Letó

Letó

Latviešu
Tipus	llengua, macrollengua i llengua viva
Ús
Parlants	2,2 milions
Parlants nadius	1.500.000
Rànquing	No es troba entre les 100 més parlades
Oficial a	Letònia i la Unió Europea.
Autòcton de	Riba est del Bàltic
Estat	Letònia
Classificació lingüística
Indoeuropea   Bàltica     Oriental       Letó
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i alfabet letó
Institució de normalització	no compta amb regulació oficial
Codis
ISO 639-1	lv
ISO 639-2	lat
ISO 639-3	lvs
SIL	lav
Glottolog	latv1249
Linguasphere	54-AAB-a
Ethnologue	lvs
ASCL	3101
IETF	lv

El letó és una llengua bàltica parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial. S'escriu amb l'alfabet llatí modificat. El letó i el lituà són les úniques llengües que queden d'aquesta branca indoeuropea.

Història

Sorgeix com a llengua al segle XVI, segons els primers documents escrits conservats (una col·lecció d'himnes religiosos traduïts de l'alemany feta pel pastor alemany Nicholas Ramn de Riga), si bé s'aprecien particularitats locals des de molt abans (restes de noms comuns als escrits llatins). El 1638 va aparèixer el primer diccionari letó - alemany.

Característiques

És una llengua analítica i amb declinacions. Presenta tres dialectes principals i una forta influència del rus i de l'alemany, sobretot pel que fa a la sintaxi. Se sol considerar una de les dues llengües vives més arcaiques entre les de la família indoeuropea, després del lituà (més conservador), per la seva retenció d'elements del proto-indoeuropeu que han esdevingut arcaics i desaparegut de les famílies eslava, germànica, romànica, etc.

La majoria de les paraules porten l'accent prosòdic a la primera síl·laba. No existeix l'article (és a dir, māte pot voler dir "mare", "la mare" o "una mare"). L'ordre dels elements de la frase és subjecte, verb, objecte, malgrat que el seu caràcter declinatiu permet al parlant d'ordenar les oracions amb més llibertat que, per exemple, en català.

Alfabet

La seva antiga ortografia estava basada en els sons de l'alemany fins que el segle XX, quan se'n va crear una de més convenient a la fonètica de la llengua. Aquest és l'alfabet modern complet, de 33 lletres. El 1914 es va eliminar de l'escriptura oficial el dígraf uo (avui en dia és simplement o), i els dígrafs que es troben en ús actualment són els següents: ai, au, ei, ie, iu, ui, oj, dz and dž. El teclat letó també inclou la lletra ö, que només es feia servir en el dialecte latgalià, però que ha desaparegut de l'ús comú des de 1940. La y també es fa servir en aquest dialecte per transcriure un so que no existeix en letó estàndard. Històricament també es feia servir la lletra ŗ, però certs canvis fonètics en la llengua estàndard l'han fet innecessària, i com a conseqüència no es troba present a l'alfabet oficial des del 1957, data en la qual també es va eliminar el dígraf ch.

Fixeu-vos que entre les consonants amb cedilla, anomenades mīkstais en letó i que representen sons palatals, ģ ha mogut el seu diacrític 180°, per conveniència a l'hora d'escriure. El seu equivalent en majúscules, però, encara s'escriu amb la seva versió corrent.

Majúscules

A Ā B C Č D E Ē F G Ģ H I Ī J K Ķ L Ļ M N Ņ O P R S Š T U Ū V Z Ž

Minúscules

a ā b c č d e ē f g ģ h i ī j k ķ l ļ m n ņ o p r s š t u ū v z ž

Sons

Consonants

Letó	AFI	Equivalent català	Exemple
b	[b]	b (a començament de mot)	bērns "nen"
c	[ts]	ts	cilvēks "home"
č	[tʃ]	tx, -ig	čakls "treballador (adj.)"
d	[d]	d (a començament de mot)	diena "dia"
f	[f]	f	fabrika "fàbrica"
g	[g]	g	gribēt "voler"
ģ	[ɟ]	com en català de Mallorca "gat"	ģimene "família"
h	[x]	com la j castellana	haoss "caos"
j	[j]	com la i a "cuina" o "iode"	jaka "jaqueta"
k	[k]	c (a "cama")	kakls "coll"
ķ	[c]	(no existeix en català)	ķīmija "química"
l	[l]	l catalana, l dura en rus	labs "bo"
ļ	[ʎ]	com el dígraf "ll"	ļoti "molt"
m	[m]	m	maz "poc"
n	[n]	n	nākt 'venir'
ņ	[ɲ]	ny	ņemt "agafar"
p	[p]	p	pazīt "saber"
r	[r]	com a "ram"	redzēt "veure"
s	[s]	s a "soca"	sacīt "dir"
š	[ʃ]	x a "xai" o "aixeta"	šeit "aquí"
t	[t]	t	tauta "poble"
v	[v]	v en certs dialectes del català	valsts "estat"
z	[z]	z o s a "cosa"	zināt "conèixer"
ž	[ʒ]	j a "jardí"	žakete "abric, jaqueta"

