Les Misérables (musical)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
P treble clef.svg
P culture.svg
Les Misérables
PalaceTheatre.jpg

Fitxa tècnica
Música Claude-Michel Schönberg
Lletra Alain Boublil (original francès)
Herbert Kretzmer (adaptació anglesa)
Llibret Claude-Michel Schönberg, Alain Boublil, Trevor Nunn i John Caird
Basada en La novel·la Els miserables de Victor Hugo

Estrena 1980
Sports Arena
París (França)

Idioma original francès
Produccions destacables

1980 París
1985 West End
1987 Broadway
2011 Barcelona

Premis


Les Misérables, col·loquialment conegut com Les Mis o Les Miz és un musical compost al 1980 pel compositor francès Claude-Michel Schönberg amb llibret d'Alain Boublil i lletres de Herbert Kretzmer. El 8 d'octubre de 2006 celebrà el seu 21è aniversari al West End londinenc i esdevenint el musical de més llarga durada, amb 9.500 funcions. La producció continua al Queen's Theatre de Londres, i actualment ja fa 25 anys que es representa.

Basat en la novela homònima de Victor Hugo de 1862, situada a la França d'inicis del segle XIX, la trama segueix les històries dels diversos personatges mentre que lluiten per la redempció o la revolució. Els personatges principals estan envoltats d'un conjunt que inclou prostitutes, estudiants revolucionaris, treballadors de la fàbrica, i d'altres.

La partitura guanyadora del Premi Tony inclou la cançó I Dreamed a Dream, que Fantine canta com un solo en el primer acte. Nombrosos artistes professionals han enregistrat diiverses versions d'aquesta cançó des de l'estrena del musical a l'octubre de 1985, incloent Neil Diamond, Aretha Franklin, David Essex o Michael Crawford. Al 2009 aquesta cançó tornà a popularitzar-se quan la cantant amateur Susan Boyle la interpretà al concurs de televisió Britain's Got Talent.[1] Àngels Gonyalons va incloure una versió en català dins del seu espectacle Memory. La cançó On My Own, interpretada pel personatge d'Éponine, va ser un altre gran èxit del musical.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

Originalment publicat com un àlbum conceptual, la primera adaptació escènica musical de Les Misérables va presentar-se al Sports Arena de París al 1980. Aquesta producció tancà 3 mesos després, quan expirà el contracte.

Al 1982, sis mesos després d'haver estrenat Cats a Londres, el productor Cameron Mackintosh va rebre una còpia de l'àlbum conceptual francès de mans del director Peter Farago. Farago havia quedat impressionat per aquell treball, i demanà a Mackintosh que produís una versió anglesa de l'espectacle. Si bé en un inici no ho veié clar, finalment Mackintosh acceptà.

Mackintosh va organitzar un equip de producció per adaptar el musical francès al públic anglès. Després de dos anys de desenvolupament, la versió anglesa s'estrenà a Londres el 8 d'octubre de 1985 al Barbican Arts Centre. Les crítiques van ser negatives, i els acadèmics de literatura van condemnar l'espectacle per haver convertit un clàssic de la literatura francesa en un musical. L'opinió del públic diferí totalment de la de la premsa, amb la guixeta assolint el rècord de comandes d'entrades. Els 3 mesos d'actuacions al Barbican es realitzaren amb plens cada funció i les crítiques van millorar.

Rebuda[modifica | modifica el codi]

La producció de Broadway s'estrenà el 12 de març de 1987, representant-se fins al 18 de maig de 2003, després de 6.680 funcions. Actualment és el tercer musical més longeu de Broadway de tota la història.[2] El 9 de novembre del 2006 s'estrenà un revival al Broadhurst Theatre Broadway completament reorquestrat.

Va ser nominat a 12 Premis Tony, guanyant-ne 8, incloent el de Millor Musical i el de Millor Banda Sonora. Les Misérables es van situar en primer lloc en una enquesta feta entre els oients de la BBC Radio 2 sobre els Musicals Essencials del País realitzada al juny del 2005, rebent més del 40% dels vots.[3] Les Misérables va ser un dels musicals britànics que ocuparen els escenaris de Broadway durant la dècada dels 80, juntament amb Cats, The Phantom of the Opera i Miss Saigon.

Emblema[modifica | modifica el codi]

La il·lustració en la que es basa l'emblema del musical.

L'emblema del musical és un dibuix de la petita Cosette escombrant la taberna dels Thenardier, normalment mostrada com un retrat del cap i les espatlles, amb la bandera francesa al darrere. El disseny es basa en la il·lustració d'Émile Bayard que apareix a l'edició original de la novel·la, de 1862.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

I Acte[modifica | modifica el codi]

Pròleg: 1815, Digne

Les Misérables comença a una presó de Toló (França) al 1815, on es presoners estan condemnats a treballs forçats. (Work Song) Jean Valjean, és alliberat per Javert sota paraula d'honor després de 19 any de treballs forçats per robar un tros de pa i múltiples intents de fugida, descobreix que el passaport groc que porta l'assenyala com un ex-presidiari. (On Parole) Després de veure's rebutjat per tot, només santament el Bisbe de Digne el tracta amb consideració i, Valjean, amb el cor vil per tants anys de presidi, li paga emportant-se-li uns coberts de plata. Valjean és arrestat per la policia, quedant bocabadat quan el Bisbe menteix a la policia per salvar-lo, donant-li a més dos preciosos canelobres també en plata. (Valjean Arrested, Valjean Forgiven) Valjean decideix començar la seva vida de nou (Valjean Soliloquy / What Have I Done?).

1823. Montreuil-sur-Mer

Han passat 8 anys, i Valjean, després de trencar la seva paraula d'honor i d'haver canviat el seu nom pel de Monsieur Madeleine, ha aconseguit ascendir fins a ser el propietari d'una fàbrica i el batlle de la població. Una de les seves treballadores, Fantine, té una filla ilegitima. Quan les altres dones se n'assabenten, demanen que la despatxin de la feina (At the End of the Day). El capatas, les insinuacions del qual han estat rebutjades per Fantine, la despatxa.

Fantine canta sobre els seus somnis trencats i sobre el pare de la seva filla que les va abandonar (I Dreamed a Dream). Desesperada pels diners per comprar medicaments per a la seva filla, Fantine ven el seu medalló, el seu cabell fins que finalment es ven a si mateixa unint-se a unes meuques (Lovely Ladies). Degradada pel seu nou ofici, discuteix amb un client i està a punt de ser portada a la presó per Javert (Fantine's Arrest), quan arriba el batlle i fa que sigui portada de seguida a un hospital.

Poc després, el batlle rescata un home atrapat per un carretó (The Runaway Cart), i Javert recorda la força anormal del pres 24601, Jean Valjean, un pres fugit a qui ha persegut durant anys, però al que finalment la justícia ha capturat. Valjean, incapaç d'enviar a un home innocent a la presó enlloc seu, confessa al jutge que ell és el presoner 24601 (Who Am I? – The Trial).

