Letov S-231

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Letov S-231
Letov S-31.jpg
El Letov S-231
Tipus caça
Fabricant Vojenká Továrna Na Letadla
Primer vol 17 de Maig de 1933
Introduït 1936
Retirat 1941
Estat Txecoslovàquia
Usuaris Txecoslovàquia Txecoslovàquia
the Second Spanish Republic Segona República Espanyola
Producció Txecoslovàquia
Variants 5

El Letov S-231 era una variant del Letov Š-31, avió de caça monomotor de fabricació txecoslovaca. Va ser adquirit pel govern de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola. El seu rendiment en combat va ser divers, degut possiblement a què en el moment què va entrar en combat ja era un disseny antiquat.

Disseny[modifica | modifica el codi]

Existeixen múltiples variants del disseny original, les quals pretenien aconseguir unes millors prestacions. El fuselatge i les ales eren construïts amb estructura de tubs d'acer i costelles de duralumini, amb recobrimet de tela. Les ales eren desiguals, sent la superior més llarga que la inferior (sesquiplà), i les dues tenien diedre. El lloc de pilotatge disposava de seient regulable i espai pel paracaigudes d'emergència, així com bombona d'oxigen. Estava equipat amb un motor en estrella de 9 cilindres,.[1] Es fan múltiples proves al túnel de vent per tal d'afinar el disseny del fuselatge i l'anell cobertor del motor, per trobar la millor aerodinàmica i la refrigeració més adequada.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer envol del S-231 va ser el 17 de maig de 1933 al camp d'aviació txecoslovac de Praga-Lethany. Allà mateix es realitzaren noves modificacions, per tal de millorar l'aparell. Va entrar en producció l'any 1934 i les primeres entregues a les Forces Aèries Txecoslovaques es van realitzar el juny de 1936.

Dades Tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Llargada: 7,85 metres
  • Amplada: 10,06 metres
  • Alçaria: 3 metres
  • Pes en vuit: 1.280 kilograms
  • Pes a l'envol: 1.630 kilograms
  • Velocitat màxima: 348 km/h ( a 5.000 metres )
  • Sostre de vol: 9.300 metres
  • Autonomia: 450 kilòmetres
  • Armament: 4 metralladores l'ala inferior (fora del recorregut de l'hèlice), capacitat per 6 bombes de 12 kilos, també en l'ala inferior.

Teatres d'operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

El govern Republicà necessitava avions de caça desesperadament i el govern basc, pel seu compte, en va adquirir 10 aparells a Txecoslovàquia directament. Aquests van arribar a Bilbao desmuntats i sense instruccions de muntatge. Algunes fonts denoten que va provocar que s'estavellessin diversos avions en el primer enlairament.[2] Altres fonts concreten que el nombre total d'aparells en 7, 4 dels es van estavellar al primer vol, 2 dels quals es reconstruïren.[3] Aquests aparells, es van armar amb dues metralladores Vickers de 7,7 mm. Posteriorment es van comprar a Estònia deu aparells més, que van ser destinats a la segona línia del front i a la defensa de costes, sense ser gaire reeixits. Una de les problemàtiques principals de les forces republicanes amb aquest model la dificultat per aconseguir recanvis.

Per fer-se una idea de la diversitat d'aparells que van combatre, juntament amb aquest, al bàndol Republicà, només cal veure la composició de l'anomenat Circ de Krone: alguns CASA/Breguet 19, un Nieuport 52, dos Monospar ST-4, un Miles M.3 Falcon, un Miles M.2 Hawk, alguns Caudron C.59, un De Havilland DH.89 Dragon Rapide, tres Focker D.VII, un Farman 271, un Vickers Vildebeest, vuit Potez 25, vuit Gourdou-Leseurre GL.32, onze Bristol-Bulldog II.[4]

Txecoslovàquia[modifica | modifica el codi]

El març de 1935 va establir el record nacional de sostre de vol arribant als 10.650 metres. En aquest cas el motor Walter K.14 de 900 CV, amb unes molt elevades per l'època.

Va restar operatiu fins a la invasió del país per part de les forces alemanyes l'any 1939. Continuà amb les Forces Aèries de Txecoslovàquia com a entrenador, i no entrà en combat durant la Segona Guerra Mundial.

Models[modifica | modifica el codi]

  • Š-31

Primera sèrie de 33 aparells, equipats amb motor Walter copiat del motor Bristol Jupiter de 480 CV.

  • Š-131

Versió de curses, equipats amb motor BMW còpia del Pratt & Whitney Hornet de 27,7 litres que donava 779 CV a 2.290 RPM ( a 2.000 metres ). Fabricats 3 aparells.

  • Š-231

La majoria de la producció, equipada amb el motor Walter còpia del Bristol Mercury de 24,9 litres, que donava uns 636 CV a 2.750 RPM ( a 4.730 metres ).

  • Š-331

1 aparell, equipat amb motor Walker K.14.

  • Š-431

1 aparell equipat amb motor Armstrong Siddeley Tiger, motor de dues estrelles de 14 ( 7+7 ) cilindres, amb un cubicatge de 32,7 litres que donava 907 CV a 2.375 RPM (a l'envol).[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bristol Mercury, 1935 ,0185, Fligth Archive
  2. Asociación de Aviadores de la República – Letov S-231.
  3. Foro de Historia Militar el Gran Capitán · Ver tema – El Circo Krone
  4. Fuerzas Aereas España 1932-36 – el Frente Norte.
  5. Wikipedia en Anglès «Letov Š-31 - Wikipedia, the free encyclopedia».

Veieu També[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]