Les Luthiers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les Luthiers el 1973 (portada del disc Volumen 3).
Les Luthiers el 2008 (premis Mastropiero).

Les Luthiers són un grup humorístic i musical argentí, molt popular també en altres països com Xile, Espanya, Colòmbia, Mèxic, l'Uruguai i Veneçuela. Fou creat el 1967 per Gerardo Masana. Humorísticament afirmen que el compositor de les seves obres és un tal Johann Sebastian Mastropiero, compositor més proper a la patafísica que a la història. La formació ha anat variant, amb un mínim de quatre membres i un màxim de set. Els actuals[cal citació] són:

  • Carlos Nuñez
  • Carlos López Puccio
  • Daniel Rabinovich
  • Marcos Mundstock
  • Jorge Maronna.

Taula de continguts

[modifica] Instruments

Els integrants de Les Luthiers toquen diversos instruments amb gran qualitat. La característica més notòria del grup és que els instruments, construïts amb elements quotidians, són creats especialment per als seus espectacles; l'exemple més usat és el del latín o violín de lata, fet amb una llauna de pernil en conserva, o el Tubófono Parafínico Cromático, una paròdia de la llegendària flauta de pan argentina, feta amb tubs d'assaig d'un laboratori.

[modifica] Trajectòria

La seva història es remunta a 1967, on a la Facultat d'Enginyeria de Buenos Aires es feien cants corals un cop l'any. Gerardo Masana (el seu avi era català) va arribar un dia a la facultat i es va proposar crear en clau d'humor l'òpera Il figlio del Pirata. Varis musics (entre els quals ja hi eren Daniel, Jorge i Carlos Nuñez) van crear amb ell el predecesor de Les Luthiers, el grup "I musiciti", però amb el temps el grup es va desfer i Gerardo, Nuñez, Daniel i Jorge van crear Les Luthiers. I musicisti, amb el temps es va anar apagant fins que al 1967 es va desfer; tot i que un dels seus membres va fer l'espectacle I musicisti ataca de nuevo, que no va tenir agire èxit al 1977.Tornant a LEs Luthiers, amb el temps sel's van unir Carlos López Puccio i Ernesto Acher, que en principi només eren artistes contractats. L'any 1971 es va diagnosticar una leucèmia a Gerardo Masana i que els seus dies estaven comptats. Però Gerardo no es va rendir, i va seguir treballant amb fe exemplar, fins que el 23 de novembre de 1973 va passar l'inevitable: Gerardo va morir plàcidament mentre dormia.

Des de 1980, han col·laborat amb Roberto Fontanarrosa, un dibuixant argentí i escriptor.

El grup va seguir endavant, i després d'una brillant etapa, Ernesto Acher va deixar al grup. Ara Les Luthiers són els cinc esmentats anteriorment, i estan de gira amb els espectacles "Las Obras de Ayer" i "Los Premios Mastropiero".

[modifica] Espectacles

[modifica] Amb I Musicisti

  • ¿Música? Sí, claro (1966)
  • I Musicisti y las óperas históricas (1967)

[modifica] Sols

  • Les Luthiers cuentan la ópera (1967)
  • Todos somos mala gente (1968)
  • Blancanieves y los siete pecados capitales (1969)
  • Querida Condesa (1969)
  • Opus Pi (1971)
  • Recital '72 (1972)
  • Recital sinfónico '72 (1972)
  • Recital '73 (1973)
  • Recital '74 (1974)
  • Recital '75 (1975)
  • Viejos fracasos (1976)
  • Mastropiero que nunca (1977)
  • Les Luthiers hacen muchas gracias de nada (1979)
  • Los clásicos de Les Luthiers (1980)
  • Luthierías (1981)
  • Por humor al arte (1983)
  • Humor dulce hogar (1985)
  • Recital sinfónico '86 (1986)
  • Viegésimo aniversario (1987)
  • El reír de los cantares (1989)
  • Les Luthiers, grandes hitos (1992)
  • Unen canto con humor (1994)
  • Bromato de armonio (1996)
  • Todo por que rías (1999)
  • Do-Re-Mi-Já (2000)
  • El grosso concerto (2001)
  • Las obras de ayer (2002)
  • Con Les Luthiers y Sinfónica (2004)
  • Recital folklórico Cosquín (2005)
  • Los Premios Mastropiero (2005)

[modifica] Discografia

  • Sonamos, pese a todo (1971)
  • Cantata Laxatón (1972)
  • Volumen 3 (1973)
  • Volumen 4 (1976)
  • Mastropiero que nunca (en viu) (1979)
  • Les Luthiers hacen muchas gracias de nada (en viu) (1980)
  • Volumen 7 (1983)
  • Cardoso en Gulevandia (1991)
  • CD Sebastián Masana (2004)

[modifica] Videografia

  • Mastropiero que nunca (1979)
  • Les Luthiers hacen muchas gracias de nada (1980)
  • Humor dulce hogar (1986)
  • Viegésimo aniversario (1989)
  • Grandes hitos (1995)
  • Bromato de armonio (1998)
  • Les Luthiers unen canto con humor (1999)
  • Todo por que rías (1999)
  • El grosso concerto (2001)
  • Viejos fracasos (1977) (2005)

[modifica] Enllaços externs

[modifica] Pàgines no oficials

[modifica] Pàgines biogràfiques relacionades

Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües