Lethrinus lentjan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLethrinus lentjan Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16720036 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaLethrinidae
GènereLethrinus
EspècieLethrinus lentjan Modifica el valor a Wikidata
(Lacépède, 1802)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims

Lethrinus lentjan és una espècie de peix pertanyent a la família dels letrínids.[4]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 52 cm de llargària màxima (normalment, en fa 40).
  • 10 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 8 radis tous a l'anal.
  • El cos és de color verd oliva a la part dorsal i més pàl·lid a la ventral.
  • Boca lleugerament protràctil.
  • Llavis gruixuts i molsuts.
  • El marge posterior de l'opercle i, de vegades, la base de l'aleta pectoral és de color vermell.
  • Aleta pectoral blanca, groga o rosada.
  • Les aletes pèlviques i anal varien de color entre el blanc i el taronja.
  • L'aleta dorsal és de color blanc i taronja amb una vora de color vermellós. L'aleta caudal és de color carabassa o vermell clapejat.[5][6][7]

Reproducció[modifica]

És hermafrodita.[8]

Alimentació[modifica]

Menja principalment crustacis i mol·luscs, i, en menor grau, equinoderms, poliquets i peixos.[9]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, associat als esculls[10] i de clima tropical (32°N-25°S) que viu entre 20 i 90 m de fondària.[5][11]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des del mar Roig, el golf Pèrsic i l'Àfrica Oriental[12][13][14][15] fins a les illes Ryukyu[16] i Tonga.[5][17][18][19][20][21][22][23][7][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49]

Longevitat[modifica]

