Lex Ursonensis
| ||||
| ||||
| Tipus | carta  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Comunitat de Madrid) | |||
| Jurisdicció | antiga Roma | |||
| Data de descobriment o invenció | 1870 | |||
_01.jpg) | |
| Tipus | carta |
|---|---|
| Creador | Anònim |
| Creació | Segle I |
| Data de descobriment o invenció | 1870 |
| Moviment | Imperi Romà Epigrafia, Taula legal |
| Material | Bronze |
| Mida | 59 ( ) × 92,20 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Madrid |
La Lex Ursonensis o Lex Coloniae Inmunis Genetivae Juliae Urbanorume era una llei reguladora de la colònia romana Genetiva Iulia, situada a la Hispània romana. La Ursonensis era, a més a més, una «Lex data», és a dir, donada pel magistrat, prèviament autoritzat per fer-ho.
Aquesta llei es conserva en unes taules trobades a Osuna (antiga Ursina o Urso) a la fi del segle xix (bronzes d'Osuna), i en onze fragments trobats a El Rubio a començaments del segle xx. Es troben al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid amb el número d'inventari 16736.[1]
Marc històric[modifica]
Després de les lluites entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu Magne, durant el període republicà, aquell va decidir fundar a Ursina una colònia de ciutadans, anomenada Genetiva Iulia en honor de la deessa Venus Genetrix, protectora de la gens Iulia, a la qual pertanyia el propi Cèsar.[2]
La llei va ser promulgada per Marc Antoni l'any 44 aC., i és molt possible que derivi d'un conjunt de projectes legislatius portats a terme per Juli César per unificar el règim de les colònies i els municipis i que va deixar sense acabar en ésser assassinat.[2]
Lleis de colònies i de municipis[modifica]
A Hispània hi havia dues lleis fonamentals:
- La Lex Ursonensis, de caràcter colonial.
- La Lex Flavia Municipalis, tipus de llei de caràcter municipal del que pot ser un exemple la Lex Flavia Malacitana.
Les lleis ordenadores de colònies i municipis van ser leges datae, és a dir, donades directament per un magistrat autoritzat per fer-ho pels Comicis romans en virtut d'una llei comicial. Fins i tot conservant-se d'altres lleis de fora d'Hispània, es pot afirmar que els textos trobats a la península Ibèrica constitueixen una font bàsica per al coneixement d'aquest vast fenomen que va ser la romanització jurídica provincial.
Etapes de confecció de la Lex Ursonensis[modifica]
- 1. La redacció del projecte per part de Juli Cèsar.
- 2. La datio de la llei per part de Marc Antoni.
- 3. L'enregistrament material dels bronzes d'Osuna.
Els bronzes conservats al museu Arqueològic Nacional, són una reedició posterior del text original de Marc Antoni, i daten de l'últim terç del segle i, amb la peculiaritat que tot el text està interpolat. Encara que és molt difícil precisar de qui i de quan són les interpolacions, es creu possible que ja Marc Antoni hagués modificat el projecte de Cèsar; però també, que d'altres interpolacions siguin ulteriors.
De la «Llei d'Urso» o Lex Ursonensis es conserven ara una mica més de 50 capítols referents a la vida municipal, dels 142 que es creu que en tenia.[1][2]
Contingut de la llei[modifica]
Tracta de molt diverses qüestions de règim local:[1][2][3]
- Magistrats
- Funcionaris
- Ingressos de la colònia: Arrendaments públics (Vectigàlia), multes per faltes de pagament, etc.
- Col·legis sacerdotals de pontífexs i d'àugurs
- Dret processal
- Obres públiques:
- Sistemes de sanejaments
- Carreteres i camins
- Manteniment d'aigües públiques
- Distribució de terrenys
- Policia interna
- Defensa militar
- Regulació viària
- Ritus funeraris, en aquest apartat es reprodueix la vella llei continguda a la «Llei de les XII Taules», en què es prohibia la cremació o la inhumació dintre de les muralles de la ciutat.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alvar Ezquerra, 2001, p. 388.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Suárez Fernández i Belanda Galán, 1987, p. 22.
- ↑ Rupke, 2012, p. 127-139.
Bibliografia[modifica]
- Alvar Ezquerra, Jaime. Diccionario de Historia de España (en castellà). AKAL, 2001. ISBN 9788470903663 [Consulta: 2 gener 2016].
- Rupke, Jorg. «Religion in the Lex Ursonensis». A: Religion in Republican Rome: Rationalization and Ritual Change (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2012 [Consulta: 2 gener 2016].
- Suárez Fernández, Luis; Bendala Galán, Manuel. Historia general de España y América: De la protohistoria a la conquista romana, (en castellà). Ediciones Rialp, 1987. ISBN 9788432120961 [Consulta: 2 gener 2016].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs[modifica]
- Text conservat Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. de la Lex Ursonensis en llatí.
- Text conservat Arxivat 2010-12-05 a Wayback Machine. de la Lex Ursonensis en anglès.
- "Organización censitaria en la Hispania del Alto Imperio". (castellà)
- La regulación viaria en la Lex Ursonensis (Lex Coloniae Genetivae Iuliae). Concepción Martínez-Carrasco Pignatelli (castellà)