Lev Polugaievski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lev Polugaievski

Lev Polugaievski, a Oberhausen, el 1961.
Naixement Лев Абрамович Полугаевский
Lev Abràmovitx Polugaievski
20 de novembre de 1934
Moguiliov, URSS
Defunció 30 d'agost de 1995 (als 60 anys)
París, França
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Bielorússia Bielorússia
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1962)
Campió de Rússia (1961)
Dos cops Campió de l'URSS (1967, 1968)
Notes
Màxim Elo: 2645 (juliol 1972)

Lev Abràmovitx Polugaievski (també transliterat Lyev Polugayevsky o Liev Polugaievski) (en rus: Лев Абрамович Полугаевский), (Moguiliov, 20 de novembre de 1934París, 30 d'agost de 1995), fou un jugador d'escacs jueu de la Unió Soviètica, que ostentà el títol de Gran Mestre des de 1962,[1] i fou un dels millors jugadors del món durant els anys 1960 i 1970s, en què fou aspirant al Campionat del món d'escacs, tot i que mai va assolir el títol. També fou un reputat escriptor d'escacs, i teòric d'obertures; moltes de les seves contribucions en aquest camp romanen vigents actualment.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Rànquing mundial[modifica | modifica el codi]

El seu millor rànquing Elo[2] s'ha estimat en 2761 punts, el juny de 1977, moment en què tenia 42 anys,[3] cosa que el situaria en 3r lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el 2n millor jugador mundial en 3 diferents mesos, entre el juny i l'agost de 1972.

Biografia i resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Polugaievski va néixer a Moguiliov, llavors a la Unió Soviètica (actualment Mahiliou, Bielorússia). A diferència de molts altres Grans Mestres soviètics, la seva progressió en els escacs es va produir lentament, ja que no va assolir el nivell de mestre soviètic fins a l'edat adulta. Malgrat tot, a partir de les darreries dels 1960s ja havia esdevingut un dels millors jugadors del món, cosa que va permetre que fos inclòs a l'equip soviètic que disputà el famós "Matx del Segle de 1970", en el qual va ocupar el quart tauler, en què va perdre una partida contra Vlastimil Hort i en va entaular unes altres tres.

Va ser Campió de la RFSS de Rússia, a Omsk, el 1961. Va guanyar els torneigs de Mar del Plata de 1962 (on hi obtingué el títol de GM), i 1971. Va empatar al primer lloc tres cops consecutius en el Campionat de la Unió Soviètica, el torneig nacional més fort del món, els anys 1967 (empatat amb Mikhaïl Tal), 1968 (empatat amb Aleksandr Zàitsev), i 1969 (empatat amb Tigran Petrosian, amb qui va perdre el matx de desempat). Va participar regularment en els torneigs de classificació per aspirar al Campionat del món, i es va classificar per al Matxs de Candidats en quatre ocasions. Els seus millors resultats en el Campionat del món foren en els cicles de 1977 i 1980, quan derrotà Henrique Mecking i l'excampió mundial Mikhaïl Tal, respectivament, als matxs de quarts de final, abans de ser eliminat els dos cops a les semifinals pel qui seria finalista, Víktor Kortxnoi.

El 1986, guanyà el Festival d'escacs de Biel, a Suïssa.[4]

Escriptor i teòric dels escacs[modifica | modifica el codi]

A més dels seus èxits esportius sobre el tauler, Polugaievski també destacà com a escriptor i teòric dels escacs, camps en els quals fou internacionalment reconegut. El seu llibre Preparació de Grans Mestres és un clàssic que inclou idees notables relatives als seus pensaments i particular punt de vista sobre la creació de la variant de la defensa siciliana que duu el seu nom. Escrivia amb la mateixa meticulositat que caracteritza les seves anàlisis del joc, i menyspreava els autors de mala qualitat que van sorgir en el boom dels escacs de l'era post-Fischer; al respecte, va escriure: "El noranta per cent de tots els llibres d'escacs es poden obrir a la pàgina u i tornar-los a tancar immediatament per sempre. De vegades podeu veure llibres que han estat escrits en un mes. No m'agrada això. Calen com a mínim dos anys per a fer un llibre, i si no, més val no escriu-re'l."

