Les històries naturals
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Joan Perucho i Gutierres-Duque |
| Llengua | català |
| Publicació | Barcelona,  Catalunya, 1960 |
| Editorial | Edicions 62 |
| Format | Paper |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
| Nombre de pàgines | 243 |
| Altres | |
| ISBN | 9788429767391 |
Les històries naturals és la novel·la que Joan Perucho i Gutierres-Duque va publicar el 1960 en la qual narrava les aventures del cavaller-botànic Antoni de Montpalau a la recerca d'Onofre de Dip, cavaller del Rei en Jaume convertit en vampir.[1][2][3][4]
Argument[modifica]
Dins el seu jardí botànic, Antoni de Montpalau, naturalista, il·lustrat i liberal etiqueta i classifica totes les espècies per tal de mantenir l'ordre i il·luminar el coneixement de les coses. Tot està sotmès al domini de la raó excepte allò que la raó mateixa no pot percebre, com l'àurea picuda, una espècie indeterminada que encara no s'ha pogut classificar perquè ningú n'ha pogut descobrir mai cap exemplar i perquè el seu cant és inaudible per a l'orella humana.
La seva aventura comença enmig de les guerres entre carlins i liberals, a la Barcelona del segle xix i, la del baró de Maldà, Antoni de Montpalau inicia un viatge per Catalunya en persecució d'Onofre de Dip, cavaller del rei En Jaume convertit en vampir, en el dip, l'encarnació de les forces del mal i de l'irracional que causa estralls en les tropes del general Cabrera i que és l'origen d'un seguit de misteriosos assassinats en un petit poble del Baix Camp.
Les històries naturals és una novel·la de fantasia històrica ambientada durant la primera guerra carlina. La història apareix sota l'atenta mirada d'Antoni de Montpalau, que té com a missió la crida i cerca de l'ésser sobrenatural, el vampir, que amenaça Pratdip. Montpalau es converteix, així, en l'Abraham Van Helsing català. Paral·lelament a l'evolució dels fets històrics, el naturalista anirà endinsant-se en la dimensió més obscura de la realitat, on descobrirà l'amor mentre posarà en qüestió la seva concepció racionalista del món.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Bonaventura Bassegoda; Ignasi Domènech Mercat de l'art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX. Edicions Universitat Barcelona, 7 octubre 2014, p. 99–. ISBN 978-84-475-3859-1.
- ↑ Jean Weisgerber. Le Réalisme magique: roman, peinture et cinéma. L'AGE D'HOMME, 1987, p. 116–. ISBN 978-2-8251-2972-2.
- ↑ Steven Moore. The Novel: An Alternative History, 1600-1800. Bloomsbury Publishing, 29 agost 2013, p. 279–. ISBN 978-1-62356-519-0.
- ↑ Lucina Caravaggi. Paesaggi di paesaggi. Meltemi Editore srl, 2002, p. 142–. ISBN 978-88-8353-165-1.
- ↑ «Narrativa fantàstica». [Consulta: 4 octubre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Abuín González, Ángel; Tarrío, Ángel. Bases metodolóxicas para unha historia comparada das literaturas na península Ibérica (en gallego). Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, 2004, p. 390. ISBN 8497503996.
- Bleiberg, Germán; Ihrie, Maureen;Pérez, Janet. Dictionary of the literature of the Iberian peninsula, Volumen 2 (en anglès). Santa Barbara: Greenwood Publishing Group, 1993, p. 1275. ISBN 0313287325.
- «Joan Perucho» (en catalán). Lletra. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original el 2010-04-18.
- «Les històries naturals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Weisgerber, Jean. Le Réalisme magique: roman, peinture et cinéma (en francès). París: L'AGE D'HOMME, 1987, pp. 117 y 118. ISBN 2825129720.