Les Borges del Camp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
les Borges del Camp
Bandera de les Borges del Camp Escut de les Borges del Camp
(En detall) (En detall)
Localització

Les Borges del Camp situat respecte Catalunya
Les Borges del Camp situat respecte Catalunya

Localització de les Borges del Camp respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Plaça de l'Església de l'Assumpció
Plaça de l'Església de l'Assumpció
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Borgenc, borgenca
Superfície 8,23 km²
Altitud 238 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.114 hab.
256,87 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 334050 4559975Coord.: 41° 10′ 27″ N, 1° 1′ 18″ E / 41.17417°N,1.02167°E / 41.17417; 1.02167
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 430311

Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l'extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades. El terme municipal té una extensió de 8'14 Km2.

El terme és drenat per la riera d'Alforja, de curs normalment sec, i per diversos barrancs que li són subsidiaris. Per aprofitar l'aigua del subsòl, s'han construït diverses mines, pous i fonts, que es troben distribuïdes pel terme.

Es troba molt ben comunicada mitjançant la xarxa fèrrea (línia Barcelona-Saragossa-Madrid) i de carreteres i autopistes.

Té una població que supera els 2.100 habitants que hom anomena borgencs i borgenques.

Situada a 247 metres d'altitud, és al peu d'un turó a l'esquerra de la riera d'Alforja.

Història[modifica | modifica el codi]

Apareix citat per primera vegada l'any 1154 en una butlla pronunciada per Anastasi IV. Formava part de la vall d'Alforja, les terres de la qual havien estat lliurades el 1158 per Ramon Berenguer IV a Ramon de Gavagou. Més tard, el 1243, va quedar en possessió del monestir de Bonrepòs.

Va ser un dels municipis en què es va iniciar la Comuna del Camp a començaments del segle XIV. Pere III va ordenar que la ciutat s'emmurallés, muralles que seguien dempeus el 1774. Encara que durant l'Edat Mitjana va intentar independitzar-se d'Alforja, les Borges del Camp no va aconseguir la independència administrativa fins al 1835.

A partir del segle XVI el municipi va sofrir contínues crisis econòmiques, agreujades per la Guerra dels Segadors i una epidèmia de pesta que va assolar la població el 1650.

Va estar ocupat per les tropes franceses el 1810. El 1873 l'ocupació va ser per part de les tropes carlistes i el 1874 es va produir en el seu terme municipal un enfrontament entre aquests i les tropes liberals. El poble va ser bombardejat per l'aviació alemanya durant la Guerra Civil i els edificis religiosos van ser despullats de bancs, altars i objectes religiosos i aquests van ser cremats.

El 25 d'abril de 2010, Les Borges del Camp va participar[2] en la tercera onada de consultes independentistes promogudes des de la societat civil catalana, amb el següent escrutini.

Padró Vots No Blanc Nul
1.717 787* (45,78%) 721* (91,60%) 25 (3,18%) 38 (4,83%) 3 (0,38%)
(* Inclouen un vot electrònic que es va emetre i no es va comptabilitzar en alguns medis.)

Cultura[modifica | modifica el codi]

Ermita de la Mare de Déu de la Riera

L'església parroquial està dedicada a la Verge de l'Assumpció. La seva construcció es va iniciar el 1773 i la seva façana és d'estil neoclàssic senzill. Té tres naus i un cor d'estil barroc, i un campanar de 27 metres d'alçària.Durant la guerra civil espanyola, van ser cremats els onze altars de gran valor artístic i tots els altres elements religiosos que hi havien.

A prop del poble hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Riera, en la qual es venera una talla policromada del segle XIII. L'edifici original, obra de Francesc Berenguer i Mestres, va ser construït el 1904, però es va destruir per complet el 1939 durant la reculada de l'exèrcit republicà. L'actual és de 1954.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festa Major de la Mare de Déu de la Riera: La Festa Major de les Borges del Camp té els seus orígens en els romiatges que celebrava la població de les Borges des que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de la Riera en data desconeguda. Tot just iniciat el segon terç del segle XVIII, la festa major, que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, es va traslladar al 8 de setembre.Tradicionalment, la festa comprès els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, als quals s'afegeix l'11, data de la Diada Nacional de Catalunya. Però el dia més típic i emotiu de la festa, per a tots els borgencs, és el dia 7, la vígilia de la celebració de l'acte de l'Arribada. Aquesta és, sense cap mena de dubte, actualment, la gran festa de la nostra vila, festa que és coneguda arreu de la comarca i de molts llocs de les comarques veïnes.