A l'hospital, Valjean promet a la moribunda Fantine que trobarà a la seva filla, Cosette, i tindrà cura d'ella (Come to Me / Fantine's Death). Javert arriba per detenir a Valjean (The Confrontation), però aquest se li torna a escapar.

1823, Montfermeil

La petita Cosette ha viscut durant 5 anys amb els imfames Thénardiers, que tenen una posada a Montfermeil, i que han esclavitzat a la pobre nena mentre que consentien a la seva pròpia filla, Eponine. Cosette somia en una vida millor (Castle on a Cloud), abans que Mme. Thénardier l'enviï a buscar aigua enmig de la foscor. Mentre que la posada s'omple pel vespre, els Thénardiers usen nombrosos mètodes per estafar als seus clients (Master of the House). Valjean troba a Cosette; i paga als Thénardiers 1.500 francs per emportar-se a Cosette amb ell a París (The Waltz of Treachery).

1832, París

Han passat 9 anys, i a la ciutat de París regna la incertesa per l'estat de salut del líder popular, el General Lamarque, l'únic home del govern que sent els problemes del poble. El petit Gavroche està en el seu element enmig de les meuques i els pobres que omplen els carrers, mentre que els estudiants Marius Pontmercy i Enjolras discuteixen sobre Lamarque (Look Down).

Entre les bandes que omplen els carrers, està la dirigida per Thénardier i la seva dona, que es preparen per assaltar a Valjean, que Thénardier ha reconegut com l'home que es va emportar a Cosette (The Robbery). Éponine veu a Marius, del qui està enamorada en secret, i l'adverteix perquè marxi, però Marius topa accidentalment amb Cossete, enamorant-se d'ella al moment. Els Thénardiers no aconsegueixen robar a Vajlean, que és ajudat per Javert (Javert's Intervention); però aquest no el reconeix fins que ha marxat. Enmig de la fosca nit, Javert compara la seva cacera sobre Valjean i la justícia amb l'ordre de les estrelles (Stars). Mentrestant Marius, tot i que no sap el nom de Cosette, persuadeix a una dubtant Éponine perquè l'ajudi a trobar-la (Éponine's Errand).

Una reunió política a un petit cafè. Un grup d'estudiants idealistes es preparen per a la Revolució que tindrà lloc amb la mort del General Lamarque. (The ABC Cafe – Red and Black) Marius arriba tard, i quan Gavroche porta la notícia, els estudiants, dirigits pern Enjolras, surten al carrer a la recerca del suport popular. (Do You Hear the People Sing?)

Cosette està a casa seva, consumida pels pensaments cap a Marius, de qui s'ha enamorat. Valjean observa que la seva filla està molt amoïnada, però es nega a explicar-li res sobre el seu passat o de la seva mare. (Rue Plumet – In My Life) Malgrat els seus sentiments cap a Marius, Eponine el porta a casa de Cosette, on els enamorats es troben (A Heart Full of Love), i aconsegueix avortar un intent de robatori de la banda del seu pare (The Attack on Rue Plumet ). Valjean, convençut que Javert li segueix les passes, comunica a Cosette per que es prepari per abandonar el país. A la vigília de la Revolució, tots els protagonistes veuen la situació des de diversos angles: Cosette i Marius es desesperen davant la possibilitat de no tornar-se a veure més, Eponine lamenta la pèrdua de Marius, mentre que Valjean mira la seguretat de l'exili. Els Thénardier miren el botí que podran recollir durant el caos, Javert es prepara per espiar als estudiants i aprendre els seus secrets, i aquests es preparen per lluitar per un futur millor (One Day More).

II Acte[modifica | modifica el codi]

Els estudiants es preparen per a construir la barricada (At the Barricade – Upon These Stones). Javert, vestit com un dels rebels, s'ofereix per espiar les tropes del govern. Marius, advertint que Eponine està enmig dels revolucionaris, la mana al carrer Plumet amb una carta per a Cosette, la qual és interceptada per Valjean, qui descobreix el motiu de la tristesa de la seva filla. Eponine, malgrat el que ha promès a Valjean, decideix tornar amb Marius a la barricada (On My Own)..

La barricada s'ha alçat, i els revolucionaris estan disposats a vèncer o morir (At the Barricade). Javert torna i diu als estudiants que el govern els atacarà (Javert's Arrival), però és descobert per Gavroche (Little People). Mentre que torna a la barricada, i protegint a Marius, Eponine rep un tret i mor en braços de Marius (A Little Fall of Rain). Valjean arriba a la barricada a la recerca de Marius quan esclata la primera batalla, salvant a Enjolras disparant a un franctirador (The First Attack). Com a recompensa, té l'oportunitat de matar a Javert, però el deixa marxar i fins i tot li dóna la seva adreça (Bring Him Home).

Els estudiants es preparen per passar la nit a la barricada (Drink With Me). Valjean, mentrestant, resa per la salvació de Marius davant la matança que ha de venir (Bring him home). L'endemà, Enjolras se n'adonà que la gent els ha abandonat, i fa marxar les dones i els nens, però decideix continuar la lluita (Dawn of Anguish). La munició comença a mancar i Gavroche surt per recollir-ne dels cadàvers, però rep un tret i mor (The Second Attack / Death of Gavroche). En el darrer assalt a la barricada, els rebels moren, incloent al seu líder, Enjolras (The Final Battle).

Valjean, però, aconsegueix escapar amb un Marius inconscient per les clavegueres. Allà, es troben a Thénardier robant als cadàvers, rient mentre que fa un servei a la ciutat (Dog Eats Dog) i agafa un anell a Marius però, en veure a Valjean, fuig. Quan Valjean arriba a la sortida, es troba amb Javert de nou. Li prega poder deixar a Marius amb un metge, i incomprensiblement, Javert accepta, i abandonant els seus sagrats principis de la Justícia i bocabadat davant la pietat de Valjean, el deixa lliure i se suïcida llançant-se al Sena (Javert's Suicide).

Un grup de dones surten, plorant per les víctimes i per la fallida insurrecció (Turning). Pel seu costat, Marius plora la mort dels seus amics (Empty Chairs at Empty Tables). Desconeixedor de la identitat del seu salvador, es recupera en mans de Cosette (Every Day). Valjean li confessa la veritat del seu passat i li insisteix que, després que la jove parella s'hagi casat, ell desapareixerà (Valjean's Confession). En meitat del casament de Marius i Cosette (Wedding Chorale), apareixen els Thénardier per fer xantatge a Marius. Thénardier assegura que el pare de Cosette no és més que un assassí i, com a prova, li dóna un anell que robà a un cadàver al Sena el dia en què van caure les barricades: és l'anell de Marius, i aquest comprèn que va ser Valjean qui el rescatà aquella nit. Ell i Cosette van a la recerca de Valjean, mentre que els Thénardier gaudeixen de la festa i celebren la seva supervivència (Beggars at the Feast).

