Les Cròniques de Nàrnia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fanal similar al que apareix a diferents moments importants d'aquesta sèrie de llibres.

Les Cròniques de Nàrnia són una sèrie de 7 novel·les fantàstiques escrites per C.S. Lewis. Són considerades un clàssic de la literatura anglesa per a nens i són les obres més reconegudes de l'autor. Més de 95 milions d'exemplars han estat venuts en 41 llengües. Van ser escrites entre 1950 i 1956; i encara que els temes semblen ser una representació del cristianisme, contenen personatges i elements de la mitologia grega i romana, així com dels contes de fades tradicionals d'Anglaterra i Irlanda. Els llibres han estat adaptats per a la ràdio, la televisió, el teatre i el cinema.

Les Cròniques són aventures de diversos nens, els personatges principals de les històries que viatgen màgicament de llur món al reialme de Nàrnia, un altre món o lloc màgic en què els animals poden parlar, la màgia és possible i el be lluita contra el mal. El personatge més important de les sèries, encara que no n'és el personatge principal, és Aslan el Gran Lleó, que va crear Nàrnia, i guia i ajuda als nens en les seves travessies.


Llibres de la sèrie (segons l'ordre de lectura establert per l'autor el 1957)[modifica | modifica el codi]

  1. El nebot del mag (1955). Nàrnia..., una terra habitada per Bèsties Parlants..., on espera una bruixa..., on s'amaga una bruixa..., on un nou món és a punt de néixer. Dos amics, víctimes del poder d'uns anells màgics, han estat enviats a un altre món dominat per una malvada bruixa que intenta convertir-los en els seus esclaus. Però de cop apareix l'Àslan i amb la seva cançó va filant el teixit d'una terra nova que rebrà el nom de Nàrnia, ...un món on tot és possible.
  2. El lleó, la bruixa i l'armari (1951). Nàrnia..., un món congelat..., una terra que espera la seva alliberació. Quatre nens descobreixen un armari que els serveix de porta d'accés a Nàrnia, un país congelat en un hivern etern i sense Nadal. Però, complint les velles profecies, els nens -juntament amb el lleó Àslan- seran els encarregats de lliberar el regne de Nàrnia de la tirania de la Bruixa Blanca i recuperar l'estiu, la llum i alegria per a tots els habitants de Narnia.
  3. El cavall i el noi (1954). Nàrnia..., una terra on els cavalls parlen..., on es maquina una gran traïció..., on el destí espera el seu moment. Dos fugitius es troben en un viatge desesperat i, amb l'ajuda de l'Àslan, uneixen les seves forces per escapar i evitar la conspiració que pretén apoderar-se del país i els territoris veïns del rei Archenland. Una terrible batalla decidirà el seu destí i també el de Nàrnia.
  4. El príncep Caspian (1951). Un príncep desposseït del dret al tron reuneix un exèrcit per alliberar el seu país d’un rei deslleial. Un combat d’honor entre dos homes decidirà el destí de tot el món.
  5. La travessia del navegant de l'Alba (1952). Un viatge a la veritable fi del món, on un munt de profecies esdevindran realitat... Un rei, acompanyat d’uns inexperts companys de viatge, emprèn una travessia fins més enllà de tota terra coneguda. A mesura que s’endinsen per mars que ni tan sols apareixen als mapes, descobreixen que la seva missió és, en realitat, el llindar d’una terra incògnita.
  6. El tron de plata (1953). Nàrnia..., un món on els gegants fan estralls..., on la maldat pot escampar-se com una espessa teranyina..., on els encanteris ho dominem tot... A través de perills inaudits i cavernes profundes, un noble grup d'amics van a la recerca d'un príncep captiu. Però la seva missió a Ultraterra farà que se les hagin de veure, cara a cara, amb la maldat més bonica però també més letal que mai s'haurien imaginat.
  7. L'última batalla (1956). Nàrnia..., on les mentides engendren por..., on la lleialtat es posa a prova..., on l’esperança sembla perduda. Durant els darrers dies de Nàrnia, l’indret s’enfronta al seu repte més cruel; no es tracta d’un invasor de fora sinó d’un enemic intern. Mentides i traïció han arrelat amb força, i tan sols el rei un grup reduït de seguidors lleials poden impedir la destrucció del que més s’estimen, en aquest magnífic colofó de Les Cròniques de Nàrnia.

Aquest ordre de lectura fou establert l'any 1957 pel mateix Lewis, després de rebre una carta d'un nen estatunidenc anomenat Laurence Krieg, en què explicava que havia tingut una discussió amb la seva mare sobre l'ordre que s'havia de seguir a l'hora de llegir la saga completa. La mare afirmava que calia respectar l'ordre de publicació, mentre que el nen creia que era millor llegir-los seguint la cronologia dels fets narrats. L'autor contestà al nen afirmant que també era partidari de seguir l'ordre cronològic.