Sobre la nostra festa deia l'Artur Dasca i Sumsí, un erudit borgenc, que començà essent una mena de romiatge que cada any, des que va ser trobada la Imatge de la Mare de Déu de la Riera en data inconeguda, celebra la vila de les Borges el 8 de setembre per a anar a postrar-se als peus de la celestial patrona a aleshores veïna parròquia de Sant Bartomeu, esdevinguda actualment ermita de la Mare de Déu de la Riera. En unir-se les parròquies de Sant Bartomeu de la Quadra dels Tascals i la de Santa Maria Assumpta de les Borges del Camp, tot just iniciat el segon terç del segle XVIII, el romiatge s'anà perdent i la festa major que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, festa de la titular de la parròquia borgenca, es traslladà el vuit de setembre. Sembla, doncs, que la tradició d'anar a buscar la venerada imatge al seu santuari es pot datar amb forces possibilitats a aquella època i amb seguretat des del 1.859 documentat en la consueta parroquial.

  • Festa Major de Sant Antoni Abat: També és coneguda com a festa major petita i es celebra el tercer dissabte de gener. Sempre havia tingut un caràcter de dedicació a la pagesia local i la benedicció dels animals. Actualment els actes religiosos són: Ofici solemne, adoració de la relíquia, processó pels carrers de la vila amb la imatge i la relíquia del Sant i benedicció dels animals. Els lúdics solen ser sardanes, ball, teatre, cinema, espectacle de varietats... Festa Major d'hivern documentada del s. XVII. Fins a l'any 1973 se celebrava els dies 17, 18 i 19 de gener, però el 1974 es traslladà al tercer dissabte de gener. Actualment, aquesta festa és força més modesta que la d'estiu, però és de molt reculada tradició i es troba documentada, ja, el 1669. L'acte més típic i més bonic d'aquesta festa era, i en certa manera encara ho és, la benedicció dels animals que al mateix temps la convertia en una festa de la pagesia. No fa pas molts anys, el record encara és ben viu en la gent de mitjana edat, el replà de l'Església, la plaça més típica i coneguda de la vila, s'omplia de gom a gom de tota mena d'animals auxiliars dels pagesos. Malauradament ha perdut força el seu tipisme per la manca de cavalls i eugues, però sobretot mules i matxos i rucs i someres. Però els borgencs i les borgenques es resisteixen a perdre la tradició, la volen conservar a tota costa i hi duen a beneir, junt amb els pocs animals grossos, els gats i els gossos i àdhuc els ocells engabiats i altres petits animals. Ja fa anys, i fins a més enllà de la meitat del segle XX acabat l'acte de la benedicció se solien organitzar de faisó espontània una mena de curses populars que animaven força la festa. I quan aquelles competicions no es feien, que no eren regulades, també tenia la festa el seu interès amb la desfilada que s'organitzava després de les asperges, tot baixant el Replà, que era tot un espectacle.
  • Capvuitada de Corpus: La festa de la Capvuitava és considerada com a Festa Major religiosa. De les tres diades pròpies i tradicionals de la vila, és l'única que se'n coneix documentalment la data de la seva fundació i els fets que la motiven. Se celebra cada any els dijous de la vuitada de Corpus, des de fa més de dos-cents anys. L'estiu del 1796 va caure sobre una bona extensió del terme municipal de Les Borges del Camp una forta pedregada que va destruir una gran part de la collita. Aquest fenomen meteorològic advers, si hagués estat aïllat, possiblement no hauria promogut cap mena d'acció, però resultà que s'anà repetint cada any, cada estiu, durant cinc anys consecutius fins que el 29 de juliol del 1800 la pedregada va ser tan forta que ho assolà tot, fins a tal punt que es va perdre la collita i va destruir bona part de les vinyes, les oliveres, els avellaners i altres arbres fruiters i hortalisses. El mal va ser de tal gravetat, que els prohoms de la vila reuniren en Consell General a tots els caps de casa i després de prou debatre el tema, l'única solució que saberen trobar, davant la impotència per a controlar els meteors adversos, va ser la d'encomanar-ho tot a Déu i així fou que decidiren, tots d'un ànim, votar la festa de Capvuitava, que començà a celebrar-se l'any següent, és a dir, el 1801, per tal d'imposar la divina protecció perquè fes la vila estalvi de la pesada càrrega de les pedregades. És fama entre els borgencs i així ho diu també la Consueta Parroquial, que des d'aleshores no ha fet cap més calamarsa greu al terme.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura. L'oli que s'hi produeix té la denominació d'origen Siurana. També hi ha plantacions d'arbres fruiters i horts.