Valjean es prepara per a la seva mort, car ja no li queda res per viure. Quan els fantasmes de Fantine i Éponine arriben per endur-se'l, arriben Cosette i Marius. Valjean finalment narra a Cosette tota la seva història abans de morir (Valjean's Death), unint-se als esperits de Fantine, Eponine i de tots aquells que van morir a les barricades (Finale).

Números musicals[modifica | modifica el codi]

I Acte
Cançó Intèrpret(s)
Overture Orchestra
Prologue: Work Song Presoners, Javert, Valjean
Prologue: On Parole Valjean, Granger, Treballador, Hostaler, Hostalera, Bisbe de Digne
Prologue: Valjean Arrested, Valjean Forgiven Policies, Bisbe de Digne
Prologue: What Have I Done? Valjean
At the End of the Day Pobres, Capataç, Treballadors, Noies de la Fàbrica, Fantine, Valjean
I Dreamed a Dream Fantine
Lovely Ladies Mariners, Vella, Fantine, Meuques, Xulo
Fantine's Arrest Bamatabois, Fantine, Javert, Valjean
The Runaway Cart Gent del poble, Valjean, Fauchelevant, Javert
Who Am I? / The Trial Valjean
Fantine's Death: Come to Me Fantine, Valjean
Confrontation Javert, Valjean
Castle on a Cloud Young Cosette, Madame Thénardier
Master of the House Thénardier, Madame Thénardier, Clients
The Bargain / Waltz of Treachery Thénardier, Valjean, Madame Thénardier, Cosette Nena
Look Down Gavroche, Pobres, Vella, Prostituta, Xulo, Enjolras, Marius
The Robbery Thénardier, Madame Thénardier, Marius, Éponine, Valjean, Cosette
Javert's Intervention Javert, Thénardier
Stars Javert
Éponine's Errand Éponine, Marius
ABC Cafe / Red and Black Estudiants, Enjolras, Marius, Grantaire, Gavroche
Do You Hear the People Sing? Enjolras, Estudiants, Pobres
Rue Plumet – In My Life Cosette, Valjean, Marius, Éponine
A Heart Full of Love Marius, Cosette, Éponine
Attack on the Rue Plumet Thénardier, Lladres, Éponine, Marius, Valjean, Cosette
One Day More! Valjean, Marius, Cosette, Éponine, Enjolras, Javert, Thénardier, Madame Thénardier, Gavroche, Companyia
II Acte
Cançó Intèrpret(s)
Building the Barricade (Upon These Stones) Enjolras, Javert, Marius, Éponine, Valjean
On My Own Éponine
At the Barricade Enjolras, Estudiants, Oficial de l'Exèrcit
Javert's Arrival Javert, Enjolras
Little People Gavroche, Estudiants, Enjolras, Javert
A Little Fall of Rain Éponine, Marius
Night of Anguish Enjolras, Marius, Valjean, Estudiants
The First Attack Enjolras, Estudiants, Valjean, Javert
Drink With Me Grantaire, Estudiants, Dones, Marius
Bring Him Home Valjean
Dawn of Anguish Enjolras, Estudiants
The Second Attack (Death of Gavroche) Gavroche, Enjolras, Marius, Valjean, Feuilly, Estudiants
The Final Battle Oficial de l'Exèrcit, Enjolras, Estudiants
The Sewers Orquestra
Dog Eat Dog (The Sewers) Thénardier
Javert's Suicide Javert, Valjean
Turning Dones
Empty Chairs at Empty Tables Marius
Every Day Marius, Cosette
A Heart Full of Love (Reprise) Marius, Cosette, Valjean
Valjean's Confession Marius, Valjean
Wedding Chorale Convidats, Thénardier, Marius, Madame Thénardier, Marius, Cosette
Beggars at the Feast Thénardier, Madame Thénardier
Valjean's Death Valjean, Fantine, Cosette, Marius, Éponine
Finale Companyia

Personatges[modifica | modifica el codi]

Llistats en ordre d'aparició:

Personatge[4] Veu[4] Descripció
Jean Valjean tenor Valjean és alliberat de la presó després d'estar-hi tancat 19 anys per robar un tros de pa i múltiples intents de fugida. Trenca la seva paraula i canvia la seva identitat, arribant a ser l'alcalde d'una petita ciutat. Adopta a Cosette, la filla de Fantine.
Javert baríton o baix-bariton

Respectant la llei per damunt de tot, Javert persegueix sense treva a Valjean, esperant portar davant la justícia al convicte fugit.

El Bisbe de Digne baríton El bisbe allotja a Valjean després de ser alliberat de la presó i li dóna diversos objectes en plat i l'absolució.
Fantine mezzo-soprano Una treballadora que perd la seva feina i acaba sent una prostituta per tal de pagar que els Thénardiers cuidin la seva filla.
Cosette Nena treble La filla de Fantine, que tot i els seus 8 anys ha de treballar per als Thénardiers.
Madame Thénardier mezzo-soprano L'esposa sense escrúpols de Thénardier.
Éponine Nena silent La filla de 8 anys dels Thénardiers. Creix amb Cosette i no és gens amable amb ella.
Thénardier baríton o tenor Un lladregot veterà de Waterloo, que porta una posada.
Gavroche boy soprano Gavroche és un marrec dels carrers que mor a la barricada ajudant als revolucionaris.
Enjolras baríton o tenor

L'estudiant líder dels revolucionaris.

Marius tenor

Un estudiant revolucionari, amic d'Éponine i enamorat de Cosette.

Éponine mezzo-soprano/belt Filla dels Thénardiers, enamorada en secret de Marius.
Cosette soprano Cosette, filla de Fantine, s'ha fet gran i és una noia molt maca; afillada de Valjean. També s'enamora de Marius, amb el que es casarà.
Amics del Cafè ABC baríton

Estudiants revolucionaris que porten a terme una revolució i moren en ella, esdevenint màrtirs dels drets dels ciutadans.

Grantaire baríton o tenor Grantaire és un membre del Cafè ABC. És l'oposat a Enjolras i no creu en res. Només hi és car està amb Enjolras.

ships Enjolras.

Diferències entre el musical i la novel·la[modifica | modifica el codi]

Entre la novel·la i el musical existeixen diverses diferències, probablement a causa de temps. El Bisbe té un paper molt més gran a la novel·la, ocupant diverses pàgines de discussió a l'inici. Al musical només apareix en una escena a l'inici de l'espectacle. A la novel·la la descripció del temps passat per Valjean a Toló i com el va afectar també és molt més ample.

El rerafons de Javert també és descrit més detalladament a la novel·la. Al musical només s'hi refereix en una ocasió, quan a canta "I was born inside a jail, I was raised with scum like you, I am from the gutter too." (Vaig néixer a una presó, vaig créixer amb fang com tu, sóc del fang com tu). La mare de Javert era una prostituta gitana, i el seu pare era un lladre. Javert va haver d'encarar la discriminació de ben petit, i va veure en la seva dedicació a la justícia i a la llei com l'únic mitjà de redimir-se a si mateix als ulls de Déu. Tot i això, a la novel·la, Javert és ateu.

