9] En canvi, és corrent com a cognom.

Celebració[modifica | modifica el codi]

La seva festa és el 2 d'octubre, dia de la seva mort. A la seva tomba es feien pelegrinatges el 2 d'octubre (avui dia ja no es fan) i es demanava guarir dels mals de la vista. En algunes parts de França és el patró dels moliners i dels pastissers (juntament amb sant Honorat d'Amiens).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leodegari d'Autun