Leonora Milà i Romeu

Leonora Milà i Romeu (Vilanova i la Geltrú, 1942) és una pianista i compositora catalana.

Neix en una família amb forts vincles en el món de la música, ja que el seu pare, Josep Milà, va ser un destacat violoncel·lista de l'Orquestra Pau Casals i, també, de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Deixeble de la pedagoga Maria Canals, Leonora Milà rep el qualificatiu de "nena prodigi" gràcies als dos concerts que el 1949 ofereix al Palau de la Música Catalana interpretant, amb només sis anys, obra pròpia i el concert per a piano i orquestra KV 488 de W. A. Mozart acompanyada per l'Orquestra Ciutat de Barcelona.

La carrera internacional de l'artista catalana s'inicia als dotze anys quan actua en un programa de la BBC de Londres interpretant peces per a piano d'Enric Granados i Manuel de Falla. Aquesta actuació li obre les portes de la capital britànica on hi torna un any més tard, el 1955, per actuar al Royal Albert Hall interpretant l'obra Noches en los jardines de España, del compositor Manuel de Falla, amb la London Philharmonic Orchestra i sota la batuta de Rudolph Dunbar.

Guanyadora del Concurs Internacional de Música Maria Canals de l'any 1966 i finalista del Concorso Internazionale Viotti(Vercelli, Itàlia), Leonora Milà compagina al llarg de la seva carrera professional la vessant d'intèrpret amb la de compositora. Llargues gires per Europa, Estats Units i Àsia l'han portat a ser la primera artista espanyola que actua a la República Popular de la Xina (1979), en enregistrar un disc amb la China National Symphony Orchestra (1988) i en ser també la primera dona compositora que estrena un ballet a Sant Petersburg. Es tracta de Tirant lo Blanc, una novel·la de cavalleries escrita per Joanot Martorell al segle XV que Leonora Milà transforma en partitura i el ballarí i coreògraf rus Iuri Petukhov en un ballet de dues hores. Per a aquesta obra Milà rep el Premi Internacional de la Cultura Catalana en la XXIV edició dels Premis Octubre de València de 1995. Posteriorment, Tirant lo Blanc s'estrena al Gran Teatre del Liceu, el 1996, amb la companyia Sant Petersburg State Ballet. El director de cinema Antoni Ribas és l'encarregat de filmar aquest ballet que s'emet per Televisió Espanyola i s'edita també en format vídeo i dvd per a la seva comercialització.

D'entre l'extensa obra escrita per Leonora Milà, formada per més de 100 partitures, destaca els seus tres concerts per a piano i orquestra, l'exitós cd d'havaneres per a piano, les cançons per a veu i piano basades en textos de poetes com J. W. Goethe i Joan Maragall, i dos ballets breus titulats Pintor Lee i Drame a trois gravats per la Sant Petersburg State Symphony Orchestra of Mússorgski Theatre. Part d'aquestes obres estan publicades per la casa de partitures International Music Company de New York.

Leonora Milà té més d'una trentena de discos publicats, ja sigui com a solista o acompanyada per grups orquestrals, amb un repertori basat en obres de grans compositors europeus, com ara Maurice Ravel, Claude Debussy, Ludwig van Beethoven, Robert Schumann i Felix Mendelssohn. Destaca la seva versió de l'obra Das Wohltemperierte Klavier, de J. S. Bach, que la crítica especialitzada considera "de referència", i les interpretacions al piano dels compositors clàssics espanyols Manuel de Falla, Enric Granados, Isaac Albéniz i Joaquín Turina que li han valgut el reconeixement unànime del públic.

A més, Leonora Milà també ha actuat com a solista de les més importants orquestres internacionals, com la London Philharmonic Orchestra, Liverpool Philharmonic Orchestra, Hong Kong Philarmonic, Orchestre de la Suisse Romande, Orchestre National de l'Òpera de Monte-Carlo, Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Manila Symphony Orchestra i Central Philharmonic of China, entre d'altres.

Milà ha estat reconeguda per la Societat General d'Autors i Editors (Sgae) pels seus 50 anys de vinculació a l'entitat i, també, amb la Medalla d'Or concedida per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per la seva trajectòria artística i humana. El periodista i crític musical Albert Mallofré ha estat l'encarregat d'escriure la primera biografia de la pianista i compositora catalana. Recentment s'ha estrenat "Leonora Milà. Música integral" [1], un documental de 60 minuts a través del qual una trentena de personalitats del món de la cultura, la societat i la política espanyola tracen un perfil biogràfic de l'artista catalana sense oblidar els grans esdeveniments internacionals que han marcat la història de la segona meitat del segle XX.

Discografia seleccionada

• Concerts per a piano i orquestra (Maurice Ravel. 1973)
• Homenaje a Manuel de Falla (1976)
• Carnaval (Robert Schumann. 1978)
• Das Wohltemperierte Klavier (J. S. Bach. 1983)
• Música espanyola per a piano i orquestra (Falla, Milà, Turina i Guridi. 1986)
• Triple Concert (L. van Beethoven)
• Tirant lo Blanc Ballet (L. Milà. 1992)
• Havaneres per a piano (L. Milà. 1992)
• Peces per a piano (Manuel de Falla i Enric Granados. 1994)
• Inventionen und Sinfonien (J. S. Bach. 1996)
• Music for two choreographies (L. Milà. 2000)

Bibliografia

• Albert Mallofré: "Retrat de Leonora Milà" (2002). Publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Enllaços externs

• Web oficial de Leonora Milà
• Web oficial de la Associació Catalana de compositors
• Web de CatClàssica Tots els clàssics catalans (Catalunya Música)
• Web de El far blau produccions SL. Productora catalana independent responsable del documental "Leonora Milà. Música integral"