M. i Mme. Thénardier no són tan còmics com semblen ser a Master of the House. A la novel·la apareixen com a vils i malvats. No obstant això, en totes dues versions és evident la seva absoluta mancança moral.

Al musical, Éponine té un aspecte i una personalitat apropable, té un sentit ètic i té una descripció simpàtica. A la novel·la té una germana petita, Azelma, que no apareix al musical. A l'epíleg de la novel·la, Azelma viatja amb M. Thénardier a Amèrica on ell acaba sent un marxant d'esclaus, mentre que la seva esposa feia temps que havia mort a la presó. Al musical, ambdós Thénardiers sobreviuen, mentre que la seva única filla mor. A l'àlbum conceptual francès, Azelma sí que és mencionada.

A la novel·la, el jove Gavroche és el germà d'Éponine. Al musical, en canvi, sempre parla dels Thénardiers en tercera persona, asumint-se que simplement és un orfe dels carrers.

A la novel·la, M. Thénardier va lluitar a la batalla de Waterloo. Estava buscat or dels cadàvers quan un home mig mort, el coronel George Pontmercy (pare de Marius) creu que li havia salvat la vida. A la novel·la, Marius sempre parla sobre l'home que va salvar la vida del seu pare. Tot això s'omet al musical.

Marius viu amb el seu avi, M. Gillenormand, que té una petita intervenció a la versió francesa però després s'eliminà. A la novel·la, en canvi, M. Gillenormand té un paper molt més gran.

Els Amics de l'ABC són una societat intel·lectual, tant a la novel·la com al musical. Quan cau la barricada, al musical tots cauen en el combat, mentre que a la novel·la, Enjolras i Grantaire són afusellats junts.

Història de la producció[modifica | modifica el codi]

La producció original francesa[modifica | modifica el codi]

L'escriptor de cançons francès Alain Boublil va tenir la idea d'adaptar la novel·la de Victor Hugo en un musical mentre que veia una funció del musical Oliver! a Londres:

Tan bon punt vaig veure entrar en escena a Artful Dodger, em va venir al cap en Gavroche. Va ser com un cop al plexe solar. Vaig començar a veure els personatges de Les Misérables de Victor Hugo —Valjean, Javert, Gavroche, Cosette, Marius i Éponine— al cap, rient, plorant i cantant en escena.

Li va comentar la idea al compositor francès Claude-Michel Schonberg, desenvolupant el resum del que creien que funcionaria com un musical. Van analitzar cada estat mental i emocional dels personatges, així com els d'un públic veient l'espectacle. Llavors, Schönberg començà a escriure la música. Dos anys després es completà una demo en cassette de dues hores de duració, amb Claude-Michel cantava tots els personatges acompanyant-se ell mateix al piano. S'enregistrà un àlbum d'aquesta col·laboració als CTS Studios de Wembley, sent publicat al 1980, venent 260.000 còpies. Aquell any es produí una versió escènica de l'àlbum al Palais des Sports de París. Va ser dirigida pel veterà director cinematogràfic Robert Hossein. L'espectacle va ser tot un èxit, amb 100 funcions vistes per uns 500.000 espectadors.

La producció de Londres[modifica | modifica el codi]

La versió anglesa, amb lletres de Herbert Kretzmer i material addicional de James Fenton, va ser substancialment estesa i revisada a partit d'una traducció literal feta per Siobhan Bracke a partir de la versió original de París, en particular afegint un pròleg per explicar l'origen de Valjean. El treball de Kretzmer no va ser una traducció directa del francès, un terme que Kretzmer rebutja emprar. Un terç de les lletres angleses eren una traducció, un altre terç eren una adaptació de les lletres franceses, i el terç final era material nou.

La primera producció en anglès, produïda per Cameron Mackintosh i adaptada i dirigida per Trevor Nunn i John Caird, s'estrenà el 8 d'octubre de 1985 (5 anys després de la producció original francesa) al Barbican Arts Centre de Londres. Formava part del programa de la RSC del Barbican Theatre com "The Royal Shakespeare Company presentation of the RSC/Cameron Mackintosh production", i les funcions prèvies s'iniciaren el 28 de setembre de 1985.

L'escenografia era obra de John Napier, el vestuari era de Andreane Neofitou i la il·luminació era de David Hersey. La supervisió musical i les orquestracions eren de John Cameron, que havia col·laborat amb l'espectacle d'ençà que Boublil & Scönberg el cridaren per orquestrar l'àlbum conceptual original francès.

La producció estava protagonitzada per Colm Wilkinson com Jean Valjean, Frances Ruffelle com Éponine, Rebecca Caine com Cosette, Patti LuPone com Fantine, Roger Allam com el persistent Inspector Javert, Michael Ball com Marius, Zoe Hart com Cosette nena, Susan Jane Tanner com Madame Thénardier, David Burt com Enjolras, Ian Tucker i Oliver Spencer com Gavroche, i Alun Armstrong com el malvat però còmic Thénardier.

El 4 de desembre de 1985, l'espectacle passà al Palace Theatre, Londres, i el 3 d'abril de 2004 tornà a traslladar-se, aquest cop al molt més íntim Queen's Theatre, amb algunes revisions en la posada en escena. El 5 de gener de 2010 celebrà la seva 10.000 funció. El timbaler de l'enregistrament original, Peter Boita, encara hi treballa, sent l'únic músic associat a Les Misérables des de l'inici.[5]

La co-producció de Les Misérables ha generat uns grans beneficis per a la Royal Shakespeare Company.[6]


La producció de Broadway[modifica | modifica el codi]

Després d'una estada de molt d'èxit a la de Washington DC, Les Misérables va estrenar-se a Broadway el 12 de març de 1987 al Broadway Theatre. Colm Wilkinson i Frances Ruffelle van tornar a interpretar els seus personatges de la producció de Londres. Amb un rècord de vendes anticipades, la producció de Nova York havia recuperat els seus $4,5 milions d'inversió abans de la primera funció.

En la posada en escena es modificaren diversos efectes de llum. A més, s'eliminaren dues cançons (la versió completa de la cançó de Gravroche "Little People", i la cançó de Cosette adulta "I Saw Him Once". Una breu secció a l'inici de "In My Life" substituí "I Saw Him Once". A la lletra de "Stars" se li modificà el final.

El repartiment original de Broadway incorporava a David Bryant com Marius, Judy Kuhn com Cosette, Michael Maguire com Enjolras, Frances Ruffelle com Éponine, Braden Danner com Gavroche, Donna Vivino com la Cosette nena, Jennifer Butt com Madame Thénardier, Leo Burmester com Thénardier, Randy Graff com Fantine i Terrence Mann com Javert. Entre altres membres del repartiment estaven Kevin Marcum, Paul Harman, Anthony Crivello, John Dewar, Joseph Kolinski, Alex Santoriello, Jesse Corti, Susan Goodman, John Norman, Norman Large, Marcus Lovett, Steve Shocket, Cindy Benson, Marcie Shaw, Jane Bodle, Joanna Glushak, Ann Crumb, Kelli James, Gretchen Kingsley-Weihe i Chrissie McDonald.

