Lev Davídovitx Landau
Lev Davidovich Landau (1908-1968) |
|
| Naixement | 22 de gener de 1908 Baku, Azerbaijan, Imperi Rus |
|---|---|
| Mort | 1 d'abril de 1968 (als 60 anys) Moscou, Unió Soviètica |
| Residència | Unió Soviètica |
| Ciutadania | Unió Soviètica |
| Camp | Física Teòrica |
| Institucions | Universitat Estatal de Bakú Universitat de Kharkov Institut Politècnic de Kharkov Institut de Problemes de Física Facultat de Física MSU |
| Universitat | Universitat Estatal de Leningrad Institut Físico-Tècnic de Leningrad |
| Estudiants doctorals | Alexei Alexeyevich Abrikosov Isaak Markovich Khalatnikov |
| Altres estudiants notables |
Evgeny Lifshitz |
| Treball(s) | Superfluidity Superfluïdesa Superconductivitat Curs de Física Teòrica |
| Premis importants | Premi Stalin (1946) Premi Nobel de Física (1962) |
| Premi Nobel de Física (1962) |
Lev Davidovich Landau (en rus: Лев Давидович Ландау) (Bakú, Imperi rus 1908 - Moscou, URSS 1968 ) fou un físic i matemàtic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer el 22 de gener de 1908 a la ciutat de Bakú, avui dia capital d'Azerbaidjan però en aquells moments part de l'imperi Rus, en una família d'ascendència jueva. De ben jove tingué interés en les matemàtiques, i ingressà l'any 1922 a la Universitat de Bakú on hi estudià alhora física, matemàtiques i química. El 1924 es traslladà a la Universitat de Leningrad i el 1927 es llicencià en física.
Va morir l'1 d'abril de 1968 a la ciutat de Moscou, sent enterrat al cementiri de Novodèvitxi.
L'escola Landau [modifica]
El 1929 realitzà un viatge a Copenhaguen per conèixer Niels Bohr amb el qual discutí llargament sobre física teòrica, introduint la gran tradició en la física teòrica a la Unió Soviètica. Va tenir un ampli camp de treball, que inclou la teoria de la superconductivitat i la superfluidesa, l'electrodinàmica quàntica, la física nuclear i la física de partícules. Fou el cap de la divisió teòrica de l'Institut per als Problemes Físics a partir de 1937, càrrec que ocupà fins l'any 1962 que, com a resultat d'un accident de cotxe en el qual va sofrir lesions de les quals mai es recuperà, renuncià al seu càrrec. Sota les seves ordres tingué un bon seguit d'investigadors com Lev Pitaevskii, Alexei Alexeevich Abrikosov, Evgeny Lifshitz, Lev Gorkov, Isaak Khalatnikov o Boris Ioffe.
Va ser arrestat per mandat de Iósif Stalin i Lavrenti Bèria durant la Gran Purga de 1938, sent expulsat de Moscou entre el 27 d'abril d'aquell any i el 29 d'abril de 1939, després de la intervenció del físic Pyotr Kapitsa.
Va obtenir el Premi Nobel de Física l'any 1962 per la seva teoria de la matèria condensada, en particular de l'heli líquid. En companyia de Evgeny Lifshitz va realitzar una gran tasca de difusió científica a través de sèries de llibres de text.
Reconeixements [modifica]
Va ser honorat amb el títol d'Heroi del Treball Socialista (1954), a més de 3 ordes de Lenin (1949, 1954 i 1962), l'orde de la Bandera Roja del Treball (1945), l'Orde de la Insígnia d'Honor (1943), 3 Premis Stalin (1946, 1949 i 1953) i un Premi Lenin (1962); a més del Premi Planck (Alemanya) (1960) i el Premi Fritz de Londres (1960), ser fet membre extraordinari de la Royal Society, de la Societat britànica de Física, de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l'Acadèmia Americana de les Arts i Ciències (1960),
En honor seu s'anomenà el cràter Landau de la Lluna així com l'asteroide (2142) Landau descobert el 3 d'abril de 1972 per Lyudmila Chernykh.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Davídovitx Landau |
- Físics soviètics
- Premis Nobel de Física
- Persones de Bakú
- Jueus russos
- Alumnes de la Universitat Estatal de Sant Petersburg
- Professors de la Universitat Estatal de Moscou
- Professors de l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou
- Herois del Treball Socialista
- Orde de Lenin
- Guanyadors del Premi Stalin
- Membres de la Royal Society
- Membres de l'Acadèmia Russa de les Ciències
- Jueus soviètics