Lev Davídovitx Landau

Lev Landau

Lev Davidovich Landau (1908-1968)
Naixement	22 de gener de 1908 Baku, Azerbaijan, Imperi Rus
Mort	1 d'abril de 1968 (als 60 anys) Moscou, Unió Soviètica
Residència	Unió Soviètica
Ciutadania	Unió Soviètica
Camp	Física Teòrica
Institucions	Universitat Estatal de Bakú Universitat de Kharkov Institut Politècnic de Kharkov Institut de Problemes de Física Facultat de Física MSU
Universitat	Universitat Estatal de Leningrad Institut Físico-Tècnic de Leningrad
Estudiants doctorals	Alexei Alexeyevich Abrikosov Isaak Markovich Khalatnikov
Altres estudiants notables	Evgeny Lifshitz
Treball(s)	Superfluidity Superfluïdesa Superconductivitat Curs de Física Teòrica
Premis importants	Premi Stalin (1946) Premi Nobel de Física (1962)

Premi Nobel de Física (1962)

Lev Davidovich Landau (en rus: Лев Давидович Ландау) (Bakú, Imperi rus 1908 - Moscou, URSS 1968 ) fou un físic i matemàtic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.

Biografia

Va néixer el 22 de gener de 1908 a la ciutat de Bakú, avui dia capital d'Azerbaidjan però en aquells moments part de l'imperi Rus, en una família d'ascendència jueva. De ben jove tingué interés en les matemàtiques, i ingressà l'any 1922 a la Universitat de Bakú on hi estudià alhora física, matemàtiques i química. El 1924 es traslladà a la Universitat de Leningrad i el 1927 es llicencià en física.

Va morir l'1 d'abril de 1968 a la ciutat de Moscou, sent enterrat al cementiri de Novodèvitxi.

L'escola Landau

El 1929 realitzà un viatge a Copenhaguen per conèixer Niels Bohr amb el qual discutí llargament sobre física teòrica, introduint la gran tradició en la física teòrica a la Unió Soviètica. Va tenir un ampli camp de treball, que inclou la teoria de la superconductivitat i la superfluidesa, l'electrodinàmica quàntica, la física nuclear i la física de partícules. Fou el cap de la divisió teòrica de l'Institut per als Problemes Físics a partir de 1937, càrrec que ocupà fins l'any 1962 que, com a resultat d'un accident de cotxe en el qual va sofrir lesions de les quals mai es recuperà, renuncià al seu càrrec. Sota les seves ordres tingué un bon seguit d'investigadors com Lev Pitaevskii, Alexei Alexeevich Abrikosov, Evgeny Lifshitz, Lev Gorkov, Isaak Khalatnikov o Boris Ioffe.

Va ser arrestat per mandat de Iósif Stalin i Lavrenti Bèria durant la Gran Purga de 1938, sent expulsat de Moscou entre el 27 d'abril d'aquell any i el 29 d'abril de 1939, després de la intervenció del físic Pyotr Kapitsa.

Va obtenir el Premi Nobel de Física l'any 1962 per la seva teoria de la matèria condensada, en particular de l'heli líquid. En companyia de Evgeny Lifshitz va realitzar una gran tasca de difusió científica a través de sèries de llibres de text.

Reconeixements

Va ser honorat amb el títol d'Heroi del Treball Socialista (1954), a més de 3 ordes de Lenin (1949, 1954 i 1962), l'orde de la Bandera Roja del Treball (1945), l'Orde de la Insígnia d'Honor (1943), 3 Premis Stalin (1946, 1949 i 1953) i un Premi Lenin (1962); a més del Premi Planck (Alemanya) (1960) i el Premi Fritz de Londres (1960), ser fet membre extraordinari de la Royal Society, de la Societat britànica de Física, de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l'Acadèmia Americana de les Arts i Ciències (1960),

En honor seu s'anomenà el cràter Landau de la Lluna així com l'asteroide (2142) Landau descobert el 3 d'abril de 1972 per Lyudmila Chernykh.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Davídovitx Landau

• (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1962