El musical s'interpreta al fins al 10 d'octubre de 1990, quan es traslladà l'Imperial Theatre. Estava previst que la darrera funció fos el 15 de març del 2003, però la cloenda es posposà a causa d'una revifada en l'interès del públic. Després de 6.680 funcions durant 16 anys, quan tancà era el segon musical de més llarga durada a Broadway, després de Cats. Actualment ocupa la tercera posició (des del 2006, The Phantom of the Opera ocupa la primera posició).

La producció original de Broadway de Les Misérables i el seu cartell són temes recurrents a la novel·la de Bret Easton Ellis American Psycho.

Revival de Broadway de 2006[modifica | modifica el codi]

Només 3 anys després de tancar la producció original, Les Misérables començà un retorn limitat a Broadway el 9 de novembre de 2006 al Broadhurst Theatre. El 19 de desembre del 2006 s'anuncià que Les Misérables s'estendria fins a l'1 de setembre de 2007.

Usant els decorats, vestuari, intèrprets i d'altres recursos de la producció de la tercera gira nacional pels Estats Units, la producció va ser lleugerament alterada. Entre els canvis realitzats hi haviia un nou vestuari per a Cosette, l'ús de projeccions en color sobre el seu disseny d'il·luminació, i un prosceni que s'estenia per les dues primeres llotges de cada costat de l'escenari.

Alguns canvis fets anteriorment durant la seva estada original a Broadway van tornar, es van modificar la lletra de l'escena de la mort de Gavroche, i gran part de l'espectacle va ser reorquestrat per Christopher Janke, reduint els músics necessaris dels 23-25 originals a només 14.

El repartiment original del revival del 2006 de Broadway incloïa a Alexander Gemignani com Jean Valjean, Norm Lewis com Javert, Daphne Rubin-Vega com Fantine, Celia Keenan-Bolger com Éponine, Aaron Lazar com Enjolras, Adam Jacobs com Marius Pontmercy, Ali Ewoldt com Cosette, Gary Beach com Thénardier, Jenny Galloway com la Madame Thénardier, Austyn Myers com Gavroche, Steve LeFayt com el Bisbe de Digne i Drew Sarich com Grantaire.

Des del 6 de març de 2007, Lea Salonga va interpretar a Fantine. Ann Harada va substituir a Jenny Galloway com Mme. Thénardier el 4 de març de 2007. Ben Davis s'uní interpretant a Javert, i Max von Essen interpretà a Enjorlas. Judy Kuhn, que havia estat la primera Cosette, tornà a The Misérables vint anys després, aquest com a Fantine i subsituïnt a Lea Salonga, qui prèviament havia interpretat el paper d'Eponine.

El 27 de setembre de 2007, la President de Filipines Gloria Macapagal-Arroyo assistí a la funció del per veure la seva compatriota Lea Salonga al paper de Fantine.[7] Aquell any, Les Misérables va tancar temporalment a causa de la vaga de tramoistes de Broadway.

El revival tancà definitivament el 6 de gener de 2008. Juntament amb les 6.680 funcions de la producció original, Les Misérables s'interpretà 7.176 vegades a Broadway.

Concert a Londres del 10è aniversari[modifica | modifica el codi]

El 8 d'octubre de 1995, Les Misérables celebraren el seu desè aniversari amb un concert al Royal Albert Hall. El concert era pràcticament sencer, faltant només algunes escenes, incloent "La mort de Gavroche" i la confrontació entre Marius i Thénardier al casament. Sir Cameron Mackintosh trià el repartiment, que va ser anomenat Les Misérables Dream Cast, reunint membres de totes les produccions del món. El concert concloïa amb Valjeans de diverses produccions internacionals cantant "Do You Hear The People Sing?" en els seus idiomes nadius.

Altres actuacions en concert[modifica | modifica el codi]

El musical també ha estat interpretat en concert al castell de Cardiff i al sud d'Anglaterra, produït per Earl Carpenter Concerts. Una versió en concert protagonitzada per Jeff Leyton també va ser interpretada al Odyssey Arena de Belfast. Al 1989 es realitzà un concert al Toronto Skydome, i la major producció en concert va atraure fins a 125.000 persones com a part de les celebracions del Australia Day al Domain Park de Sydney. La gira de concerts escandinava, produïda per Cameron Mackintosh en associació amb Noble Art, protagonitzada per l'estrella dels musicals danesa Stig Rossen, commemorà el 200è aniversari del naixement de Víctor Hugo. Entre les seus d'aquesta gira estaven el Stockholm Globen, l'Oslo Spektrum, el Helsinki Hartwell Areena i el Gothenburg Scandinavium, sent vistos per 150.000 persones.

Al febrer de 2008, Les Misérables va ser interpretat al BIC de Bournemouth, Anglaterra, amb un repartiment compost per estrelles del West End, acompanyats de l'orquestra simfònica de Bournemouth. A l'agost de 2008, una versió en concert, dirigida per Richard Jay-Alexander, va ser interpretada al Hollywood Bowl. El repartiment incloïa a estrelles de Les Mis com J. Mark McVey com Valjean, la protagonista de The Office Melora Hardin com Fantine, Brian Stokes Mitchell com Javert, la protagonista de Spring Awakening Lea Michele com Eponine, el guanyador del Tony per Jersey Boys John Lloyd Young com Marius, Tom Lowe [8] com Enjolras, Michael McCormick com Thenardier, Ruth Williamson com Mademe Thenardier, Michele Maika com Cosette, Maddie Levy com la Cosette nena i Sage Ryan com Gavroche.

Al setembre de 2008, va ser interpretat al St John Loveridge Hall de Guernsey, amb un repartiment d'intèrprets del West End, sent la primera vegada en que s'interpretava professionalment a l'illa on Victor Hugo va escriure la novel·la. Al març de 2009, la producció de Guernsey va ser interpretada al Fort Regent de Jersey; i al juliol del 2009, el musical va ser interpretat en concert a de l'illa de Wight.

Produccions internacionals[modifica | modifica el codi]

Les Misérables ha estat produïda en 38 països i traduïda a 21 idiomes: anglès, francès, alemany (dues per Àustria i Alemanya), espanyol (en 3 ocasions, per Espanya, Argentina i Mèxic), japonès, hebreu, hongarès, islandès, noruec (en bokmål i nynorsk), polonès, suec, holandès (a Holanda i Bèlgica), danès, finès, brasiler, estonià, txec, basc i català. Incloent singles i promos, hi ha més de 55 enregistraments oficials de les produccions d'arreu del món.

