Leonard Cohen

Leonard Cohen
	;
Biografia
Naixement	(en) Leonard Norman Cohen ; 21 setembre 1934 ; Montreal (Quebec)
Mort	7 novembre 2016 (82 anys); Los Angeles (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	Causes naturals (Caiguda accidental )
Sepultura	Mont-Royal
Dades personals
Religió	Judaisme i budisme
Formació	Universitat McGill - Grau en Arts (1951–1955); Pripstein's Camp Mishmar (en) ; Roslyn Elementary School ; Camp B'nai Brith (en) ; Universitat de Colúmbia ; Westmount High School ; McGill University Faculty of Law (en)
Alçada	1,75 m
Activitat
Camp de treball	Música i poesia
Ocupació	cantautor, actor de cinema, guionista, productor discogràfic, lletrista, cantant, autor, pianista, escriptor, poeta, músic, artista de carrer, novel·lista, dibuixant
Activitat	1956 – 2016
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Rock, paraula parlada, folk rock, sophisti-pop (en) , música del món, soft rock, pop, folk, pop-rock i blues
Professors	Solomon Klonitzky-Kline
Influències	Federico García Lorca
Veu	Baix-baríton ; ;
Instrument	Guitarra, piano i veu
Segell discogràfic	Columbia Records
Participà en
	Mariposa Folk Festival
Obra
	Obres destacables (1963) The Favourite Game; (1966) Beautiful Losers; (1966) Parasites of Heaven; (1969) Songs from a Room; (1972) The Energy of Slaves; (1984) Hallelujah; (1984) Various Positions; (1992) The Future; (2012) Old Ideas ;
Localització dels arxius	Biblioteca de llibres rars Thomas Fisher ;
Família
Cònjuge	Suzanne Elrod
Parella	Marianne Ihlen ; Rebecca De Mornay ; Dominique Issermann ; Suzanne Elrod
Fills	Adam Cohen; ( Suzanne Elrod); Lorca Cohen; ( Suzanne Elrod)
Pares	Nathan Bernard Cohen i Marsha Klonitsky
	Premis (2018) Passeig de la Fama del Canadà; (2015) Company de l'Ordre des arts et des lettres du Québec; (2013) premi Juno a l'artista de l'any; (2013) Premi Juno al compositor de l'any; (2012) Premi Denise-Pelletier; (2011) Premi Glenn Gould; (2011) Premi Príncep d'Astúries de les Lletres; (2010) Premi Grammy a la carrera artística; (2010) Saló de la Fama dels Compositors; (2008) Rock and Roll Hall of Fame; (2008) Gran Oficial de l'Orde Nacional del Quebec; (2007) Grammy a l'àlbum de l'any, per l'obra River: The Joni Letters; (2003) Company de l'Orde del Canadà; (1994) Premi Juno al compositor de l'any; (1993) Premi d'Arts Escèniques del Governador General; (1993) premi Juno al vídeo de l'any; (1991) Canadian Music Hall of Fame; (1968) premi del Governador General de poesia o teatre en llengua anglesa, per l'obra Selected Poems 1956–1968; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ;
	Signatura
Lloc web	leonardcohen.com

Leonard Cohen (Montreal, 21 de setembre de 1934 - Los Angeles, 7 de novembre de 2016)^[1] אליעזר בן ניסן הכהן, Eli'ézer ben Nissan HaCohen segons el seu nom hebreu), fou un poeta, novel·lista i cantant quebequès. Va ser conegut especialment per l'última d'aquestes facetes, la de cantautor. Les lletres de Cohen són molt emotives i líricament complexes, encara que els seus tres eixos temàtics són l'amor, la religió i les relacions de parella. Deuen més als jocs de paraules i metàfores de la poesia que a les convencions de la música folk. Cohen cantava amb una veu peculiarment greu. La seva música ha influït molts altres autors i les seves cançons han estat interpretades per molts altres artistes. Visqué a Mont-real, Londres, Grècia, Nova York, Los Angeles.

El juny de 2011 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.^[2]

Va morir a Los Angeles el 7 de novembre de 2016, tot i que no fou anunciat fins al 10 de novembre.^[3] Va ser enterrat el 10 de novembre al Shaar Hashomayim Cemetery de Mont-real, abans de fer-se pública la notícia del traspàs.

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

Leonard Cohen va néixer en una família jueva de classe mitjana i d'ascendència lituana el 1934 a Mont-real, Quebec. Va viure a Westmount a l'illa de Mont-real. El seu pare, Nathan Cohen, era propietari d'una botiga de roba i va morir quan Leonard tenia 9 anys. Durant l'adolescència va aprendre a tocar la guitarra i va formar un grup de música d'inspiració country-folk anomenat Buckskin boys.

