Liber Elegantiarum

El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases català-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis l'any 1489. Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyament del llatí en la que, partint de frases escrites en català, s'ofereix la frase llatina equivalent. El Colofó del llibre diu:

«

Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...

»

Se’l considera el primer diccionari de la llengua valenciana i de la llengua catalana en general, ja que les obres lexicogràfiques anteriors són col·leccions de glosses o postil·les marginals de paraules difícils de determinades obres (explicacions de "vocables escurs"), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).

Basant-se en la data de la seva dedicatòria (1472), se’l considera el primer diccionari d'una llengua romànica. Sigui fiable o no tal data, el cert és que es tracta d'una obra que apareix en una època (darreries del s. XV) en què es detecta una important atenció a la llengua romanç pròpia de cada territori, i es publiquen obres en què s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. Així, el 1487 Loys Garbin (Louis Cruse) publica a Ginebra el seu Vocabulaire latin-françois, el 1490 Alonso de Palencia publica el seu Universal vocabulario en latín y en romance i el 1492 Nebrija imprimeix el seu Lexicon latino-castellanum et castellano-latinum.

Fonts

Els estudiosos de l'obra, entre els qui destaquen Francesc de Borja Moll, Germà Colón i Lluís Polanco, han assenyalat com a obres de les que Joan Esteve se serveix d'exemple quant a la forma i, molt especialment, en quant als continguts, les Elegantiae latinae linguae (1471) de Lorenzo Valla, els Rudimenta grammatices (1473) de Niccolò Perotti (un best seller de l'època) i, com va esbrinar Moll, el Liber Facietiarum (Llibre de les facècies) de Poggio Bracciolini, del que extreu les frases o fragments més lúbrics i desvergonyits. Recentment (2003) Andrés Colón i Germà Colón, en publicar les Sententiarum variationes seu Synonyma de Stephanus Fliscus (Stefano Fieschi de Soncino) --un manual per a l'ensenyament del llatí als minyons, amb frases en italià amb el seu equivalent en llatí, i que fou adaptat al castellà per Nebrija i al català per Jeroni Amiguet--, han desvelat que la meitat de les frases que conté aquest llibre de Fliscus foren manllevades per Joan Esteve i incloses al Liber Elegantiarum.

Bibliografia

• MOLL, Francesc de Borja, El "Liber Elegantiarum". Lección profesada el día 9 de abril de 1959 en la Cátedra Milá y Fontanals., Universidad de Barcelona, Barcelona 1960.
• Liber Elegantiarum (Edifició facsímil i estudi preliminar de Germà COLÓN DOMÈNECH, Universitat de Basilea). Ed. Inculca, Castelló de la Plana, 1988.
• POLANCO ROIG, Lluís Bernat, El "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve. Edició crítica i estudi. Universitat de València. 1994. (Tesi doctoral publicada en microfitxes).
• RICO, Albert i SOLÀ, Joan, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica". Universitat de València, València 1995.
• COLÓN, Andrés i COLÓN, Germán, La enseñanza del latín en la Baja Edad Media. Ed. Gredos, Madrid 2003.
• FERRANDO FRANCÉS, Antoni i NICOLÁS AMORÓS, Miquel, Història de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.

Enllaços externs

• Versió facsímil