Liberal Demòcrates (Regne Unit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Liberal democrats
Y Democratiaid Rhyddfrydol
President Nick Clegg
Secretari general Simon Hughes
Fundació 3 de maig de 1988
Seu 4 Cowley Street,
Londres, SW1P 3NB
Ideologia Liberalisme, Social liberalisme, centreesquerra
Afiliació europea PLDRE
http://www.libdems.org.uk/

Els Liberal Demòcrates és un partit polític britànic format el 1988 de la unió del Partit Liberal i del Partit Socialdemòcrata. El seu cap és Nick Clegg. Són el tercer partit en disputa, i tenen 63 diputats a Westminster i governaren en coalició amb els laboristes a Gal·les i a Escòcia de 1999 a 2003.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Defensen el social-liberalisme i afirmen que l'Estat no ha d'intervenir en els afers personals, de manera que critiquen ‘’estat mainadera’’ (Nanny state) seguint les idees de John Stuart Mill al seu llibre On Liberty, on es pronuncia per la llibertat positiva. Es posicionaren en contra de la guerra de l'Irak i són favorables a les energies alternatives, exigeixen una reforma electoral a un sistema proporcional, transformar la Cambra dels Lords en assemblea electiva, i reduir departaments ministerials. També defensen la descentralització, l'estat del benestar i la imposició progressiva. Es defineix com a liberal de centreesquerra.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou fundat el 1988 de la unió dels liberals descendents dels Whigs (que havien caigut a la tercera força política des de 1922) i pels socialdemòcrates, que eren una escissió dels laboristes de 1980 quan adoptaren una línia dura del laborisme. Ambdós partits s'adonaren que no hi havia espai polític per a dos partits de centre, i per això els seus dos caps, el liberal David Steel i el social-demòcrata Roy Jenkins redactaren un manifest que els serví d'aliança per a eleccions de 1983 i 1987.

Degut a l'èxit, el 1988 s'uniren en un sol partit (acord Steel-Robert Maclennan) i adoptaren el nom Social and Liberal Democrats, després The Democrats i finalment Liberal Democrats. Fou nomenat líder Paddy Ashdown, qui detindrà el càrrec fins al 1999.

El començament fou difícil. A les eleccions europees de 1989 els Verds els deixaren en quart lloc, però a les legislatives de 1992 va treure el 17,8 % dels vots i 20 escons, i a les de 1997 en va treure 46, gràcies a la concentració tàctica del vot. Volien proposar pacte als laboristes, però Tony Blair guanyà amb majoria absoluta i no fou possible.

El 1999 dimití Ashdown i fou substituït per Charles Kennedy, cap fins al 2006. A les legislatives de 2001 augmentà el seu vot al 18,3 % i obtingueren 52 escons, i Kennedy fou nomenat parlamentari de l'any gràcies a l'oposició a la guerra. A les eleccions de 2005 van obtenir el 22,1 % i 62 escons, el millor resultat fins aleshores, però exigiren un canvi en el sistema electoral porque havien obtingut vora la quarta part dels vots i només una desena part dels escons. L'elecció de Michael Cameron com a cap conservador, més carismàtic, i els problemes amb l'alcohol de Kennedy el van fer dimitir el 2006. Fou elegit cap del partit sir Menzies Campbell, però no va poder aturar la caiguda en intenció de vots en eleccions parcials i el 2007 va dimitir.  Fou substituït per Nick Clegg, diputat per Midlands.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Elecció parlamentària Nom % vots Escons
1983 SDP-Liberal Alliance 25.4% 23
1987 SDP-Liberal Alliance 22.6% 22
1992 Liberal Democrats 17.8% 20
1997 Liberal Democrats 16.7% 46
2001 Liberal Democrats 18.3% 52
2005 Liberal Democrats 22.1% 62

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liberal Demòcrates (Regne Unit) Modifica l'enllaç a Wikidata