La marca NR indica que la producció no és una rèplica de la producció de Londres.

País /Ciutat Teatre Estrena Cloenda Notes
França París Palais des Sports 17 de setembre de 1980 14 de desembre de 1980 (NR)
Anglaterra Londres Barbican Theatre 8 d'octubre de 1985 La producció passà al Palace Theatre el 4 de desembre. A l'abril del 2004, passà al Queen's Theatre.
USA Washington DC Kennedy Center Opera House 27 de desembre de 1986 14 de febrer de 1987
USA Nova York Broadway Theatre 12 de març de 1987 18 de maig de 2003 La producció passà al Imperial Theatre a l'octubre de 1990.
Japan Tòquio Imperial Theatre 17 de juny de 1987 30 de novembre de 1987 La producció ha realitzat diverses gires pel Japó, representant-se a Nagoya, Osaka, Sendai, Sapporo i Tokio. En repertori des de 1987.
Israel Tel Aviv Cameri Theatre 9 d'agost de 1987 31 de març de 1989 (NR)
Hungary Szeged Rock Theatre 14 d'agost de 1987 21 d'agost de 1987 (NR)
Hungary Budapest Vigszinhaz Theatre 14 de setembre de 1987 21 de setembre de 1987 (NR) – En repertori.
Australia Sydney Theatre Royal 27 de novembre de 1987 15 de juliol de 1989 La producció va realitzar una gira per Austràlia i Nova Zelanda, interpretant-se a Perth, Melbourne, Adelaide, Brisbane i Auckland.
USA Boston, MA Shubert Theatre 15 de desembre de 1987 26 de juny de 1988 Primera gira pels Estats Units, amb parades a Washington D.C.; Philadelphia; Chicago; Detroit; Baltimore i Los Angeles. La gira va concloure a Chicago el 29 de setembre de 1991.
Iceland Reykjavik Teatre Nacional d'Islàndia 26 de desembre de 1987 5 de juny de 1988 (NR)
Norway Oslo Det Norske Teatret 17 de març de 1988 31 de desembre de 1988
USA Los Angeles, CA Shubert Theatre 1 de juny de 1988 23 de juliol de 1989 Segona gira pels Estats Units, amb parades a San Francisco, on va concloure el 27 de gener de 1991.
Austria Viena Raimund Theatre 15 de setembre de 1988 31 de març de 1990
USA Tampa, FL Tampa Bay Performing Arts Center 28 de novembre de 1988 11 de desembre de 1988 Tercera gira pels Estats Units amb parades a 145 ciutats, 43 estats, incloent funcions al Canadà, Singapur i Xina. La gira va concloure a St. Louis el 23 de juliol de 2006
Canada Toronto Royal Alexandra Theatre 15 de març de 1989 26 de maig de 1989 Gira pel Canadà, amb representacions a a 145 ciutats, 43 estats, incloent funcions a Calgary; Vancouver; Montreal (repartiment bilingüe); Winnipeg; Ottawa; Edmonton; Hamilton; Honolulu, HI; i Regina.
Poland Gdynia Teatr Muzyczny 30 de juny de 1989 (NR) – En repertori.
Sweden Estocolm Cirkus Theatre 12 d'octubre de 1990 14 de desembre de 1991
Netherlands Amsterdam Carre Theatre 28 de febrer de 1991 20 de desembre de 1991 La producció passà al Cirkustheater de Scheveningen, tancant el 8 de març de 1992.
Denmark Odense Odense Teater 20 d'abril de 1991 22 de juny de 1991 (NR)
France París Mogador Theatre 23 d'octubre de 1991 24 de maig de 1992 (NR)
Anglaterra Manchester Palace Theatre 14 d'abril de 1992 1 de maig de 1993 La producció s'interpretà a Dublín i Edímburg
Txèquia Praga Vinorhady Theatre 25 de juny de 1992 13 de setembre de 1992 (NR)
Spain Madrid Teatro Nuevo Apolo 16 de setembre de 1992 29 de maig de 1994
Denmark Copenhaguen Ostre Gasvaerk Teater 27 de desembre de 1992 31 de desembre de 1993 (NR)
Ireland Dublín Point Theatre 30 de juny de 1993 setembre de 1993
Escòcia Edimburg Edinburgh Playhouse 23 de setembre de 1993 19 de febrer de 1994
Philippines Manila Meralco Theatre 7 d'octubre de 1993 31 d'octubre de 1993 (NR)
Singapore Singapur Kallang Theatre 3 de febrer de 1994 17 de febrer de 1994 La tercera gira estatunidenca va fer un viatge especial a Singapur.
Germany Duisburg Music Hall 26 de gener de 1996 28 de novembre de 1999
Singapore Singapur Kallang Theatre 28 de febrer de 1996 31 de març de 1996 La producció viatjà a Hong Kong, Seul, i Ciutat del Cap (Sud-àfrica)
Sweden Karlstad Karlstads Teater 15 d'octubre de 1996 27 d'abril de 1997 (NR)
Denmark Aalborg Aalborg Teater 14 de novembre de 1996 4 de gener de 1997 (NR)
USA Nova York Imperial Theatre 12 de març de 1997 Funció especial del 10è Aniversari
Australia Sydney Theatre Royal 29 de novembre de 1997 13 de juny de 1998 Gira del 10è Aniversari, amb funcions a Melbourne; Auckland, New Zealand; Perth i Brisbane.
Belgium Anvers Music Hall 24 de maig de 1998 25 d'abril de 1999 Aquesta producció va ser interpretada tant en francès com en flamenc.
Denmark Aarhus Aarhus Theatre 4 de setembre de 1998 31 de desembre de 1999 (NR)
Bermuda Hamilton City Hall 5 d'octubre de 1998 17 d'octubre de 1999 (NR)
Finland Helsinki City Theatre 25 de febrer de 1999 29 de maig de 1999 (NR) – En repertori
Denmark Herning Kongrescenter 15 d'abril de 1999 30 de maig de 1999 (NR)
Mauritius Mahebourg Municipal Theatre 12 de juny de 1999 28 de juny de 1999 (NR)
Israel Tel Aviv Performing Arts Center 20 de juliol de 1999 4 de setembre de 1999 (NR)
Hungary Budapest Performing Arts Center 20 de novembre de 1999 (NR) – En repertori
Argentina Buenos Aires Teatro Opera 22 de març de 2000 15 d'octubre de 2000
Sweden Gothenburg Opera House 22 d'abril de 2000 23 de setembre de 2000 (NR)
Germany Bonn Opera Bonn 8 d'abril de 2001 7 de juliol de 2001 (NR)
Brazil São Paulo Teatro Abril 25 d'abril de 2001
Germany Heidelberg Roadside Theatre 11 de maig de 2001 10 de juny de 2001 (NR)
Germany Chemnitz Opernhaus 21 d'octubre de 2001 (NR) – En repertori
Mexico Mèxic DF Centro Cultural Telmex 14 de novembre de 2002 30 d'agost de 2004
Germany Saarbrücken Staatstheater 7 de desembre de 2002 (NR) – En repertori
Germany Dessau Anhalitisches Theatre 21 de març de 2003 27 de juny de 2003 (NR)
Norway Bolmo Moster Amfi 8 d'agost de 2003 16 d'agost de 2003 (NR)
Txèquia Praga Goja Music Hall 16 de setembre de 2003 (NR) – En repertori
Norway Trondheim Goja Music Hall 25 de febrer de 2006 14 d'octubre de 2005
Serbia Belgrad Madlenianum Opera and Theatre 18 d'octubre de 2007 (NR) – En repertori
Norway Lillestrøm Akershus Teater 29 de gener de 2007 (NR)
Canada Quebec Theatre Du Capitole 2008 (NR)
Netherlands Rotterdam Luxor Theatre 20 d'abril de 2008 4 de gener de 2009 (NR)
Netherlands Amsterdam Carré Theatre 17 de gener de 2009 22 de febrer de 2009
Norway Oslo Oslo Nye Teater 4 de febrer de 2009 20 de juny de 2009 (NR)
Denmark Copenhaguen Det Ny Teater 17 de setembre de 2009 31 de desembre de 2009 (NR)
Gal·les Cardiff Wales Millennium Centre 12 de desembre de 2009 16 de gener de 2010 (NR) – La girà commemorà el 25è Aniversari, amb funcions a Manchester; Norwich; Birmingham; Edinburgh, Paris i Londres
Poland Varsòvia Teatr Muzyczny Roma 20 de setembre de 2010
Spain Madrid Teatro Lope de Vega 18 de novembre de 2010 24 de juliol de 2011 (NR) – Gira de celebració del 25è aniversari[9]
Catalunya Barcelona Barcelona Teatre Musical 29 de setembre de 2011 18 de març de 2012 (NR) – Gira de celebració del 25è aniversari[10]