La seua esperança de vida és de 19 anys.[50]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cuvier G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.
  2. ↑ Lacépède, B. G. E., 1802. Histoire naturelle des poissons. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. v. 4: i-xliv + 1-728, Pl. 1-16.
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Lethrinus lentjan» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  6. ↑ Toor, H.S., 1964. Biology and fishery of the pigface bream, Lethrinus lentjan Lacépède, from Indian waters. III. Age and growth. Indian J. Fish. 11(A)(2):597-620.
  7. ↑ 7,0 7,1 Bouhlel, M., 1988. Poissons de Djibouti. Placerville (Califòrnia, els Estats Units): RDA International, Inc. 416 p.
  8. ↑ Allsop, D.J. i S.A. West, 2003. Constant relative age and size at sex change for sequentially hermaphroditic fish. J. Evol. Biol. 16(2003):921-929.
  9. ↑ Carpenter, K.E. i G.R. Allen, 1989. FAO Species Catalogue. Vol. 9. Emperor fishes and large-eye breams of the world (family Lethrinidae). An annotated and illustrated catalogue of lethrinid species known to date. FAO Species Synop. Núm. 125(9):118 p.
  10. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  11. ↑ Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993. Australian fisheries resources. Bureau of Resource Sciences, Canberra, Austràlia. 422 p.
  12. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p.
  13. ↑ Gell, F.R. i M.W. Whittington, 2002. Diversity of fishes in seagrass beds in the Quirimba Archipelago, northern Mozambique. Mar. Freshwat. Res. 53:115-121.
  14. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  15. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  16. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  17. ↑ Al Sakaff, H. i M. Esseen, 1999. Occurrence and distribution of fish species off Yemen (Gulf of Aden and Arabian Sea). Naga ICLARM Q. 22(1):43-47.
  18. ↑ Alcala, A.C. i T.F. Luchavez, 1993. A comparison of species richness and abundance of food fishes in central Visayan and Sulu Sea coral reefs, Philippines. Silliman J. 36(2):69-76.
  19. ↑ Aldonov, V.K. i A.D. Druzhinin, 1979. Some data on scavengers (Family Lethrinidae) from the Gulf of Aden region. J. Ichthyol. 18:527-535.
  20. ↑ Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
  21. ↑ Allen, G.R. i P.L. Munday, 1994. Kimbe Bay rapid ecological assessment: the coral reefs of Kimbe Bay (West New Britain, Papua New Guinea), Volum 3: Fish diversity of Kimbe Bay. The Nature Conservancy, South Pacific program Office, Auckland, Nova Zelanda. 107 p.
  22. ↑ Allen, G.R. i W.F. Smith-Vaniz, 1994. Fishes of the Cocos (Keeling) Islands. Atoll Res. Bull. 412:21 p.
  23. ↑ Blaber, S.J.M., J.W. Young i M.C. Dunning, 1985. Community structure and zoogeographic affinities of the coastal fishes of the Dampier region of north-western Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 36: 247-266.
  24. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  25. ↑ Chen, J.-P., R.-Q. Jan i K.-T. Shao, 1997. Checklist of reef fishes from Taiping Island (Itu Aba Island), Spratly Islands, South China Sea. Pac. Sci. 51(2):143-166.
  26. ↑ Fouda, M.M. i G.V. Hermosa, Jr., 1993. A checklist of Oman fishes. Sultan Qaboos University Press, Oman. 42 p.
  27. ↑ Fricke, R., 1999. Fishes of the Mascarene Islands (Réunion, Mauritius, Rodriguez): an annotated checklist, with descriptions of new species. Koeltz Scientific Books, Koenigstein, Theses Zoologicae, Vol. 31: 759 p.
  28. ↑ Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  29. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  30. ↑ Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
  31. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  32. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  33. ↑ Kulbicki, M., Y.-M. Bozec, P. Labrosse, Y. Letourneur, G. Mou-Tham i L. Wantiez, 2005. Diet composition of carnivorous fishes from coral reef lagoons of New Caledonia. Aquat. Living Resour. 18:231-250.
  34. ↑ Letourneur, Y., M. Kulbicki i P. Labrosse, 1998. Length-weight relationships of fish from coral reefs and lagoons of New Caledonia, southwestern Pacific Ocean: an update. Naga ICLARM Q. 21(4): 39-46.
  35. ↑ Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
  36. ↑ Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  37. ↑ Nguyen, N.T. i V.Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi.
  38. ↑ Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
  39. ↑ Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  40. ↑ Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  41. ↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  42. ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p.
  43. ↑ Talwar, P.K. i R.K. Kacker, 1984. Commercial sea fishes of India. Zoological Survey of India, Calcuta. 997 p.
  44. ↑ Taquet, M. i A. Diringer, 2007. Poissons de l'Océan Indien et de la Mer Rouge. Éditions Quæ, Versalles, França.
  45. ↑ Wantiez, L., 1993. Les poissons des fonds meubles du lagon Nord et de la Baie de Saint-Vincent de Nouvelle-Calédonie: Description des peuplements, structure et fonctionnement des communautés. Tesi doctoral, Université d' Aix-Marseille II, França.
  46. ↑ Winterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.
  47. ↑ Wright, A. i A.H. Richards, 1985. A multispecies fishery associated with coral reefs in the Tigak Islands, Papua New Guinea. Asian Mar. Biol. 2:69-84.
  48. ↑ Yanagawa, H., 1994. Length-weight relationship of Gulf of Thailand fishes. Naga ICLARM Q. 17(4):48-52.
  49. ↑ Zajonz, U., M. Khalaf i F. Krupp, 2000. Coastal fish assemblages of the Socotra Archipelago. p.127-170. A Conservation and sustainable use of biodiversity of Socotra Archipelago: marine habitat, biodiversity and fisheries surveys and management. Progress Report of Phase III. Senckenberg Research Institute and Natural History Museum, Frankfurt, Alemanya.
  50. ↑ Grandcourt, E.M., 2002. Demographic characteristics of a selection of exploited reef fish from the Seychelles: preliminary study. Mar. Freshwat. Res. 53:123-130.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lethrinus lentjan
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lethrinus_lentjan&oldid=32890251»