Lexicografia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics. Està relacionada amb la codificació de l’ús, especialment en termes de vocabulari, en llibres de referència.[1] La lexicografia està relacionada amb l’activitat pròpia de la lexicologia, de descriure alguns o tots els mots d’una o de més d’una llengua, especialment des del punt de vista del significat. Al costat de l'activitat pràctica de la producció de diccionaris (lexicografia pràctica) hi ha una activitat científica sobre els diccionaris i tot el que els envolta feta des del punt de vista lingüístic (lexicografia teòrica o metalexicografia).[2]

Àmbits d'estudi[modifica | modifica el codi]

Els àmbits d'estudi de la lexicografia són diversos i es poden relacionar amb la planificació, la gestió i la producció de diccionaris. Entre els principals àmbits d'estudi de la lexicografia destaquen:

  • Els tipus de diccionaris i les tipologies de repertoris[3]
  • L'adaptació dels productes lèxics a les necessitats dels usuaris de diccionaris[4]
  • Les funcions lexicogràfiques[4]
  • Les estructures lexicogràfiques[5]

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

[2]Durant un llarg període de temps l’interès per l’aspecte lèxic de la llengua s’ha fonamentat en raons utilitàries. Durant l’edat mitjana es desenvolupen els glossaris amb la finalitat d’aclarir el sentit dels mots obscurs dels textos; al Renaixement sorgeixen els vocabularis bilingües que relacionen les llengües vulgars amb el llatí, destinats fonamentalment a la comprensió dels textos clàssics, i també els que relacionen les llengües vulgars entre elles; a partir dels segles XVII i XVIII es consolida la lexicografia monolingüe amb la finalitat de fixar les llengües nacionals. També es desenvolupa durant aquest període l'activitat enciclopèdica. El segle XIX, sota la influència de la lingüística històrica i comparativa, es caracteritza per la introducció en els diccionaris de l'interès per l'origen i l'evolució del vocabulari (i apareixen elsprimers diccionaris etimològics i de plantejament historicista).

Fins a mitjan segle XX, la lexicografia es caracteritza pel fer de ser una activitat merament pràctica. Ni els mateixos autors que redactaven els diccionaris ni el públic receptor van exercir cap tipus d'activitat crítica sobre les obres mateixes ni sobre els mètodes utilitzats. Com a conseqüència d'aquestes actituds, abans del segle XX no es troben estudis específics sobre la naturalesa dels diccionaris ni sobre les característiques del mètode lexicogràfic. L'interès de tipus teòric pels diccionaris ha sorgit més recentment.

Organització institucional[modifica | modifica el codi]

Organitzacions lexicogràfiques[modifica | modifica el codi]

Lexicògrafs catalans[modifica | modifica el codi]

Projectes lexicogràfics[modifica | modifica el codi]

Publicacions periòdiques[modifica | modifica el codi]

Activitats científiques[modifica | modifica el codi]

Repertoris lexicogràfics[modifica | modifica el codi]

Metacercadors[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gelpí, Cristina. La lexicografia (en català). Barcelona: Santillana, 2000, p. 1-23. 
  2. 2,0 2,1 Rafel, Joaquim. La lexicografia. Barcelona (en català). Barcelona: Editorial UOC, 2005, p. 61-80. 
  3. Fuertes-Olivera, Pedro; Tarp, Sven. Theory and Practice of Specialised Online Dictioanaries. Lexicography versus Terminography (en anglès). Berlín/Boston: Wlater the Gruyter, 2014, p. 44-77. 
  4. 4,0 4,1 Nielsen, Sandro. Function and User-related Definitions in Online Dictionaries (en anglès). Ivanovo: Ivanovo State University, 2011, p. 197-219. 
  5. Wiegand, Herbst. «Component Parts and Structures of General Monolingual Dictionaries: A Survey». Wörterbucher. Dictionaries. Diccionaries, 1989, pàg. 328-357.