La carta va ser utilitzada pel fillastre de Lewis, Douglas Gresham, per demanar a HarperCollins una altra manera d'ordenar la publicació dels llibres. Des d'aquell moment, la majoria d'editorials han mantingut fins ara la tradició d'ordenar els llibres tal com es va suggerir.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Nàrnia és el nom en llatí de la ciutat italiana de Narni, situada a la regió d'Umbria, a prop de Roma. Segons la tradició Lewis va veure aquest topònim en un atles quan era nen, i sentí predilecció pel nom, encara que també és probable que el trobés llegint els clàssics grecorromans, dels quals era un gran lector, afició que continuà durant la juventut.

Adaptacions cinematogràfiques[modifica | modifica el codi]

Adaptacions cinematogràfiques fetes sobre Les Cròniques de Nàrnia:

  1. 1979: El Lleó, la bruixa i l'armari. (Animació). Dirigida per Bill Meléndez. En aquesta pel·lícula els noms propis estan traduïts, uns literalment i d'altres més lliurement.
  2. 1988: BBC's The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch, and the Wardrobe. Dirigida per Marylin Fox.
  3. 1989: BBC's The Chronicles of Narnia: Prince Caspian and The Voyage of the Dawn Treader. Dirigida per Alex Kirby.
  4. 1990: BBC's The Chronicles of Narnia: The Silver Chair. Dirigida per Alex Kirby.
  5. 2005: El Lleó, la Bruixa i l'Armari. Dirigida per Andrew Adamson. Produïda per Walt Disney Pictures i Walden Media.
  6. 2008: El príncep Caspian produïda per Walt Disney Pictures i Walden Media.
  7. 2010: La Travessia del Navegant de L'Alba. Produïda per Walden Media i 20th Century Fox.

El lleó, la bruixa i l'armari (2005)[modifica | modifica el codi]

Es va estrenar el desembre de 2005, produïda per Walt Disney Pictures i Walden Media. Va ser un gran èxit a escala mundial. El coproductor de la cinta és el fillastre de C. S. Lewis, Douglas Gresham.

El príncep Caspian (2008)[modifica | modifica el codi]

Després de la confirmació de l'èxit de la primera pel·lícula estrenada el 2005, Walt Disney Pictures i Walden Media van decidir realitzar una segona producció, que seguint l'ordre de publicació, donaria lloc a la basada en el Príncep Caspian. S'esperava la seva estrena per al Nadal de 2007, però va ser ajornada en dues ocasions fins a acabar sent estrenada el maig de 2008.

La travessia del Navegant de l'Alba (2010)[modifica | modifica el codi]

El gener de 2009 començà el rodatge de La travessia del Navegant de l'Alba en les següents locacions: Rosarito (Mèxic) i també a Austràlia. A Espanya s'estrenà el 3 de desembre de 2010.

Estan confirmades l'aparició de Skandar Keynes com Edmund Pevensie; de Georgie Henley com la seva germana Lucy i de Ben Barnes com Caspian X, així com la del canvi de director Andrew Adamson per Michael Apted, director d'Amazing Grace, Lipstick i Married in America 1 i 2.

També està confirmada l'aparició de Will Poulter com Eustace Clarence Scrubb, un cosí llunyà dels Pevensie.

Christopher Markus i Stephen McFeely s'han encarregat encara de l'adaptació del llibre així com dels segon i tercer llibres. La música serà a càrrec aquesta vegada de David Arnold i no de Harry Gregson-Williams com en les pel·lícules anteriors.

Futures pel·lícules[modifica | modifica el codi]

A més de les tres primeres, el productor encarregat Mark Johnson ja està buscant el director per a la pel·lícula La cadira de plata.

Ha arribat la informació que Douglas Gresham (productor de les pel·lícules) té la "idea" de filmar i estrenar el llibre Les Cròniques de Narnia: el Cavall i el Noi després que Les Cròniques de Narnia: La cadira de Plata, seguint l'ordre dictat per l'escriptor C. S. Lewis.

El Cavall i el Noi es va publicar després, en 1954, i La cadira de Plata el 1953. El problema de tot això és que eren molts els que pensaven que se seguiria amb l'ordre cronològic (ordre en el qual van entrar Narnia).

Narnia a Disney World[modifica | modifica el codi]

S'ha inaugurat una atracció de Narnia al parc d'atraccions de Disney World.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Després que s'estrenés la primera adaptació cinematogràfica (Les Cròniques de Narnia: El lleó, la bruixa i l'armari), els llibres van passar a vendre's més del doble.
  • Segons una enquesta realitzada per fans, el millor llibre de la saga és La Travessia del Viatger de l'Alba (26% dels vots), seguit de El lleó, la bruixa i l'armari (19%), L'última batalla (16%), El nebot del mag (15%), El Príncep Caspian i El cavall i el noi (9% cada un), La cadira de plata (6%).
  • Alguns dels personatges de Les Cròniques de Narnia (i també el seu creador) tenen el seu propi dia, daus per fanàtics de la saga:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]