Leonid Andréiev

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leonid Nikolàievitx Andréiev
Леони́д Никола́евич Андре́ев
Leonid andreev terijokiy.jpg
Andréiev el 1910
Naixement 21 d'agost de 1871
Oriol, Imperi rus
Mort 12 de setembre de 1919 (als 48 anys)
Mustamäki, província de Leningrad, actualment Rússia, llavors part de Finlàndia
Activitat Dramaturg, novel·lista i contista
País Rússia Imperi rus
Gèneres Ficció, drama
Moviment Realisme, naturalisme, simbolisme i expressionisme

Signatura

Web: [Obres en línia Obres en línia]

Leonid Nikolàievitx Andréiev (rus: Леони́д Никола́евич Андре́ев - Oriol, Rússia 1871 - Mustamäki, Finlàndia 1919) fou un dramaturg, novel·lista i contista rus. És un dels representants més talentosos i prolífics de l'època de l'Edat de Plata de la literatura russa. L'estil d'Andréiev combina elements de les escoles realista, naturalista i simbolista en la literatura.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Oriol, Rússia dins d'una família de classe mitjana, Andréiev originalment va estudiar dret a Moscou i a Sant Petersburg. Es va convertir en reporter policial-judicial per a un diari moscovita i realitzava la rutina de la seva humil vocació sense cridar l'atenció en particular. En aquell temps va escriure poesia i va fer alguns esforços per publicar, però la seva obra va ser rebutjada per la majoria dels editors. El 1898, el seu primer conte, "Bargamot i Garaska" ("Баргамот и Гараська"), fou publicat al diari "Kurier" de Moscou. Aquesta història va cridar l'atenció de Maksim Gorki que va recomanar a Andréiev que es concentrés en la tasca literària. Andréiev finalment, va renunciar a la seva pràctica judicial, i es convertí ràpidament en una celebritat literària, i els dos escriptors van seguir sent amics durant molts anys després. Mitjançant Gorki, Andréiev es va convertir en un membre del grup literari moscovita Sreda, i va publicar molts dels seus treballs a les col·leccions Znanie de Gorki.[1]

La primera col·lecció de contes i novel·les curtes d'Andréiev (повести) aparegué el 1901,va vendre ràpidament un quart de milió de còpies i i el va convertir en una estrella literària a Rússia. El 1901 va publicar "Стена" ("El mur"), el 1902, va publicar "В тумане" ("En la boira") i "Бездна" ("L'abisme") que era una resposta a la "Kreutzer Sonata" de Lev Tolstoi. Aquestes dues últimes històries van causar gran commoció a causa del seu tractament franc i audaç de sexe. En els anys entre 1898 i 1905 Andréiev va publicar nombrosos contes sobre molts temes, incloent la vida en entorns provincials de Rússia, incidents judicials i de presó (d'on va obtenir material procedent de la seva vida professional), i centres mèdics. El seu especial interès en la psicologia i la psiquiatria li va donar l'oportunitat d'explorar idees sobre la psique humana i de representar personalitats memorables que més tard es van convertir en personatges clàssics de la literatura russa ("El pensament" 1902).

Durant l'època de la primera revolució russa Andréiev participà activament en el debat social i polític com un defensor dels ideals democràtics. Diversos dels seus contes, entre ells "La rialla vermella" ("Красный смех" (1904), Governador ("Губернатор") (1905) and Els set que foren penjats "Рассказ о семи повешенных") (1908) capturaren l'esperit d'aquest període. A partir de 1905 també va produir molts drames teatrals, incloent La vida de l'home (1906), Rei fam (1907),Màscares negres (1908), Anatema(1909) i Els dies de la nostra vida (1909).[2]La vida de l'home va ser posada en escena tant per Stanislavski (amb el seu Teatre d'Art de Moscou) com per Meierhold (a Sant Petersburg), els dos principals representants del teatre rus del segle XX, el 1907.[3]

Les obres d'Andreiev del període posterior a la revolució sovint representen l'evocació de pessimisme absolut i un estat d'ànim desesperat. A principis de la segona dècada del segle XX, va començar a perdre la fama en la mesura en que sorgien ràpidament nous poders literaris, com els futuristes.

A part dels seus escrits polítics, Andréiev va publicar poc després de 1914. El 1916, es va convertir en l'editor de la secció literària del diari "La Voluntat de Rússia". Més tard va recolzar la Revolució de Febrer, però va preveure l'arribada al poder dels bolxevics com a catastròfica. El 1917, es va traslladar a Finlàndia. Des de casa seva a Finlàndia va adreçar manifestos per al món en general contra els excessos dels bolxevics. Idealista i rebel, Andréiev va passar els seus últims anys en una amarga pobresa, i la seva prematura mort per fallada cardíaca pot haver estat accelerada per l'angoixa pels resultats de la Revolució Bolxevic. La seva última novel·la va ser El diari de Satanàs, però va morir abans que no l'acabés.

Una obra de teatre, Els patiments de Bèlgica, va ser escrit a principis de la Primera Guerra Mundial per celebrar l'heroisme dels belgues contra l'exèrcit invasor alemany. Es va produir als Estats Units, així com les obres de teatre La vida de l'home (1917), El rapte de les Sabines (1922),El que rep la bufetada (1922) i Anatema (1923). Una versió de la pel·lícula popular i aclamat de El que rep la bufetada va ser produït pels estudis de la MGM el 1924.

Pobre assassí, una adaptació del seu conte El pensament feta per Pavel Kohout, es va estrenar a Broadway el 1976.

Leonid Andréiev i la seva muller, Anna

Va estar casat amb la comtessa Anna Wielhorska, neboda de Taràs Xevtxenko. El seu fill fou Daniil Andréiev, un poeta i místic, autor de Roza Mira.

La néta de Leonid Andréiev, l'escriptora estatunidenca Olga Andrejew Carlisle, va publicar una col·lecció dels seus contes,Visions, el 1987.

Obra dramàtica[modifica | modifica el codi]

  • El pensament, 1902. Pobre assassí, una adaptació de Pavel Kohout fou representada a Broadway.
  • Cap les estrelles, 1905
  • La vida de l'home, 1906
  • El rei fam, 1908
  • Les màscares negres, 1908

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • La vida del reverend Basili Fiveiski. Traducció de B. Marcoff i Pau Cirera. Muro. Ensiola Editorial (març de 2009). Col·lecció: Narrativa, 15. 2009 ISBN 978-84-937129-0-7

Fonts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Un escriptor recorda per Nikolai Teleixov, Hutchinson, Nova York, 1943.
  2. Banham (1998, 24)
  3. Benedetti (1999, 176-177), Banham (1998, 24), i Carnicke (2000, 34).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leonid Andréiev Modifica l'enllaç a Wikidata