Li Bai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Li Bai (李白)
LiBai.jpg
Fotografia de la pintura "Li Bai recitant un poema" de Liang K'ai (segle XIII).
Naixement 701 (Sui Ye, Dinastia Tang, Xina)
Mort 762 (Dangtu)
Activitat Poeta
Nacionalitat Xina
Període Dinastia Tang, Província de Shanxi

Li Bai, Li Po o Li Tai Po (en xinès 李白, en pinyin Lǐ Bái o Lǐ Bó) (701762) fou un poeta xinès nascut a Chengdu província de Sichuan. Va formar part del grup dels "8 immortals de la copa de vi", un grup de poetes amants de la disbauxa. Va viure durant la Dinastia Tang, edat d'or de la cultura xinesa i se'l considera un dels millors poetes xinesos; junt amb Du Fu, sovint se'ls considera els dos poetes més grans en la història literària de la Xina. Aproximadament 1.100 dels seus poemes romanen fins avui. Les primeres traduccions en una llengua occidental es publicaren el 1862; foren del Marquès d'Hervey de Saint-Denys en un llibre titulat Poésies de l'Époque des Thang.[1]

Li Bai va passar la major part de la seva vida viatjant a través de la Xina. Influenciat pel pensament taoista, va ser sensible als aspectes fantàstics de la naturalesa salvatge. La seva obra expressa la seva personalitat, que refusava les restriccions. La seva vida més o menys llegendària va inspirar obres i relats.

Taula de continguts

Vida [modifica]

Els dos "Llibres de Tang", El Llibre Vell de Tang i El Nou Llibre de Tang són les fonts primàries del material bibliogràfic sobre Li Bai.[2] Altres fonts inclouen evidències internes de poemes de Li Bai o sobre ell.

Ascendència i naixement [modifica]

Es considera generalment que l'any de naixement de Li Bai és el 701. Va néixer en algun lloc d'Àsia Central.[3] Aparentment, la seva família havia viscut al que avui és el sud-est de Gansu, i més tard es va traslladar a Jiangyou, prop de l'actual Chengdu a la província Sichuan, quan potser tenia uns cinc anys. Dos comptes donats pels contemporanis Li Yangbing (un parent de la família) i Fan Chuanzheng van dir que la seva família era originalment del que avui en dia és el sud-est de Gansu. La ascendència de Li es troba a Li Gao, fundador de l'estat de Liang Occidental.[4] Hi ha proves que suggereixen que durant la Dinastia Sui, els seus ascendents, llavors masses, molt probablement degut al resultat d'algun crim, i foren forçats a una forma d'exili des de la seva casa original en el que avui en dia és Gansu a algun lloc més a l'oest.[5] Durant el seu exili, la família Li va viure a Suiye (Suyab, avui un lloc arqueològic a l'actual Kirguistan) i potser també a Tiaozhi ((xinès)), un estat trobat prop de Ghazni (Afganistan).[6] Aquestes àrees estaven a l'antiga ruta de la Seda, i podria ser que la família Li fossin mercaders.[7]

Mentre la seva mare estava embarassada d'ell, va tenir un somni de que una gran estrella blanca queia del cel. Això sembla que va contribuir a la idea de que fos un immortal desterrat (un dels seus sobrenoms).[8] That the Great White Star was synonymous with Venus, helps to explain his style name, "Tai Bai".

Primers anys [modifica]

El 705, quan Li Bai tenia quatre anys, el seu pare va traslladar la seva família en secret a Sichuan, prop de Chengdu, on va passar la seva infantesa.[9] Actualment, hi ha un monument commemoratiu a això a la ciutat de Zhongba, Jiangyou, província de Sichuan.

Li Bai llegia molt, de petit, incloent clàssics confucians com el "Clàssic de Poesia" i el "Clàssic d'Història" , com també altes materials astrològics i metafísics els quals els seguidors de Confuci tendien a evitar.[9] També es va interessar per altres activitats, com ara domesticar ocells salvatges i lluitar amb espases.[9] Segons sembla, era expert en arts marcials; aquesta cita autobiogràfica per Li Bai ajuda a il·lustrar la vida salvatge que va liderar a Sichuan en la seva joventut:

« "Quan tenia quinze anys, em vaig aficionar a la lluita amb espasa, i amb aquesta art vaig desafiar a força gent bona." »
— Li Bai[10]

Abans de que tingués vint anys, Li havia lluitat i matat a força gent, aparentment per raons de cavalleria, d'acord amb la tradició de cavaller errant (youxia).[9]

El 720, fou entrevistat pel Governant Su Ting, qui el considerava com a geni. Tot i que va expressar el desig de convertir-se en oficial, mai va fer l'examinació de servei civil.

