Leopold von Sacher-Masoch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de l'escriptor Sacher-Masoch

Leopold von Sacher-Masoch (Lemberg,27 de gener de 1836 - Lindheim,Frankfurt del Main9 de març de 1895), va ser un escriptor austríac reconegut a la seva època per les seves descripcions de la vida, paisatges i costums de totes les regions que van formar l'Imperi austrohongarès.

Als nostres dies la seva celebritat és deguda abans de tot a l'escàndol que va acompanyar la publicació d'algunes de les seves novel·les, en particular La venus de les pells, i a ser el cognom Masoch l'inspirador de la paraula masoquisme, la utilització de la qual per definir unes certes conductes sexuals, apareix per primera vegada en Psychopathia Sexualis (1886), de Richard von Krafft-Ebing, qui li va atorgar aquest dubtós honor a causa de les peculiars afeccions dels seus personatges.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Leopold von Sacher-Masoch (1901)

Leopold Von Sacher-Masoch va néixer al si d'una família aristocràtica el 1836 a Lemberg, a la província de Galítzia, dins de les fronteres de l'Imperi austrohongarès. El seu pare era cap de policia, un alt càrrec en l'administració de l'Imperi. Va estudiar dret, història i matemàtiques a la ciutat austríaca de Graz. Després de doctorar-se va treballar com a professor d'història a la seva ciutat natal, per, posteriorment, dedicar-se al periodisme i la literatura. Els seus contemporanis van valorar en ell de forma especial els seus excel·lents assaigs sobre minories ètniques austro-hongareses i la seva Galítzia natal. És de destacar la seva simpatia pels jueus, el que li valdria l'agraïment d'aquesta comunitat. Va gaudir del reconeixement de contemporanis de la talla de Zola, Ibsen i Victor Hugo.

Una gran part de l'obra de Sacher-Masoch està constituïda per contes nacionals i novel·les històriques agrupades en cicles. Les seves històries en tenen en general per heroïna una dona dominant o sàdica, com en Aigua de joventut que retrata la sagnant història de la comtessa Báthory. Dos de les seves novel·les, La Pescadora d'ànimas i La mare de Déu, tracten de sectes místiques,[1] mentre que la Dona separada, que en el seu moment va ser un gran èxit, s'inspira en la infeliç relació que va mantenir amb madame Kottowittz.

La seva sèrie de novel·les El llegat de Caïn estava dedicada, en un principi, a tractar tots els grans temes de la vida contemporània: l'amor, la propietat, l'Estat, la guerra, el treball i la mort. Sacher-Masoch només va poder completar les sèries sobre l'amor i la propietat; de la resta no en queden més que esbossos. La Venus de les pells (1870) era la cinquena d'una sèrie d'obres sobre l'amor i es va convertir al mateix temps en un escàndol i en un èxit a França per les seves descripcions del tipus d'apetències i desigs que han immortalitzat el cognom d'aquest autor: fer-se lligar, assotar i humiliar per una dona corpulenta vestida amb pells, signar un contracte com a esclau i fins i tot la incorporació d'un tercer amant.[1]

A les seves novel·les va retratar éssers que agradaven d'aquest tipus de pràctiques sexuals. Sacher-Masoch era seguidor i partícip, estant del seu grat tant el paper de víctima com deixar-se caçar, típic d'aquesta conducta.

Va morir el 1895 d'un atac al cor a la ciutat de Lindheim, a Hessen, i les seves darreres paraules van ser «aimez moi».

La cantant Marianne Faithfull, d'origen austrohongarès i anglès, és descendent directe de Leopold von Sacher-Masoch per part materna.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Bottini, Ernesto. «Los pliegues de Sacher-Masoch» (en castellà). Función lenguaje.Cenro de literatura aplicada en Madrid. [Consulta: 6 de desembre de 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sacher-Masoch, Leopold: Escritos autobiográficos. Vigo, Maldoror ediciones, 2005. Traducció: Jorge Segovia y Violetta Beck.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold von Sacher-Masoch Modifica l'enllaç a Wikidata