Edició escolar de Les Misérables[modifica | modifica el codi]

Després que de The King's Theatre, The King's School i la Tara Anglican School for Girls de Sydney, Austràlia, adquirissin els drets per fer la versió sencera a finals del 2000, desenvolupà una versió escolar, disponible només per produccions amb un repartiment completament aficionat i de menors de 19 anys.

L'edició escolar talla un munt de material de l'espectacle original. Està dividit en 30 escenes, si bé s'han retirat les escenes o les cançons "crítiques", i té entre 20 i 30 minuts menys de duració que la versió "oficial". Hi ha diversos canvis vocals: "What Have I Done?", el soliloqui de Valjean, "Stars" de Javert, "A Little Fall of Rain" d'Éponine i Marius, "Turning" per les dones de la Revolució i "Castle on a Cloud" perden un vers. La cançó "Fantine's Death/Confrontation" és editada, eliminant el duel entre Valjean i Javert. "Dog Eats Dog" de Thénardier és truncada, com "Beggars at the Feast", amb la cançó que la precedeix, "Wedding Chorale" queda considerablement retallada.

Adaptació cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

Tot i que s'han realitat nombroses pel·lícules sobre la història de Les Misérables, fins al 2012 no s'havia produït encara cap adaptació cinematogràfica del musical, encara que era un projecte en marxa des de finals dels anys 80.

En un primer moment, es comentà que Alan Parker n'estava preparant una adaptació.[11] Al 1992, Cameron Mackintosh anuncià que la pel·lícula seria dirigida per Bruce Beresford,[12] però un temps després s'abandonà el projecte.

Després del concert commemoratiu del 25è aniversari del musical, l'octubre del 2010, Mackintosh mateix en va anunciar la represa, la qual s'encarregà al director Tom Hooper (Oscar al millor director el 2011 per El discurs del rei) i al guionista William Nicholson. El rodatge començà el març del 2012 i tingué lloc a diversos indrets de Winchester i Hampshire, a Anglaterra, així com a París.

Les Misérables fou estrenada a Londres el 5 de desembre del 2012, i als cinemes espanyols el dia de Nadal del mateix any. La pel·lícula ha estat nominada per a quatre Globus d'Or, incloent-hi Millor pel·lícula musical o còmica, Millor actor musical o còmic per a Hugh Jackman, Millor actriu secundària per a Anne Hathaway i Millor cançó original.

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

Anglès[modifica | modifica el codi]

En anglès hi ha 4 enregistraments disponibles: el Repartiment Original de Londres, el Repartiment Original de Broadway, l'Enregistrament Simfònic Complet i el Concert del 10è Aniversari.

Enregistrament del Repartiment Original de Londres[modifica | modifica el codi]

L'enregistrament del repartiment original de Londres va ser el primer àlbum en anglès del musical. Enregistrat al 1985, quan l'espectacle estava recent estrenat, és el més proper a l'àlbum conceptual francès. Per exemple, "Stars" apareix abans de "Look Down", i poc després, apareiix la versió original de "Little People", que posteriorment passaria a formar part de l'escena en que Javert és descobert. També apareix una cançó anomenada "I Saw Him Once", cantada per Cosette, que posteriorment seria incorporada com la primera part de "In My Life".

L'enregistrament inclou a Colm Wilkinson com Valjean, Roger Allam com Javert, Patti LuPone com Fantine, Alun Armstrong com Thénardier, Susan Jane Tanner com Mme. Thénardier, Frances Ruffelle com Éponine, Ian Tucker com Gavroche, Michael Ball com Marius, David Burt com Enjolras i Rebecca Caine com Cosette.

Enregistrament del Repartiment Original de Broadway[modifica | modifica el codi]

Aquest enregistrament va produir-se al 1987. Incloïa diversos canvis a les cançons que encara avui són evidents a les funcions. Com el seu predecessor, l'enregistrament és incomplet, i deixa de banda cançons que són més importants narrativament que no pas musicalment (com per exemple, "Fantine's Arrest", "The Runaway Cart", "The Final Battle").

L'enregistrament inclou a Colm Wilkinson com Valjean, Terrence Mann com Javert, Randy Graff com Fantine, Leo Burmester com Thénardier, Jennifer Butt com Mme. Thénardier, Frances Ruffelle com Éponine, Braden Danner com Gavroche, David Bryant com Marius, Michael Maguire com Enjolras id Judy Kuhn com Cosette.

Enregistrament Complet Simfònic[modifica | modifica el codi]

Enregistrat al 1988 i publicat al 1989, l'Enregistrament Complet Simfònic presenta la partitura complerta (l'enregistrament del Revival Txec és l'únic àlbum que també presenta la partitura sencera en qualsevol llengua). El pla original de Cameron Mackintosh era fer servir el repartiment australià,[13] però l'espectre augmentà per crear un repartiment internacional compost per intèrprets de les principals versions del musical. Va ser enregistrat en 3 llocs diferents.[14]

L'àlbum, produït per David Caddick i dirigit per Martin Koch, guanyà el Premi Grammy a Millor Àlbum de Repartiment d'un Espectacle al 1991. El repartiment inclou a Gary Morris com Valjean, Philip Quast com Javert, Debra Byrne com Fantine, Gay Soper com Mme. Thénardier, Barry James com Thénardier, Kaho Shimada com Éponine, Michael Ball com Marius, Anthony Warlow com Enjolras, i Tracy Shayne com Cosette.

