Les Bonnes femmes

Les Bonnes femmes
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció:	Claude Chabrol
Direcció artística:	Jean Lavie, Jacques Mély
Producció:	Robert i Raymond Hakim
Guió:	Claude Chabrol a partir d'una història de Paul Gégauff
Música:	Pierre Jansen i Paul Misraki
Muntatge:	Gisèle Chézeau i Jacques Gaillard
Dades i xifres
Països:	França Itàlia
Data d'estrena:	1960
Gènere:	Comèdia dramàtica
Duració:	93 minuts
Companyies
Productora:	Paris-Film-Production (Paris), Panitalia (Rome)
Pàgina sobre “Les Bonnes femmes” a IMDb
Valoracions
IMDb
FilmAffinity

Les Bonnes femmes és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Claude Chabrol, estrenada el 1960.

Argument

Quatre venedores s'avorreixen a la petita botiga d'electrodomèstics del senyor Belin. Quan acaba la feina, busquen l'evasió: Ginette canta d'amagat en un cabaret; Rita intenta casar-se amb un petit burgès avorrit; Jane, quan no flirteja amb el seu soldat, arrossega i es deixa lligar per vells maldestres; Jacqueline somia amb el gran amor. I, després de fixar-se en aquest motorista en bigoti que la segueix, pensa haver trobat el seu príncep blau...

Repartiment

• Bernadette Lafont: Jane
• Stéphane Audran: Ginette
• Clotilde Joano: Jacqueline
• Lucile Saint-Simon: Rita
• Mario David: André Lapierre, el motociclista
• Ave Ninchi: Senyora Louise, la caixera
• Jean-Louis Maury: Marcel, el jove play-boy
• Albert Dinan: Albert, el vell play-boy
• Claude Berri: André, el jove soldat
• Serge Bento: el repartidor
• Karen Bidiomarnon: la noia del ball
• Sacha Briquet: Henri, el promès de Rita
• Pierre Bertin: Senyor Belin, l'amo de la botiga
• Dominique Zardi: Charly Boston, el director d'orquestra
• Liliane David: una noia a la piscina
• Jean Barclay
• Charles Belmont
• France Asselin: la mare d'Henri
• Dolly Bell
• Gabriel Gobin: el pare d'Henri (sota el nom de Gabriel Gobain)
• Philippe Castelli: el regidor
• Claude Chabrol: un banyista (no surt als crèdits)
• Simone Landry
• Louison Roblin
• Charles Bayard
• Henri Attal
• Laszlo Szabo

Crítiques

D'una excel·lent realització tècnica, aquesta pel·lícula delimita amb una lentitud voluntària i penetrant la psicologia d'aquestes quatre noies, el no-res de la seva existència quotidiana, la vanitat de les seves distraccions, el fracàs de la seva investigació de l'amor. Continuació de quadres diversos molt raspallats, escandalosos de veritat. L'aventura de la més atractiva, la més sola d'aquestes heroïnes recorda el drama final de Cabiria. Hi ha d'altra banda, a tota la pel·lícula un lligam amb els temes més estimats per Fellini: festes nocturnes, escenes de cabaret, music-hall, però la nota d'esperança, sempre expressada pel director italià, és aquí absolutament absent.

Enllaços externs

Portal: cinema

• Les Bonnes femmes a Internet Movie Database (anglès)