Leon Czolgosz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:33, 22 ago 2016 amb l'última edició de Jmrebes (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaLeon Czolgosz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1873 Modifica el valor a Wikidata
Alpena (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Auburn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Electrocució Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsFred Nieman Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióanarquista, obrer del metall Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perassassinat Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
6 setembre 1901assassination of William McKinley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 250 Modifica el valor a Wikidata
Fotos promptuàries de Czolgosz.

Leon Czolgosz (Detroit, 1873 - Auburn, 29 d'octubre de 1901) va ser un anarquista que va assassinar el President dels Estats Units William McKinley en disparar-li dues bales a boca de canó el 6 de setembre de 1901.

Czolgosz era un fill d'immigrants polonesos que va néixer a l'estat de Michigan, als Estats Units. Després de contemplar diverses vagues en la seva joventut, es va sentir atret per l'anarquisme, raó pel qual es va dedicar a llegir texts socialistes i anarquistes. Afirmava haver llegit amb especial interès els escrits d'Emma Goldman i Alexander Berkman.

El 6 de setembre de 1901, durant l'Exposició Pan-Americana s'acostà a curta distància del president McKinley, qui va creure que es tractava d'un admirador. Va menysprear la mà que li va tendir el president i a canvi va desenfundar el seu revòlver i li va disparar dos trets a boca de canó, provocant-li ferides de gravetat que el tindrien a la vora de la mort fins al 14 de setembre, data que va morir.[1] Czolgosz va ser sotmès a un judici sumari amb d'un gran jurat. El procés en total va durar vuit hores des de la selecció del jurat fins al dictamen de la sentència que el condemnaria a morir en la cadira elèctrica. La sentència es va executar el 29 d'octubre a la presó federal situada en la localitat d'Auburn a l'estat de Nova York. Les seves últimes paraules foren:

« Jo vaig matar el president perquè era un enemic de la gent bona, dels bons treballadors. No tinc cap remordiment pel meu crim »

A continuació va assenyalar:

« Lamento no poder veure el meu pare »

L'escriptora Emma Goldman va mostrar simpatia per ell i el va defensar encara que no va donar suport al magnicidi. A Xile un grup denominat Fracción Autónoma de Ataque León Czolgosz, que s'ha atribuït atemptats en la dècada de 2000.[2] Czolgosz és un dels personatges del musical Assassins, de Stephen Sondheim.

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leon Czolgosz
  1. Chalberg, John. Emma Goldman: American Individualist. HarperCollins Publishers Inc, 1991, p. 65–66. ISBN 0-673-52102-8. 
  2. «GOPE desactivó bomba en casino de la PDI» (en castellà). cooperativa.cl, 16-08-2008. [Consulta: 7 octubre 2012].