Les Alqueries

De Viquipèdia

Les Alqueries és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

El terme municipal limita amb les localitats de Vila-real, Borriana, Betxí i Nules.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Festes 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

Se situa esta localitat en la part més plana de la comarca de la Plana Baixa i rodejada de camps de tarongers, per la qual cosa el paisatge de les Alqueries és totalment pla i amb presència de nombroses alqueries i cases de camp. La mar és a menys de tres quilòmetres i es pot observar des dels terrats de les cases. Cap a l'interior domina en el paisatge els cims de la serra d'Espadà i del Penyagolosa, el més alt del País Valencià . Al nord del terme passa el riu Sec de Betxí que no porta aigua gran part de l'any a excepció dels periodes plujosos.

El clima és típicament mediterrani, amb una mitjana pluviomètrica d'uns 450 litres/m2 anuals, repartits de forma molt irregular i amb màxims de precipitació durant el mes d'octubre i periodes de sequera llargs, especialment d'estiu. Les temperatures són altes i bascoses d'estiu, amb màximes durant els dies de vent de ponent, quan la temperatura supera fàcilment els 35 graus. L'hivern és fresc amb gelades ocasionals que periòdicament fan malbé la taronja. Ben coneguda és la gelada d'origen siberià de 1984, quan els termòmetres de la localitat baixaren fins als -10 Cº, amb la pèrdua total de les collites de fruita i verdura de tota la comarca.

En la vila abunden les vivendes d'estil modernista, com la Casa Safont, seu actual de l'Ajuntament, o l'hotel Torre la Mina, amb un conjunt arquitectònic restaurat de principis del segle XX. Des de la seua segregació de Vila-real al 1985, les Alqueries ha viscut una important expansió urbanística i una notable millora de les seues infraestructures viàries i dotacionals.

S'accedix a este poble des de Castelló o València per la N-340 o l'AP-7. Té també accés ferroviari a través de la línia de rodalia de RENFE València-Castelló.

[edita] Història

Les Alqueries (tradicionalment les Alqueries del Riu Sec) té el seu origen en les alqueries musulmanes de Bellaguarda, Bonastre i Bonretorn. Amb l'arribada del rei Jaume I d'Aragó i la fundació del Regne de València aquelles alqueries musulmanes varen passar a integrar una part del llavors nou terme municipal de Vila-real.

El nom castellà actual de la localitat (Alquerías del Niño Perdido) ve de la imatge de la Mare de Déu del Niño Perdido que els monjos de Caudiel (Alt Palància) varen deixar en l'oratori del Bon Retorn el 1683. Este oratori va forjar durant segles la identitat unificada d'esta població en exercir de punt d'unió dels habitants dels diversos masos o alqueries de la zona.

Cal dir que el nom castellà de la patrona alquerienca, la Verge del Niño Perdido, s'explica per la presència dels monjos de Caudiel, localitat de parla castellano-aragonesa de l'Alt Palància. Eixe nom del Niño Perdido no ha estat mai traduït al valencià i en els documents redactats en valencià a la localitat el nom de la verge s'escriu sempre en castellà, com als llençols que els veïns pengen en els períodes festius i on podem llegir Mare de Déu del Niño Perdido, Protegiu-nos.

Tot i l'origen antic del nucli poblacional, anterior a la fundació de Vila-real, les Alqueries va romandre dins el terme d'aquella localitat fins el 25 de juny de 1985, quan un decret de la Generalitat Valenciana creà el nou municipi després d'una lluita llarga per la segregació que els alqueriencs havien començat l'any 1929 i que el Tribunal Suprem reconegué per primera volta el 1984.

Vint-i-dos anys després de la segregació la transformació de les Alqueries ha estat molt important; s'han millorat les comunicacions amb noves rondes, rotondes i carrers, s'han obert grans zones verdes i des de l'any 2000 la vila viu un període d'expansió urbanística important que en pocs anys farà augmentar-hi el nombre d'habitants amb nous veïns originaris dels pobles del voltant, especialment de Vila-real i Borriana.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
3.656	3.612	3.566	3.508	3.531	3.543	3.628	3.746	3.805	3.866	3.983

[edita] Economia

La seua economia està basada en l'agricultura amb predomini del cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.

[edita] Monuments

• Monòlit. Símbol de la segregació del poble en 1985.
• Església de la Mare de Déu del Niño Perdido. La seua construcció data de 1952 a 1954.
• Ajuntament. Edifici d'interés arquitectònic.
• Casalot del Replà. Edifici d'interés arquitectònic.
• Plaça de les Pedres.
• Plaça Major.
• Edifici "La Palmera". L'antiga escola del poble edificada en 1933 durant la II República. Actualment rehabilitada com a Casal Jove

[edita] Festes

• Festa de Sant Antoni. Se celebra al gener.
• Festa de la Segregació. Se celebra al juny. Es commemora el reconeixement d'Alqueries com a municipi. Tenen lloc exhibicions, esports de competició, festa de focs artificials "córrer la traca", i competició de coloms missatgers.
• Festa de Sant Jaume. Se celebra al juliol.
• Festes Patronals. En honor de la Mare de Déu del Niño Perdido. Se celebra a l'octubre amb ofrena de flors, missa, processó i celebracions populars. També tenen lloc diferents festes de bous: "Bous per la Vila" i "Bous embolats".
• Festa de la Puríssima. Se celebra el 8 de desembre. Missa i processó anomenada "dels Farolets".

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Casal Jove de les Alqueries

v • d • e Municipis de la Plana Baixa Aín  •  l'Alcúdia de Veo  •  Almenara  •  les Alqueries  •  Artana  •  Betxí  •  Borriana  •  Eslida  •  Fondeguilla  •  la Llosa  •  Moncofa  •  Nules  •  Onda  •  Ribesalbes  •  Suera  •  Tales  •  la Vall d'Uixó  •  Vila-real  •  la Vilavella  •  Xilxes