Leon Brittan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leon Brittan

Mandat
gener de 1988 – 15 de setembre de 1999
Precedit per diversos polítics
Succeït per diversos polítics

Mandat
23 de gener de 1995 – 15 de març de 1999
Precedit per Hans van den Broek
Succeït per Chris Patten

Mandat
gener de 1993 – gener de 1995
Precedit per Frans Andriessen
Succeït per desaparició

Naixement 25 de setembre de 1939 (1939-09-25) (75 anys)
Londres, Anglaterra
Partit polític Partit Conservador
Professió advocat

Leon Brittan (Londres, 25 de setembre de 1939) és un advocat i polític anglès, diverses vegades ministre en governs del seu país i Vicepresident de la Comissió Europea entre 1988 i 1999.

Biografia[modifica | modifica el codi]

És fill d'una família d'origen judeo-lituana. Va estudiar dret a la Universitat de Cambridge, iniciant posteriorment una carrera d'advocat. L'any 2000 li fou concedit el títol de "Baró Brittan de Spennithorne".

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Política nacional[modifica | modifica el codi]

Membre del Partit Conservador fou candidat en les eleccions parcials de 1966 i 1970 per la circumscripció electoral de North Kensington, sent derrotat en ambdues. Finalment, en les eleccions generals de febrer de 1974 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns, esdevenint portaveu del seu grup l'any 1976. Nomenat membre del Consell de la Reina l'any 1978, entre 1979 i 1981 fou nomenat Ministre d'Estat i posteriorment Secretari d'Estat del Ministeri de l'Interior.

L'any 1981, després d'esdevenir membre del Consell Privat de la Reina, fou nomenat per Margaret Thatcher Ministre d'Hisenda, càrrec que va mantenir fins al 1983. Posteriorment va esdevenir Ministre de l'Interior entre 1983 i 1985 i Ministre de Comerç i Indústria entre aquell any i el 1986, any en el qual renuncià al seu càrrec.

Política europea[modifica | modifica el codi]

L'any 1988 fou escollit membre de la Comissió Delors II i fou nomenat Vicepresident d'aquesta, càrrec que desenvolupà fins al setembre de 1999, desenvolupant-ho també en les Comissió Delors III, Santer i Marín. Durant la seva estada en aquestes comissions alternà el seu càrrec de vicepresident amb el d'altres carteres europees, com les de Competència, Programació Financera i Pressupostos, Comissari Europeu de Política Comercial i Comissari Europeu de Relacions Exteriors.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
William Whitelaw
Ministre de l'Interior
19831985
Succeït per:
Douglas Hurd
Precedit per:
Norman Tebbit
Ministre de Comerç i Indústria
19851986
Succeït per:
Paul Channon
Precedit per:
Frans Andriessen, Henning Christophersen, Arthur Francis Cockfield, Karl-Heinz Narjes, Lorenzo Natali i Manuel Marín
Vicepresident de la Comissió Europea
19881999
Succeït per:
Neil Kinnock i Loyola de Palacio
Precedit per:
Peter Sutherland
Comissari Europeu de la Competència
19891993
Succeït per:
Karel van Miert
Precedit per:
Henning Christophersen
Comissari Europeu de Programació Financera i Pressupostos
amb Peter Schmidhuber

19891993
Succeït per:
Peter Schmidhuber
Precedit per:
Frans Andriessen
Comissari Europeu de Política Comercial
19931995
Succeït per:
desaparició
Precedit per:
Hans van den Broek
Comissari Europeu de Relacions Exteriors
19951999
Succeït per:
Chris Patten