El municipi disposa d'un polígon industrial.

Símbols[modifica | modifica el codi]

Escut[modifica | modifica el codi]

Escut de les Borges del Camp

L'escut caironat  és la forma que heràldicament usen les poblacions dels Països Catalans, i en aquest cas presenta el camp daurat. 

La banda ondada d'atzur representa la riera que creua el nostre terme de punta a punta, passant per ponent del nucli urbà, riera que dóna nom al santuari marià de la vila sota l'advocació de la Mare de Déu de la Riera.  

La creu de tau de sable que carrega la banda és una al·legoria a la secular pertinença de la vila a la Mitra de Tarragona.  

Els dos arbres a la destra signifiquen la seva pertinença històrica, com a vila fundacional, de la Comunitat de Pobles del Camp de Tarragona, institució nascuda a principis del segle XIV, que subsistí fins al Decret de Nova Planta de Felip V, el 1716, i que va ser coneguda com la Comuna del Camp (només n'hi hauria d'haver un, però per a assolir la simetria se'n presenten dos). 

Les dues borges a la sinistra estan relacionades amb l'origen etimològic de Borja, i n'hi ha dues per a significar el plural.  

La corona mural s'hi afegí per la categoria de vila que ostenta el nostre municipi. 

Bandera[modifica | modifica el codi]

Bandera apaisada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una banda ondada de dues crestes, blau clara, de gruix 1/6 de l'alçada del drap, posada de l'angle superior al costat de l'asta a l'inferior del vol, amb les dues borges verdes de l'escut, d'alçada 1/3 de la del drap i d'amplada 1/6 part de la llargada del drap, una centrada a la meitat superior de l'últim terç vertical i l'altra a la meitat inferior del primer terç.

Bandera

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 34 39 485 796 1.062 1.056 1.229 1.175 1.086
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.208 1.213 1.157 1.123 1.220 1.289 1.349 1.387 1.391 1.454
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.471 1.476 1.577 1.666 1.769 1.914 2.061 2.141 2.127 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

A Les Borges del Camp, des de l'inici de la democràcia que les eleccions sempre són guanyades per Convergència i Unió.

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Les Borges del Camp, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 553 50,50
ERC Oriol Junqueras 228 20,82
PSC Pere Navarro 82 7,48
PPC Alicia Sánchez-Camacho 56 5,11
ICV-EUiA Joan Herrera 54 4,93
CUP David Fernández 39 3,56
C's Albert Rivera 27 2,46
Vots en blanc 12 1,08
Altres 44 6,48
Total 1.110 74,1

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Creu de terme (les Borges del Camp) - 2.jpg
  • La creueta
  • El Pont de l'Oriol

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Entitats[4][modifica | modifica el codi]

  • ADF Les Borges del Camp
  • Agrupació Local de Publicacions Informatives i Cíviques (ALPIC) - La Borja
  • AMPA CEIP Rocabruna
  • AMPA IES Fontanelles
  • Associació Cultural de Dones Borgenques
  • Associació de Donants de Sang del Baix Camp
  • Associació de Gent Gran de les Borges del Camp
  • Associació Els Trapelles
  • Bici Borges Club
  • Càritas Les Borges
  • Club Esportiu Les Borges
  • Colla de Diables
  • Colla Gegantera
  • Amics de l'Ermita de la Mare de Déu de la Riera
  • Cooperativa Agrícola
  • Mina de Sant Isidre
  • Mina del Molí
  • Mina Nova
  • Poliesportiu El Garrigó
  • Sala Parroquial
  • Societat de Caçadors

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Les Borges del Camp Decideix».
  3. Albertí i Gubern, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (M-P). Albertí Editor, 1969, p. 395. 
  4. «Entitats de Les Borges del camp». [Consulta: 20-VI-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Borges del Camp Modifica l'enllaç a Wikidata