De camí a Chang'an [modifica]

Mapa de ciutats xineses interiors orientals com Luoyang, Chang'an, Qinzhou, Chengdu, Kuizhou, and Tanzhou
La Xina de Li Bai i Du Fu

Quan tenia uns vint anys, cap l'any 725, Li Bai va marxar de Sichuan, navegant el riu Iang-Tsé, a través del llac Dongting, per Nanjing, començant els seus dies d'errant. Després va tornar riu amunt, a Yunmeng, al que avui en dia és Hubei, on, segons sembla, es va casar amb la néta del primer ministre retirat Xu Yushi, amb un curt interludi.[11] Durant el seu primer any del seu viatge, va conèixer a persones famoses i va deixar molta de la seva riquesa a amics necessitats.

El 730, Li Bai es va quedar a la muntanya Zhongnan prop de la capital Chang'an (Xi'an), i va intentar (però va fallar) d'assegurar una posició. Va navegar riu abaix el Riu Groc, va parar cap a Luoyang, i va visitar Taiyuan abans de tornar a casa.

El 735, Li Bai era a Shanxi, on va intervenir en una cort marcial contra Guo Ziyi, qui, més tard, després de ser un dels generals més importants de Tang, per pagar el favor, durant els disturbis de An Shi.[8]

Potser cap al 740, es va traslladar a Shandong. Fou a Shandong, en aquells temps, que va esdevenir un del grup conegut com a "Sis Ociosos del Rierol Bambú", un grup informal dedicat a la literatura i al vi.[8]

Va errar per l'àrea de Zhejiang i Jiangsu, fent-se amic amb un famós sacerdot daoista, Wu Yun.[8]

El 742, Wu Yun fou convocat per l'Emperador per atendre a la cort imperial, on va elogiar a Li Bai.[8]

A Chang'an [modifica]

L'Emperador Minghuang, assegut a una terrassa, observant a Li Bai escrivint poesia, segons una il·lustració de la dinastia Ming.

Els elogis per part de Wu Yun sobre Li Bai van fer que l'Emperador convoqués a Li Bai a la cort a Chang'an, també, on va conèixer l'Emperador de Xina, Ming Huang (nascut amb el nom de Li Longji i també conegut com a Emperador Xuanzong). La seva personalitat va fascinar als aristòcrates i a altra gent comuna, incloen un altre taoista (i poeta), He Zhizhang, a qui se li va atorgar el nom d'"El Trascendent acomiadat del Cel", o "l'Immortal Exiliat del Cel".[8] De fet, després d'una audiència inicial, on se li preguntà sobre la seva visió política, l'Emperador quedà tan impressionat que va celebrar un banquet en honor seu. En aquest banquet l'Emperador fou dit per mostrar el seu favor, fins al punt de saó personalment la sopa per ell.[8][12]

L'Emperador Ming Huang va trobar lloc de treball per a ell com a traductar, ja que Li Bai sabia parlar com a mínim una llengua que no fos el xinès..[8] Ming Huang li va donar la feina a l'Acadèmia Hanlin, que va servir per proveir experiència escolar i poètica per l'Emperador.

Quan l'emperador ordenava que Li Bai anés a palau, sovint bevia, però podia actuar.

Li Bai va escriure diversos poemes sobre la dona estimada de l'Emperador Yang Guifei, la consort reial preferida.[13] Un cop, begut, Li Bai va deixar les seves botes fangoses, i Gao Lishi, l'enunc més poderós a nivell polític de palau, se li demanà que les portés a davant de l'emperador. Gao s'ofengué al ser demanat d'aquest servei servil, i més tard va persuadir Yang Guifei per prendre l'ofensiva als poemes de Li sobre ella.[13]

A la persuasió de Yang Guifei i Gao Lishi, Ming Huang, de mala gana, però de forma polida i amb grans regals d'or i plata, va acomiadar a Li Bai de la cort reial.[14]

Un altre cop errant [modifica]

Després de deixar la cort, Li Bai va esdevenir formalment un taoista, fent una casa a Shandong, però errant aquí i allà durant els següents deu anys aproximadament, i escrivint poemes.[14]

Es va trobar amb Du Fu la tardor de l'any 744, i un altre cop l'any següent. Foren les dues úniques ocasions on es van trobar. Encara sobreviuen una dotzena de poemes de Du Fu sobre o per a Li Bai, però no més en sobreviu un de Li Bai a Du Fu, actualment.

Guerra i exili [modifica]

Genets a Horseback, Dinastia Qi Septentrional, l'àrea general de la zona central dels rebels, tot i que d'una data anterior.