Naixement d'un poeta[modifica]

El 1951, Leonard Cohen va entrar a la Universitat McGill de Mont-real. El seu primer recull de poesia titulat Let Us Compare Mythologies va aparèixer el 1956 i fou editat per McGill Poetry Series, quan només era un estudiant sense títol.

El 1961, The Spice Box of Earth el va fer famós en els cercles de poetes canadencs. Després es va instal·lar a Grècia, a l'illa d'Hydra on va publicar Flowers for Hitler el 1964, i les novel·les The Favorite Game (1963) i Beautiful Losers (1966).

The Favorite Game és una novel·la d'aprenentatge, autobiogràfica amb el tema d'un jove que busca la seva identitat en l'escriptura. Per contra, Beautiful Losers es pot considerar com una novel·la amb un protagonista que no tindrà fama, ja que s'inscriu en la narrativa postmoderna de destrucció de la identitat dels personatges principals i combina sagrat i profà, religió i sexualitat, amb una llengua molt rica i lírica, però extremament dura.

Cohen lletrista[modifica]

Cohen es va instal·lar als Estats Units i va començar a cantar en els festivals folk. El 1966 Judy Collins va convertir en un hit la cançó Suzanne. Aquesta peça fa referència a Suzanne Verdal, l'antiga esposa d'un amic, l'escultor quebequès Armand Vaillancourt. John H. Hammond el va fer signar pel segell Columbia Records i el 1967 va aparèixer el seu primer àlbum, Songs of Leonard Cohen que també contenia una versió de Suzanne. Fou un àlbum ben rebut per la crítica. A aquest àlbum el van seguir Songs from a Room (1969), Songs of Love and Hate, Live Songs (1973) i New Skin for the Old Ceremony (1974).

El 1977 apareix Death of a Ladies' Man, produït per Phil Spector, que s'allunya del minimalisme habitual. Recent Songs de factura més clàssica va sortir el 1979.

El 1984 va aparèixer Various Positions un àlbum molt espiritual que conté la coneguda Hallelujah. Columbia va renunciar als drets de l'àlbum per als Estats Units, on Cohen va tenir un èxit menys important que a Europa o al Canadà. El 1986 va aparèixer en un episodi de la sèrie Miami Vice. El 1988 I'm Your Man marca un canvi dins l'escriptura i la composició dels temes. Apareixen els sintetitzadors i també l'humor negre en les lletres.

La retirada[modifica]

El 1994, després de la promoció de l'àlbum The Future, Leonard Cohen es va retirar a un monestir budista, al Mount Baldy Zen Center, proper a Los Angeles. El 1996, va ser ordenat monjo budista Zen, com a Jikan, Dharma, que vol dir silenciós. Va marxar del Mount Baldy a la primavera de 1999. Durant aquest període, no va compondre cap cançó, però va començar de nou amb l'àlbum Ten New Songs (2001) amb la col·laboració i influència de Sharon Robinson, que també va intervenir a Dear Heather de 2004 i en el qual també va intervenir la companya de Cohen i cantant de jazz Anjani Thomas.

El 2006, Cohen va escriure i publicar un nou recull poètic, Book of Longing i Blue Alert, aquest darrer coescrit amb Anjani Thomas. Paral·lelament, el documental Leonard Cohen: I'm Your Man va aparèixer als cinemes. Es tracta d'un grup d'entrevistes realitzades per fer aquesta pel·lícula i presentacions en directe d'artistes com Nick Cave, Rufus Wainwright, Jarvis Cocker i un concert d'homenatge.

El 2007 Philip Glass, compositor de música contemporània, va musicar el recull Book of Longing i el va estrenar, amb Cohen que recitava, l'1 de juny de 2007 a Toronto en el Luminato Festival.

El 2008 va tenir lloc una gira mundial de Cohen i el 2009 una altra, en el marc de la qual va cantar l'onze d'agost a la ciutat de Mallorca, el 15 a Girona, el 18 de setembre a València i el 21 a Barcelona. Encara l'octubre de 2012 va tornar a Barcelona en el marc d'una nova gira mundial per presentar el darrer disc, Old Ideas.^[4]

Els seus darrers anys va residir al barri portuguès de Mont-real, la seva ciutat natal.

Temes[modifica]

Els temes recurrents en l'obra de Cohen inclouen l'amor i el sexe, la religió, la depressió psicològica, i la música en si. Encara que també va abordar certs assumptes polítics, ho va fer de vegades de manera ambigua.

