Llebre de les neus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lepus timidus kozhevnikovi)
Infotaula d'ésser viuLlebre de les neus
Lepus timidus Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a Volgograd. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació50 dies Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima18 anys Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatprada Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Risc mínim
UICN11791 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreLagomorpha
FamíliaLeporidae
GènereLepus
EspècieLepus timidus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Exemplar dels Estats Units
Exemplar de les Illes Fèroe

La llebre de les neus o llebre muntanyesa[2] (Lepus timidus) és una llebre adaptada als hàbitats polars i muntanyosos.

Descripció[modifica]

Mentre que el seu pelatge és marró a l'estiu, a l'hivern esdevé totalment o gairebé totalment blanc. La subespècie irlandesa (Lepus timidus hibernicus) roman de marró tot l'any i només desenvolupa un pelatge blanc en rares ocasions. Aquesta subespècie també pot tenir una superfície superior de la cua de color gris fosc. Això, en combinació amb les diferents tonalitats de marró que pot tenir la llebre de les muntanyes irlandesa pot fer que els observadors la confonguin amb una llebre comuna. A Escandinàvia, esdevé totalment blanca.

Subespècies[modifica]

  • Lepus timidus ainu (Barrett-Hamilton, 1900).[3]
  • Lepus timidus begitschevi (Koljuschev, 1936).[4]
  • Lepus timidus gichiganus (J. Allen, 1903).[5]
  • Lepus timidus hibernicus (Bell, 1837).[6]
  • Lepus timidus kamtschaticus (Dybowski, 1922).[7]
  • Lepus timidus kolymensis (Ogniov, 1923).[8]
  • Lepus timidus kozhevnikovi (Ogniov, 1929).[9]
  • Lepus timidus lugubris (Kasxenko, 1899).[10]
  • Lepus timidus mordeni (Goodwin, 1933).[11]
  • Lepus timidus orii (Kuroda, 1928).[12]
  • Lepus timidus scoticus (Hilzheimer, 1906).[13]
  • Lepus timidus sibiricorum (Johanssen, 1923).[14]
  • Lepus timidus timidus (Linnaeus, 1758).[15]
  • Lepus timidus transbaicalicus (Ogniov, 1929).[16]
  • Lepus timidus varronis (Miller, 1901).[17][18][19][20][21][22][23]

Alimentació[modifica]

La seva dieta varia segons l'hàbitat i la temporada: a l'estiu, els exemplars dels boscos consumeixen principalment fulles i branquetes, mentre que els que viuen a la tundra alpina mengen plantes. També es nodreixen de líquens i escorces. No obstant això, a l'hivern, quan la majoria dels seus aliments habituals estan colgats sota la neu, el bruc n'és la font d'aliment predominant.[24]

Distribució geogràfica[modifica]

La seva difusió va de Fennoscandinàvia fins a la Sibèria oriental; també n'hi ha poblacions aïllades als Alps, Irlanda, Polònia, el Regne Unit i Hokkaidō. Ha estat introduïda a Shetland i les illes Fèroe.[25]

Estat de conservació[modifica]

Les seves poblacions fluctuen considerablement a causa dels depredadors, els paràsits i la fam. Entre els primers, en destaquen la guineu roja, el gat salvatge, els gossos i les aus rapinyaires. Pel que fa als paràsits, les puces, les paparres, els polls, els bacteris i d'altres microorganismes són els que més li afecten. Quant a la fam, aquesta pot ésser causada per condicions meteorològiques adverses o per menjar en excés certs aliments. Tot i que l'espècie en general no es troba en risc greu, es creu que la població aïllada dels Alps està, a hores d'ara, ja extinta.[24]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]