Leonard Adleman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leonard Max Adleman
Naixement 31 de desembre de 1945 (1945-12-31) (68 anys)
California
Educació Computer Science
Molecular Biology
Alma mater University of California Berkeley
Ocupador University of Southern California
Massachusetts Institute of Technology
Conegut per RSA
Programació basada en ADN
Fills/es Jennifer (b. 1980), Stephanie (b. 1984), and Lindsey (b. 1987)

Leonard Max Adleman (California, 31 de desembre de 1945) és un informàtic teòric americà i professor d'informàtica i biologia molecular a la Universitat del Sud de Califòrnia. És conegut per ser coinventor del criptosistema RSA (Rivest-Shamir-Adleman) el 1977 i de la programació basada en l'ADN. El RSA és molt estès aplicacions de seguretat informàtica, incloent https.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Califòrnia, Adleman va créixer a San Francisco, i va assistir la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on rebia el grau de Bachelor of Arts en matemàtiques el 1968 i el doctorat en Enginyeria Informàtica el 1976.

El 1994, en el seu article Molecular Computation of Solutions To Combinatorial Problems descrvia l'ús experimental de l'ADN com a sistema de programació, resolent un problema de set nodes de camí hamiltonià, un problema NP-complet similar al problema del viatjant de comerç. Tot i que la solució és trivial, aquest article és el primer exemple conegut de l'ús reeixit de l'ADN per programar un algorisme. La programació amb ADN ha resultat tenir potencial com a mitjà de resoldre altres problemes de cerca en combinatòria a gran escala.

El 2002, ell i el seu grup de recerca aconseguiren resoldre un problema no trivial usant programació per ADN, resolent un problema de 20 variables amb més d'1 milió de solucions potencials, resolt de manera similar a l'usat per Adleman al seu article bàsic de 1994. Primer, se sintetitzava una mescla de fils d'ADN lògicament representatius de l'espai de solució del problema. Aquesta mescla es feia llavors servir algorítmicament usant tècniques bioquímiques per reduir els fils 'incorrectes', deixant només aquells fils que 'satisfeien' el problema. L'anàlisi de la seqüència de nucleòtid d'aquests fils restants mostrava solucions 'correctes' al problema original.

Per a la seva contribució a la invenció del criptosistema RSA, Adleman, Ron Rivest i Adi Shamir, van rebre el 1996 el premi Paris Kanellakis Theory and Practice Premi Turing de 1996 i el Premi Turing el 2002. Fou escollit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències el 2006.[1]

És un dels descobridors originals del test Adleman-Pomerance-Rumely de nombres prims.

Fred Cohen, al seu article de 1984 Experiments with Computer Viruses atribuïa a Adleman l'encunyament del terme "virus informàtic".

Fou l'assessor matemàtic per la pel·lícula Sneakers.

Adleman és també un boxejador afeccionat, i s'ha enfrontat amb James Toney.[2]

Articles[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Book of Members, 1780-2010: Chapter A». American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 6 April 2011].
  2. Leonard Adleman spars with James Toney - http://video.google.com/videoplay?docid=-4844815748117943530&hl=en - 2 April 2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]