Vocals

Letó	AFI	Equivalent català	Exemple
a	[a]	a	akls "cec"
ā	[aː]	a llarga	ātrs "ràpid"
e	[æ], [e]	bé un so proper a l'e oberta, o e tancada	ezers 'mar'
ē	[æː], [eː]	versió llarga de l'anterior	ēst 'menjar'
i	[i]	i	ilgs 'llarg'
ī	[iː]	i llarga	īss 'curt'
o	[uɐ], [o], [oː]	diftong semblant a "uo", o bé "o" tancada, curta o llarga	ozols "alzina", opera "òpera"
u	[u]	u	uguns 'foc'
ū	[uː]	u llarga	ūdens 'aigua'

Gramàtica

Substantius

Els substantius en letó es declinen per indicar les diferents funcions sintàctiques dins l'oració. Hi ha set casos diferents: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu. Determinats noms, però, no es poden declinar. Els substantius letons presenten dos gèneres, masculí (amb tres declinacions regulars) i femení (amb altres tres).

Un mot masculí de la primera declinació, draugs: "amic

	Singular	Plural
Nominatiu	draugs	draugi
Genitiu	drauga	draugu
Datiu	draugam	draugiem
Acusatiu	draugu	draugus
Locatiu	draugā	draugos

Un mot femení de la primera declinació, osta: "port"

	Singular	Plural
Nominatiu	osta	ostas
Genitiu	ostas	ostu
Datiu	ostai	ostām
Acusatiu	ostu	ostas
Locatiu	ostā	ostās

Adjectius

Els adjectius concorden en gènere, nombre i cas amb el nom al qual complementen. Però a part de les declinacions dels substantius, els adjectius letons presenten terminacions diferents segons es tracti d'adjectius definits o indefinits.

Verbs

Hi ha tres conjugacions verbals en letó: l'infinitiu acaba en -ēt, -āt, -īt, -ot o -t. La conjugació presenta varietat en persona, nombre, temps, mode i veu. Hi ha tres persones, dos nombres (singular i plural), dues veus (activa i passiva) i cinc modes verbals. Aquests són el mode indicatiu, l'imperatiu, el condicional, el subjuntiu, el quotatiu (usat per a l'estil indirecte) i el debitiu, que s'usa per expressar obligació.

El present simple pot expressar-se en tots els modes i el present compost en tots menys en l'imperatiu (que en expressar ordres no admet accions ja acabades). El passat, tant simple com compost, només pot conjugar-se en indicatiu i en debitiu, expressant accions que van succeir o que van succeir perquè així havia de ser. El futur, per la seva banda, pot expressar-se en indicatiu, debitiu o subjuntiu segons el parlant cregui que és probable que succeeixi.

Molts verbs letons admeten preverbs, un prefix que s'afegeix davant l'arrel verbal i que reforça l'aspecte perfectiu del verb.

Formes de present del verb gribēt, de la segona conjugació.

	Singular	Plural
Primera persona	es gribu	mēs gribam
Segona persona	tu gribi	jūs gribat
Tercera persona	viņš/viņa grib	viņi/viņas grib

Exemples

El Pare Nostre en letó

Mūsu Tēvs debesīs!

Svētīts lai top Tavs vārds.

Lai nāk Tava valstība.

Tavs prāts lai notiek kā debesīs, tā arī virs zemes.

Mūsu dienišķo maizi dod mums šodien.

Un piedod mums mūsu parādus,

Kā arī mēs piedodam saviem parādniekiem.

Un neieved mūs kārdināšanā,

Bet atpestī mūs no ļauna.

Jo Tev pieder valstība, spēks un gods mūžīgi.

Āmen.

Vegeu també

• Literatura letona.
• Ņ.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Letó

Hi ha una edició en letó de la Viquipèdia

• Letonika
• Comissió estatal de la llengua letona.
• Diccionari anglès-letó-anglès
• Diccionari letó-anglès
• National Agency for Latvian Language Training
• L'alfabet letó
• Exemples de paraules i frases (amb so)
• Curs de letó per a principiants
• Informació sobre Letó a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “lav” (anglès)