A finals de l'any 756, els desordres d'An Lushan es van escampar per tots els territoris. L'Emperador va fugir a Sichuan; després, més tard, durant la confusió, el Príncep es va auto-declarar cap del govern. Mentre els disturbis d'An Shi continuaven, Li Bai fou un aconsellador a un dels fills de Ming Huan, qui era lluny del principi de la llista de primogènits, tot i que aparentment va fer la seva pròpia candidatura al poder imperial. A la derrota de les forces del Príncep, Li Bai va escapar, però més tard fou capturat i empresonat a Jiujiang, i sentenciat a mort. El famós i poderós general de l'exèrcit Guo Ziyi hi va intervenir: aquest era el mateix general a qui Li Bai havia salvat de la cort marcial un parell de dècades anteriors. A l'oferta del General Guo Ziyi per intercanviar el seu rang d'oficial per la vida de Li Bai, la sentència de mort de Li Bai fou canviada per un exili: fou consignat a Yelang.[14] Yelang (a Yunnan) era llavors a l'extrem remot de l'imperi. Cap a la destinació de Yelang, Li Bai hi va anar amb un lleuger senyal de pressa, parant per visites socials prolongades, i escrivint poemes de camí, deixant descripcions detallades del seu viatge per posteritat.

Poesia [modifica]

Se li atribueixen més de mil poemes, però l'autenticitat de molts d'ells és incerta. És més conegut pels seus poemes en la forma jueju, poemes que són intensos i sovint fantàstics. En els seus treballs hi ha una presència molt clara de l'esperit taoista, tant en els sentiments i la manera com aquests s'expressen, com en el to espontani que fa servir. Tot i així, pel fet de la presència d'elements formals antics, també hi ha quelcom de la perspectiva moralista de Confuci.

Es deia que podia compondre a una velocitat sorprenent, sense haver de corregir el que era capaç de crear en un primer intent. La seva forma favorita era el jueju, que és una forma literària que consisteix en quartets de versos de cinc o set caràcters; d'aquest tipus d'obres en va compondre unes 160. L'ús de llengua impressiona per la capacitat d'imaginació amb elements que es podrien considerar extravagants, i aconsegueix comunicar al lector d'una manera molt directa la seva llibertat d'esperit. Les interaccions de Li Bai amb la natura, l'amistat, el seu amor al vi i les seves observacions agudes i enginyoses sobre la vida, formen part dels seus millors poemes. En algunes obres, com en el Changgan xing, traduït per Ezra Pound com La muller del comerciant de riu: una carta),[15] deixa constància de les dificultats i les emocions de la gent comuna. També va escriure un cert nombre de poemes que tractaven de les dones.

En els seus poemes, Li Bai intentava evitar l'ús de paraules obscures i referències històriques. A diferència d'altres antics poetes xinesos, com Du Fu, Li Bai no tenia cap necessitat de demostrar res al públic; en canvi, es podria permetre de concentrar-se en comunicar als lectors les seves sensacions genuïnes. La seva habilitat per crear de manera extraordinària el que estava més enllà del que és habitual era un regal per als seus contemporanis, i potser és la raó principal per la qual se'l considerava el "déu de la poesia". El fet que els seus xinesos li posessin el sobrenom "詩仙" o shīxiān, que es tradueix literalment com a "déu de la poesia", venia a demostrar aquesta capacitat excepcional. L'espontaneïtat de la seva llengua combinada amb l'us d'elements extravagants plens d'imaginació ha distingit Li Bai de molt altres poetes de la història xinesa.

Com a seguidor de Lao Zi i practicant de taoisme durant la Dinastia Tang, inclòs Xuanzong, i, sobretot, una persona lliure animada, Li Bai no mostrava cap especial interès per Confuci i la seva ideologia. Consegüentment, ha estat sovint atacat pels neoconfucionistes "moralistes", ja des de la Dinastia Song. Entre la gent comuna de la Xina, tanmateix, Li Bai és inqüestionablement el poeta més estimat.

Un dels poemes més famosos de Li Bai Bevent tot sol al clar de lluna (pinyin: Yuè Xià Dú Zhuó)[16], és un bon exemple d'alguns dels aspectes més típics de la seva poesia. És un poema molt espontani, ple d'imatges naturals i antropomorfisme. També el poema En la nit tranquil·la:

En la nit tranquil·la
夜思 yè sī Penso en la nit
床前明月光 chuáng qián míng yuè guāng davant del llit la lluna brilla
疑是地上霜 yǐ shì dì shàng shuāng al terra hi sospito la rosada
舉頭望明月 jǔ tóu wàng míng yuè miro amunt i la llum de la lluna és plena
低頭思故鄉 dī tóu sī gù xiāng miro avall i enyoro la meva terra

Influències [modifica]

Li Bai ha influït sobre la cultura occidental en part a causa de les versions d'Ezra Pound d'alguns dels seus poemes, recollits a la seva obra Cathay,[17] com la The River Merchant's Wife: A Letter (La muller del comerciant del riu: una carta). Les idees subjacent tingueren un impacte profund en la formació dels imaginistes americans i en la poesia modernista al llarg del segle XX.