Concert del 10è Aniversari[modifica | modifica el codi]

L'enregistrament del 10è Aniversari va ser una versió en concert de "Les Misérables", realitzada al Royal Albert Hall a l'octubre de 1995, realitzat amb una orquestra sencera i cor. Totes les parts eren cantades en viu. L'enregistrament va ser realitzat sense pauses o múltiples enregistraments. Com tots els enregistraments originals, aquesta edició ometia certes parts, tot i que diferien a altres enregistraments: es van mantenir algunes parts vitals per a la trama com "Fantine's Arrest" o "The Runaway Cart", mentre que altres peces molt complexes o innecessàries, com "At the Barricade", van ser abandonades.

El repartiment incloïa a Colm Wilkinson com Valjean, Philip Quast com Javert, Ruthie Henshall com Fantine, Alun Armstrong com Thénardier, Jenny Galloway com Mme. Thénardier, Lea Salonga com Éponine, Adam Searles com Gavroche, Hannah Chick com Cosette Nena, Michael Ball com Marius, Michael Maguire com Enjolras, Judy Kuhn com Cosette i Anthony Crivello com Grantaire.

Altres llengües[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos enregistraments del musical en idiomes diversos:

  • 1980 – Àlbum original francès
  • 1987 – Repartiment original israelià
  • 1988 – Repartiment original hongarès
  • 1988 – Repartiment original vienès
  • 1990 – Repartiment original suec
  • 1991 – Repartiment original neerlandès
  • 1991 – Repartiment del revival de París
  • 1992 – Repartiment original txec
  • 1992 – Repartiment original danès
  • 1993 – Repartiment original castellà
  • 1994 – Repartiment japonès "Blau"
  • 1994 – Repartiment japonès "Vermell"
  • 1996 – Repartiment original de Duisburg
  • 1996 – Repartiment suec de Värmland
  • 1998 – Repartiment original d'Anvers
  • 2003 – Repartiment japonès "Taronja"
  • 2003 – Repartiment japonès "Verd"
  • 2003 – Repartiment japonès "Blau Clar"
  • 2003 – Repartiment japonès "Violeta"
  • 2004 – Repartiment del revival txec
  • 2008 – Repartiment del revival neerlandès
  • 2008 – Repartiment de Quebec

Enregistraments no comercials[modifica | modifica el codi]

S'han realitzat diversos enregistraments, tot i que mai s'han arribat a vendre:

  • 1987 – Repartiment de la Ràdio Israeliana
  • 1993 – Repartiment coreà (el CD va arribar a vendre's, tot i que trencà les lleis dels copyright i va ser prohibit)
  • 1994 – Enregistrament en basc
  • 2000 – Enregistrament argentí
  • 2001 – Enregistrament de Gdynia
  • 2002 – Enregistrament de Mèxic
  • 2003 – Highlights de Berlín
  • 2006 – Concert de 21è Aniversari

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Producció original de Londres[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1985 Premi Laurence Olivier Millor Musical
nominat
Millor Actor de Musical Colm Wilkinson
nominat
Alun Armstrong
nominat
Millor Actriu de Musical Patti LuPone
GUANYADOR
2012 Premi del Públic a l'Espectacle més Popular [15]
GUANYADOR

Producció original de Broadway[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1987 Premi Tony Millor Musical
GUANYADOR
Millor Llibret de Musical Alain Boublil i Claude-Michel Schönberg
GUANYADOR
Millor Banda Sonora Claude-Michel Schönberg i Herbert Kretzmer
GUANYADOR
Millor Actor Protagonista de Musical Colm Wilkinson
nominat
Terrence Mann
nominat
Millor Actor de Repartiment de Musical Michael Maguire
GUANYADOR
Millor Actriu de Repartiment de Musical Judy Kuhn
nominada
Frances Ruffelle
GUANYADORA
Millor Direcció de Musical Trevor Nunn ì John Caird
GUANYADOR
Millor Escenografia de Musical John Napier
GUANYADOR
Millor Vestuari Andreane Neofitou
nominat
Millor Il·luminació David Hersey
GUANYADOR
Premi Drama Desk Musical Més Destacat
GUANYADOR
Actor de Musical Més Destacat Colm Wilkinson
nominat
Actor de Repartiment Més Destacat en un Musical Michael Maguire
GUANYADOR
Actriu de Repartiment Més Destacada en un Musical Judy Kuhn
nominada
Orquestracions Més Destacades John Cameron
GUANYADOR
Música Més Destacada Claude-Michel Schönberg
GUANYADOR
Escenografia Més Destacada John Napier
GUANYADOR
Premi del New York Drama Critics' Circle Millor Musical
GUANYADOR

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "TV ratings: Britain's Got Talent hits high note" Guardian.co.uk. Retrieved 29 April 2009.
  2. «LES MISÉRABLES on Broadway». Lesmis.com. [Consulta: 2007-12-19].
  3. «Elaine Page». BBC.co.uk. [Consulta: 2007-07-07].
  4. 4,0 4,1 «Les Miserables». Stage Agent. [Consulta: 2007-12-26].
  5. [enllaç sense format] http://www.londontheatre.co.uk/londontheatre/news/jn10/lesmiserables333566.htm
  6. The Committee Office, House of Commons. «House of Commons – Culture, Media and Sport – Minutes of Evidence». Publications.parliament.uk. [Consulta: 2010-01-23].
  7. «Arroyo goes to Broadway, watches Lea Salonga in Les Miz». Showbiz and Style. [Consulta: 2007-12-19].
  8. «Tom Lowe (performer) – Wikipedia, the free encyclopedia». En.wikipedia.org. [Consulta: 2010-01-23].
  9. http://www.todomusicales.com/content/content/2571/madrid-se-rinde-ante-la-leyenda-y-la-pasion-de-los-miserables/
  10. http://www.todomusicales.com/content/content/2986/los-miserables-se-estrenara-en-el-barcelona-teatre-musical-en-septiembre-de-2011/
  11. «ew.com». [Consulta: 2007-07-07].
  12. «LesMis.com». [Consulta: 2007-07-07].
  13. «angelfire.com». [Consulta: 2007-07-07].
  14. "Les Misérables [Relativity Complete Symphonic Recording]." Popular Albums. All Media Guide, 2006. Answers.com 24 March 2007. http://www.answers.com/topic/les-miserables-relativity-complete-symphonic-recording
  15. Matilda - the Musical Sweeps Olivier Awards; Benedict Cumberbatch, Jonny Lee Miller Are Also Winners

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Misérables (musical)