Les quatre grans Cròniques
| Lingüística catalana | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Portal del Català | ||||||
Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.
Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.
Taula de continguts |
Cròniques [modifica]
Les quatre grans cròniques són:
- La Crònica de Jaume I o Llibre dels feits. Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció i l'obra degué ésser quasi acabada poc abans de la mort del rei. Malgrat això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343). Narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276).
- La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats. Escrita per Bernat Desclot el 1288. Narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.
- La Crònica de Ramon Muntaner. Va ser redactada entre el 1325 i el 1328. És la més llarga de la literatura catalana i se centra en el regnat de Jaume II el Just, que va regnar entre el 1291 i el 1327, però també es refereix a períodes anteriors basant-se en cançons de gesta i en cròniques anteriors. Ramon Muntaner va ser un militar, un diplomàtic i l'home de confiança dels reis del Casal de Barcelona. Va participar en la companyia catalana d'orient, comandada per Roger de Flor. L'obra és didàctica, escrita per a què futurs governants que es trobin en situacions similars sàpiguen el que faria un bon monarca. L'exaltació patriòtica i religiosa i la fidelitat incondicional al Casal de Barcelona impregnen l'obra de cap a peus. L'estil és directe, amb refranys i girs populars; l'obra va ser escrita per ser llegida en veu alta.
- La Crònica de Pere el Cerimoniós. Redactada per iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.
Característiques comunes [modifica]
Aquests textos comparteixen unes característiques comunes. El primer és que els autors van viure directament molts dels fets que narren i s'ocupen de fets contemporanis –o immediatament anteriors- a l'autor. Així s'aconsegueix donar una sensació de veracitat i de rigor. La majoria de cròniques medievals i antigues partien d'un passat remot.
La figura central és el monarca o la dinastia regnant. Presenten els millors reis que pugui desitjar cap país del món. Així, doncs, esdevenen també model per a futurs reis i prínceps. No busquen l'objectivitat, sinó el to heroic i el sentiment patriòtic, però mostren un coneixement profund de la figura retratada que els atorga un valor històric rellevant. Mostren una visió dels fets basada en la providència d'un Déu que ajuda els reis d'Aragó perquè defensen la seva causa.
La llengua usada respon a les instruccions de la Cancelleria Reial, malgrat els diferents orígens geogràfics dels seus autors. Aquest registre està present tant a la naracció com als freqüents diàlegs, que recorden a les novel·les de cavalleries.
