Lev Landau

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lev Davídovitx Landau)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lev Landau
Lev Davídovitx Landau (1908-1968)
Lev Davídovitx Landau (1908-1968)
Naixement 22 de gener de 1908
Bakú, Azerbaidjan, Imperi Rus
Mort 1 d'abril de 1968 (als 60 anys)
Moscou, Unió Soviètica
Residència Unió Soviètica
Ciutadania Unió Soviètica
Camp Física Teòrica
Institucions Universitat Estatal de Bakú
Universitat de Kharkov
Institut Politècnic de Kharkov
Institut de Problemes de Física
Facultat de Física MSU
Alma mater Universitat Estatal de Leningrad
Institut Físico-Tècnic de Leningrad
Estudiants de doctorat   Alexei Alexeyevich Abrikosov
Isaak Markovich Khalatnikov
Altres estudiants
notables  
Evgeny Lifshitz
Treball(s) Superfluidity
Superfluïdesa
Superconductivitat Curs de Física Teòrica
Premis importants Premi Stalin (1946)
Premi Nobel de Física (1962)
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1962)

Lev Davídovitx Landau (en rus: Лев Давидович Ландау) (Bakú, Imperi rus 1908 - Moscou, URSS 1968 ) fou un físic i matemàtic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 22 de gener de 1908 a la ciutat de Bakú, avui dia capital d'Azerbaidjan però en aquells moments part de l'imperi Rus, en una família d'ascendència jueva. De ben jove tingué interés en les matemàtiques, i ingressà l'any 1922 a la Universitat de Bakú on hi estudià alhora física, matemàtiques i química. El 1924 es traslladà a la Universitat de Leningrad i el 1927 es llicencià en física.

Va morir l'1 d'abril de 1968 a la ciutat de Moscou, sent enterrat al cementiri de Novodévitxi.

L'escola Landau[modifica | modifica el codi]

El 1929 realitzà un viatge a Copenhaguen per conèixer Niels Bohr amb el qual discutí llargament sobre física teòrica, introduint la gran tradició en la física teòrica a la Unió Soviètica. Va tenir un ampli camp de treball, que inclou la teoria de la superconductivitat i la superfluidesa, l'electrodinàmica quàntica, la física nuclear i la física de partícules. Fou el cap de la divisió teòrica de l'Institut per als Problemes Físics a partir de 1937, càrrec que ocupà fins a l'any 1962 que, com a resultat d'un accident de cotxe en el qual va sofrir lesions de les quals mai es recuperà, renuncià al seu càrrec. Sota les seves ordres tingué un bon seguit d'investigadors com Lev Pitaevskii, Alexei Alexeevich Abrikosov, Evgeny Lifshitz, Lev Gorkov, Isaak Khalatnikov o Boris Ioffe.

Va ser arrestat per mandat de Ióssif Stalin i Lavrenti Bèria durant la Gran Purga de 1938, sent expulsat de Moscou entre el 27 d'abril d'aquell any i el 29 d'abril de 1939, després de la intervenció del físic Pyotr Kapitsa.

Va obtenir el Premi Nobel de Física l'any 1962 per la seva teoria de la matèria condensada, en particular de l'heli líquid. En companyia de Evgeny Lifshitz va realitzar una gran tasca de difusió científica a través de sèries de llibres de text.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Va ser honorat amb el títol d'Heroi del Treball Socialista (1954), a més de 3 ordes de Lenin (1949, 1954 i 1962), l'orde de la Bandera Roja del Treball (1945), l'Orde de la Insígnia d'Honor (1943), 3 Premis Stalin (1946, 1949 i 1953) i un Premi Lenin (1962); a més del Premi Planck (Alemanya) (1960) i el Premi Fritz de Londres (1960), ser fet membre extraordinari de la Royal Society, de la Societat britànica de Física, de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l'Acadèmia Americana de les Arts i Ciències (1960),

En honor seu s'anomenà el cràter Landau de la Lluna així com l'asteroide (2142) Landau descobert el 3 d'abril de 1972 per Lyudmila Chernykh.

Llista de Landau[modifica | modifica el codi]

Landau va crear una llista de noms de físics ordenats en un rànking de productivitat en l'interval de 0 a 5, i amb escala logarítmica. La posició més alta del rànking, que correspon a 0, l'ocupava Isaac Newton. Albert Einstein tenia el valor de 0.5. El valor d'1 era ocupat pels fundadors de la mecànica quàntica, Niels Bohr, Werner Heisenberg, Paul Dirac i Erwin Schrödinger, i altres. Landau es va donar inicialment a si mateix un 2.5, però més tard es va donar un 2. David Mermin, escrivint sobre Landau, va parlar sobre el rànking, i es va posar a si mateix en la quarta divisió, en l'article My Life with Landau: Homage of a 4.5 to a 2 (La meva vida amb Landau: homenatge d'un 4.5 a un 2 en català).[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tony Hey. Einstein's Mirror. Cambridge University Press, 1997, p. 1. ISBN 0-521-43532-3. 
  2. Asoke Mitra; Ramlo, Susan; Dharamsi, Amin; Mitra, Asoke. «New Einsteins Need Positive Environment, Independent Spirit». Physics Today, vol. 59, 11, 2006, pàg. 10. Bibcode: 2006PhT....59k..10H. DOI: 10.1063/1.2435630.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Landau