Polugaievski fou un destacat teòric dels escacs, i la seva tasca en diverses obertures s'ha mantingut vigent malgrat el pas del temps. És especialment recordat per una variant de la siciliana que duu el seu nom: 1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3 a6 6. Ag5 e6 7. f4 b5!?[1] Aquesta "variant Polugaievski" de la siciliana Najdorf condueix a extraordinàries complicacions tàctiques en què encara no s'ha dit la darrera paraula, tot i que la teoria actual sembla reconèixer l'avantatge de les blanques.

Partides destacades[modifica | modifica el codi]

Aquesta partida del Campionat Soviètic de 1969 contra Tal semblaria, a primer cop d'ull, un exemple de com Polugaievski era capaç de vèncer "El Màgic de Riga" amb el seu mateix estil de joc. Més subtilment, de tota manera, també revela la profunditat de la seva preparació i coneixements de les obertures. En Polugaievski havia treballat molt durament amb Borís Spasski quan aquest estava preparant-se pel seu exitós matx pel títol mundial de 1969 contra Tigran Petrosian, i havien fet profundes anàlisis que es van utilitzar en aquesta partida. Polugaievski destacà més tard que la posició després de la jugada 25 l'havia tingut en el tauler durant les seves anàlisis en el matí anterior a la partida.[5][6][7][8]

Polugaievski-Tal, Campionat de la Unió Soviètica de 1969, Gambet de dama refusat:

1. c4 Nf6 2. Nc3 e6 3. Nf3 d5 4. d4 c5 5. cxd5 Nxd5 6. e4 Nxc3 7. bxc3 cxd4 8. cxd4 Bb4+ 9. Bd2 Bxd2+ 10. Qxd2 O-O 11. Bc4 Nc6 12. O-O b6 13. Rad1 Bb7 14. Rfe1 Na5 15. Bd3 Rc8 16. d5 exd5 17. e5 Nc4 18. Qf4 Nb2 19. Bxh7+ Kxh7 20. Ng5+ Kg6 21. h4 Rc4 22. h5+ Kh6 23. Nxf7+ Kh7 24. Qf5+ Kg8 25. e6 Qf6 26. Qxf6 gxf6 27. Rd2 Rc6 28. Rxb2 Re8 29. Nh6+ Kh7 30. Nf5 Rexe6 31. Rxe6 Rxe6 32. Rc2 Rc6 33. Re2 Bc8 34. Re7+ Kh8 35. Nh4 f5 36. Ng6+ Kg8 37. Rxa7 1-0.

Mort[modifica | modifica el codi]

Per celebrar el seu 60è aniversari, es va celebrar un torneig temàtic de la defensa siciliana, en reconeixement a les seves contribucions a l'obertura, però en Polugaievski era llavors massa malalt per a participar-hi. Va morir el 1995 d'un tumor cerebral.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica de Lev Polugaievski» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 17 d'abril de 2011].
  2. El sistema de classificació Elo no es va instituir oficialment fins el 1971, però s'han fet estimacions de la classificació Elo per a èpoques anteriors
  3. Fitxa de Lev Polugaievski a Chessmetrics (anglès)
  4. «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 30 d'abril de 2011].
  5. Polugaievski, Grandmaster Performance, p. 5, Pergamon Press 1984
  6. Garri Kaspàrov, My Great Predecessors v3, p. 89, Everyman Chess 2004
  7. Partida Polugaievski - Tal
  8. Comentaris de Guennadi Sossonko sobre la partida Polugaievski-Tal

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Polugaievski
  • Lev Polugaievski a ChessGames.com (en anglès) [Consulta: 17 d'abril de 2011] (anglès)
  • Partides de Lev Polugaievski a «365chess.com». [Consulta: 17 d'abril de 2011]. (anglès)
  • Estimació Elo de Lev Polugaievski a «chessmetrics.com». [Consulta: 17 d'abril de 2011]. (anglès)
  • Fitxa de Lev Polugaievski a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 17 d'abril de 2011]. (anglès)



Títols
Precedit per:
Vitali Tarasov
Campió de Rússia
1961
Succeït per:
Anatoli Lein