L'amor i el sexe són temes habituals en la música popular. L'experiència de Cohen com a novel·lista i poeta el dotà d'una sensibilitat especial per a tractar-los. "Suzanne," probablement la primera cançó de Cohen que va atreure l'atenció de públics amplis, barreja cert tipus d'amor amb la meditació religiosa, mescla que igualment es produeix a "Joan of Arc." Famous Blue Raincoat" ofereix el punt de vista d'un home el matrimoni del qual s'ha trencat a causa de la infidelitat de la seva esposa amb un amic d'ell. La cançó està escrita amb la forma d'una carta a aquest amic a qui escriu "Suposo que et trobo a faltar, suposo que et perdono. Has de saber que el teu enemic està adormit i que la seva dona és lliure" mentre que "Everybody Knows" tracta la crua realitat de la sida. "Sisters of Mercy" evoca l'amor autèntic (agape més que eros) que troba en una habitació d'hotel amb dues dones d'Edmonton i "Chelsea Hotel #2" descriu la seva aventura amb Janis Joplin d'una manera bastant poc sentimental.

Cohen també va adaptar textos d'altres autors. La lletra de la cançó Take this Waltz, del disc I'm your Man (1988), és una adaptació del poema Pequeño vals vienés de Federico García Lorca.

Discografia[modifica]

Reedicions[modifica]

Songs of Leonard Cohen (Àlbum remasterizat, en format digipack i amb 2 cançons inèdites, 2007)
Songs from a Room (Àlbum remasterizat, en format digipack i amb 2 cançons inèdites, 2007)
Songs of Love and Hate (Àlbum remasterizat, en format digipack i amb una cançó inèdita, 2007)

DVD[modifica]

Leonard Cohen: I'm Your Man Dir. Lian Lunson (2005)
Live in London (2009)
Songs From The Road (2010) - Inclou un documentari gravat per la seva filla Lorca.

Discs d'homenatge[modifica]

I'm Your Fan, 1991, versions de Cohen interpretades per artistes folk i alternatius com R.E.M., Nick Cave i the Bad Seeds, Pixies, The Lilac Time and Geoffrey Oryema,
Tower of Song, enregistrat el 1995, té un programa clarament pop-rock amb versions de Sting, Jann Arden, Willie Nelson i Elton John.
Famous Blue Raincoat: Songs of Leonard Cohen, per Jennifer Warnes (1987), és l'àlbum d'homenatge més famós.
Bird on the Wire: the Songs of Leonard Cohen, per Perla Batalla, el 2005.
Leonard Cohen: I'm Your Man, és la banda sonora del documental del mateix nom aparegut el 2006. Inclou versions de les cançons de Cohen fetes per Nick Cave, Rufus Wainwright, Martha Wainwright, U2, Kate and Anna McGarrigle, The Handsome Family, Jarvis Cocker, Teddy Thompsson, Beth Orton, Antony i altres. Va ser produït per Hal Willner.
Acordes con Leonard Cohen, 2007, amb adaptacions al castellà, català i basc. Se'n va fer un disc del directe: Acordes con Leonard Cohen Live, 2009.
Hi ha almenys 32 discos d'homenatge en altres llengües diferents de l'anglès.

Llibres[modifica]

Let Us Compare Mythologies (poesia) 1956
The Spice-Box of Earth (poesia) 1961
The Favourite Game (novel·la) 1963
Flowers for Hitler (poesia) 1964
Beautiful Losers (novel·la) 1966
Parasites of Heaven (poesia) 1966
Selected Poems 1956–1968 (poesia) 1968
The Energy of Slaves (poesia) 1972
Death of a Lady's Man (poesia) 1978
Book of Mercy (poesia) 1984
Stranger Music (poemes i cançons) 1993
Book of Longing (poesia, prosa, dibuixos) 2006

Vegeu també[modifica]

First We Take Manhattan

Referències[modifica]

↑ Schudel, Matt «Leonard Cohen, singer-songwriter of love, death and philosophical longing, dies at 82». The Washington Post, 11-11-2016 [Consulta: 11 novembre 2016].
↑ (castellà) Premi Príncep d'Astúries de les Lletres Arxivat 2011-06-04 a Wayback Machine.
↑ «Las incógnitas que rodean la muerte de Leonard Cohen». La Vanguardia. [Consulta: 11 novembre 2016].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.ara.cat/cultura/Leonard-Cohen-Palau-Sant-Jordi_0_785321658.html

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leonard Cohen

[1] Schudel, Matt «Leonard Cohen, singer-songwriter of love, death and philosophical longing, dies at 82». The Washington Post, 11-11-2016 [Consulta: 11 novembre 2016].

[2] (castellà) Premi Príncep d'Astúries de les Lletres Arxivat 2011-06-04 a Wayback Machine.

[3] «Las incógnitas que rodean la muerte de Leonard Cohen». La Vanguardia. [Consulta: 11 novembre 2016].

[4] {[enllaç sense format]} http://www.ara.cat/cultura/Leonard-Cohen-Palau-Sant-Jordi_0_785321658.html

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) GEMUS (1) Europeana (1)