Les granotes (Aristòfanes)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pàgina de la comèdia Les Granotes, en la seva traducció italiana

Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes. Fou estrenada a Lenees, un dels festivals de Dionís, el 405 aC, i va rebre el primer premi. El títol procedeix del cor, integrat per les granotes de la llacuna Estígia.

Argument[modifica | modifica el codi]

Les Granotes explica la peripècia del déu Dionís el qual, decebut de l'estat dels tràgics del moment i suposadament recuperant-se de la desastrosa Batalla de les Arginuses, viatja a l'Hades per tornar Eurípides a la vida. L'acompanya el seu esclau Xànties que és més espavilat, fort, racional, prudent i més valent que Dionís. L'obra comença quan Xànties i Dionís discuteixen sobre quin tipus de queixes pot utilitzar Xànties per iniciar l'obra còmicament. Per trobar un camí fiable cap al Tàrtar, Dionís busca el consell del seu germanastre Hèracles, que ja hi havia estat anteriorment per endur-se el gos Cèrber. Aleshores Dionís apareix pel marc de la porta vestit amb una pell de lleó i portant un garrot. Hèracles, quan veu l'efeminat Dionís vestit com ell, es posa a riure. Respecte a la pregunta de quin és el camí més ràpid per arribar a l'Hades, Hèracles contesta amb les opcions de penjar-se, beure verí o saltant des d'una torre. Dionís opta pel camí més llarg per mitjà d'un llac (possiblement el llac Aqueront); el mateix que va agafar Hèracles.

Quan Dionís arriba al riu, Caront el du a l'altra banda amb la seva barca. Xànties, com que és un esclau, no té permís per pujar a la barca, ja que no va poder participar en la Batalla de les Arginusies i per tant, ha de rodejar el llac. Quan Dionís rema, sent un cor de granotes (l'única escena de l'obra que representen les granotes). El seu cant onomatopèic - "roc-roc" (en grec: Βρεκεκεκέξ κοάξ κοάξ) és constantment repetit i Dionís canta amb elles. Quan arriba a la riba, Dionís es troba amb Xànties, que es burla d'ell cridant per veure el terrorífic monstre d'Empusa. Aviat apareix un segon cor compost pels esperits iniciats en el culte de Dionís. En arribar, Eac confon Dionís amb Hèracles a causa de la seva roba. Com que encara està enfadat pel robatori de Cèrber per part d'Hèracles, l’amenaça de deixar-li anar uns monstres com a venjança. Espantat, Dionís es canvia la roba amb Xànties. Després arriba una noia que està molt contenta de veure Hèracles i el convida a un banquet amb altres noies ballant, i Xànties està molt content de fer un favor. Però Dionís ràpidament vol tornar-se a canviar la roba. Dionís, un altre cop amb la pell de lleó d'Hèracles, es troba més gent enfadada amb Hèracles, així doncs es torna a canviar la roba amb Xànties per tercera vegada. Quan Eac torna, Xànties li explica que hauria de torturar Dionís per saber si realment és o no un lladre i li ofereix diverses maneres de fer-ho. Dionís, aterrit, confessa que és un déu i aleshores és portat davant dels mestres d'Eac, que verifiquen el que diu.

Després, Dionís es troba amb Eurípides enmig d'un conflicte. Eurípides, que acabava de morir, estava desafiant el lloc de "Millor Poeta Tràgic" al gran Èsquil durant sopar d'Hades. Es fa un concurs amb Dionís com a jutge i els dos dramaturgs fan torns per citar versos de les seves obres rient-se l'un de l'altre. Eurípides defensa que els personatges de les seves obres són millors perquè són més realistes i lògics, mentre que Èsquil creu que els seus idealitzats personatges són millors perquè són heroics i models de virtuts. Èsquil aconsegueix la raó en la discussió i comença a ridiculitzar Eurípides. Mostra els versos d'Eurípides citant molts dels seus pròlegs i interposant-se cada vegada amb: "...va perdre la seva petita ampolla d’oli."

Per finalitzar el debat, es presenta una balança i se’ls diu que han de dir unes línies dels seus versos. Aquells versos que tinguin més "pes" faran que la balança s’inclini al seu favor. Èsquil guanya, però Dionís encara no pot decidir amb qui renaixerà. Finalment decideix endur-se el poeta que doni més bon consell sobre com salvar la ciutat. Eurípides dóna respostes ben formulades però sense significat, mentre que Èsquil les dóna més pràctiques. Així doncs, Dionís s'endú Èsquil en comptes d'Eurípides. Abans de marxar, Èsquil proclama que mentre ell no hi sigui, Sòfocles hauria d’ocupar el seu lloc.

Altres obres d'Aristòfanes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]