Gustav Mahler n'integrà quatre peces de Li Bai en el seu cicle de cançons simfòniques Das Lied von der Erde. Aquests provenien d'una traducció alemanya lliure a càrrec de Hans Bethge, publicada en una antologia anomenada Die chinesische Flöte (La flauta xinesa),[18] Bethge basà la seva versió en la traducció que realitzà en francès D'Hervey de Saint-Denys.[1]

També existeix una altra obra musical força sorprenent del versos de Li Po a càrrec del compositor americà Harry Partch, Seventeen Lyrics by Li Po (Disset poemes de Li Po) per a veu i una viola adaptada (un instrument de pròpia invenció de Partch) sobre els textos que apareixen a The Works of Li Po, the Chinese Poet (Les obres de Li Po, el poeta xinès) traduïts per Shigeyoshi Obata.[19]

Referències [modifica]

  1. 1,0 1,1 D'Hervey de Saint-Denys (1862). Poésies de l'Époque des Thang (Amyot, Paris).
  2. Obata, Part III
  3. Beckwith, 127
  4. Obata, 8
  5. Wu, 57-58
  6. Elling Eide, "On Li Po", Perspectives on the T'ang (New Haven, London: Yale University Press, 1973), 388.
  7. Eide (1973), 389.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Wu, 59
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Wu, 58
  10. Wu, 58. Traducció per Wu. Cal notar que segons el recompte d'Àsia oriental, serien catorze anys i no quinze en termes d'edat.
  11. Wu, 58-59
  12. Obata, 201
  13. 13,0 13,1 Wu, 60
  14. 14,0 14,1 14,2 Wu, 61
  15. Pound, Ezra (1915). Cathay (Elkin Mathews, London). ASIN B00085NWJI.
  16. Ward, Jean Elizabeth. Li Bai: An Homage to (en anglès). Lulu.com, 2008, p. 44. ISBN 1435712315. 
  17. Pound, Ezra (1915). Cathay. Londres: Elkin Mathews. ASIN B00085NWJI.
  18. Bethge, Hans (2001). Die Chinesische Flöte. Kelkheim (Alemanya): YinYang Media Verlag. ISBN 978-3-9806799-5-4. Revisió de l'edició de 1907 (Insel Verlag, Leipzig).
  19. Obata, Shigeyoshi (1923). The Works of Li Po, the Chinese Poet. J.M. Dent & Co. ASIN B000KL7LXI.

Bibliografia [modifica]

En català

  • Li, Bai; Ferrer, Alexandre (trad.). Poemes selectes. El Perelló: Aeditors, 2008. ISBN 9788493643850. 
  • Li Bai. Ebri de lluna, traducció i notes d'Eduard J. Verger. (Carcaixent : Ed. 96, 2008). ISBN 978-84-95510-72-3

En anglès

  • Cooper, Arthur R.V.. Li Po and Tu Fu; poems selected and translated with an introductions and notes. Harmondsworth: Penguin Books, 1973 (Penguin Classics). 
  • Holyoak, Keith James. Facing the moon : poems of Li Bai and Du Fu. Durham, NH: Oyster River Press, 2007. ISBN 9781882291045. 
  • Li, Bai; Hinton, David (trad.). The selected poems of Li Po. New York: New Directions Pub. Co., 1996. ISBN 0811213234. 
  • Varsano, Paula M. Tracking the banished immortal : the poetry of Li Bo and its critical reception. Honolulu: University of Hawaii Press, 2003. ISBN 082482573X. 
  • Waley, Arthur. The poetry and career of Li Po, 701-762 A.D. London: G. Allen and Unwin, 1950. 
  • Seth, Vikram (traductor) (1992). Three Chinese Poets: Translations of Poems by Wang Wei, Li Bai, and Du Fu. (Londres: Faber & Faber). ISBN 0-571-16653-9.
  • Weinberger, Eliot. The New Directions Anthology of Classical Chinese Poetry. (Nova York: New Directions Publishing Corporation, 2004). ISBN 0-8112-1605-5. Introducció i comentaris de William Carlos Williams, Ezra Pound, Kenneth Rexroth, Gary Snyder i David Hinton.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Li Bai

Enciclopèdies online:

Traduccions online (algunes amb textos en xinès i traduccions):