Lia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons el Gènesi, Lia (en hebreu לֵאָה בת-לָבָן Lēāh bat Lāvān) fou la primera esposa del patriarca Jacob i mare de sis dels dotze futurs caps de les tribus d'Israel i de l'única filla del patriarca.

Lia era la filla gran de Laban, un terratinent d'Aram-Naharaim (Mesopotàmia). Un dia el seu pare acollí Jacob, un cosí de Lia que venia de Canaan perquè s'amagava del seu germà gran Esaú, qui volia assassinar-lo. El jove s'instal·là a casa seva i de seguida s'enamorà de Raquel, la germana petita de Lia.

Raquel i Lia, de Dante Gabriel Rossetti (1855)

Va demanar la mà de la noia però Laban, seguint la tradició, va dir-li que primer havia de casar la filla gran. Així fou com Jacob va passar un total de catorze anys treballant per a Laban; després de set anys li fou concedida la mà de Lia i set anys més tard, la de Raquel.

Durant els primers anys de matrimoni, Lia va donar-li a Jacob quatre fills:

  • Rubèn, el primogènit
  • Simeó, el segon fill
  • Leví, futur cap dels sacerdots d'Israel
  • Judà, futur líder d'Israel

Jacob va allitar-se amb l'esclava de Lia, Zilpà, que va engendrar dos fills. Segons la llei, aquests dos fills també eren de Lia:

Poc després, Lia va quedar prenyada de nou i va donar a llum tres fills més:

Amb el temps, la família de Laban va enemistar-se amb la de Jacob, que decidí marxar cap a Siquem (Canaan). Un dia la seva filla Dina fou raptada pel príncep local, que la va violar. A continuació, el pare del violador anà a trobar Jacob i li demanà la mà de la filla per al jove príncep així com donà les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els germans i germanastres de Dina els digueren al canaaneus de la ciutat de Siquem que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Així, tota la població fou circumcidada. Dos dies més tard, però, Simeó i Leví entraren a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els mataren a tots i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Així que se n'assabentà, Jacob manà desfer el campament i marxar de Siquem per evitar una guerra venjativa.

Van viure un temps prop de Betlem, on va morir la seva germana Raquel, fins que van traslladar-se a Hebron, a la casa d'Isaac, sogre de Lia. Anys més tard, els fills de Jacob tornaven de pasturar els ramats i explicaren que una fera havia matat Josep, fill del patriarca i Raquel. Jacob va perdre les ganes de viure i es va quedar molt trist.

Passaren els anys i arribaren temps de sequera i fam, aleshores, Jacob envià els seus fills a Egipte per comprar provisions. Quan van tornar, van penedir-se davant del seu pare i li van explicar tota la veritat sobre el seu germà Josep; l'havien venut a un mercader d'esclaus ismaelita i, després de diverses aventures, s'havia convertit en regent d'Egipte. També li explicaren que Josep els havia demanat que s'instal·lessin al delta del Nil, on hi havia aliments per a tothom.

Així fou com tota la família emigrà cap a Egipte. Setanta anys després, Lia va enviudar i va tornar a Canaan per enterrar les despulles del seu espòs a la Tomba dels Patriarques, prop de la ciutat d'Hebron. Finalment, quan ella va morir, es va complir la seva voluntat i fou enterrada juntament amb el seu marit.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lia Modifica l'enllaç a Wikidata