Liburna
La Liburna o Liburnica és una embarcació que va tenir el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria.[1] [2] [3]
Amb l'auxili d'aquestes naus va vèncer August a Marc Antoni en la cèlebre batalla d'Actium i des de llavors se'ls va donar la preferència a les armades romanes. Les construïen amb les fustes de xiprer, de làrix i d'avet, amb clavaó de coure amb preferència a la de ferro.
Hi havia liburnes amb un ordre de remers (monorremes), com diu Augustine Jal en la seva obra Arquéologie Navale , París, 1840. Afegeix que devien ser lleugeres, fàcils de governar i poc elevades. Altres més capaços, de dos, tres, quatre, cinc i fins i tot asseguraven que en la batalla d'Actium n'hi va haver de sis ordres i de més, com admet Vegeci en Epitoma rei militaris .[4] [5] [6] Segons Eutropi portaven esperó.
Cadascuna tenia un contramestre (còmit segons la denominació medieval) que ensenyava i exercitava diàriament en les seves respectives maniobres als remers, pilots i soldats. Les majors portaven d'avançada una falua de quaranta rems per fer la descoberta, sorprendre les naus enemigues, interceptar els seus combois i avisar de la seva derrota i de les seves intencions. Perquè no fossin albirades pels enemics les pintaven, així com les veles i eixàrcies d'un color "verd marí" perquè passessin inadvertides al mar i del mateix color vestien als mariners i soldats que anaven embarcats en aquestes naus.
Velocitat de les liburnes
Segons estudis realitzats, alguns experts estimen que algunes liburnes podien assolir els 14 nusos navegant a vela i uns 8 nusos amb els rems.[7][8] Altres articles estimen que la velocitat de les liburnes devia ser inferior a la dels trirrems.
Les liburnes descrites per Vegeci
En una traducció al castellà de Flavius Renatus Vegetius es pot llegir una descripció de les liburnes amb molts detalls interessants.[9] Poden destacar-se, entre altres, les següents:
- la costum d’anar completament camuflades (naus, veles i tripulants) amb una pintura de color “verd terrós”
- l’ús de barques auxiliars de molts rems (“falúas” en la traducció castellana ; que en català clàssic seria una barca de panescalm ) per a anar d’exploració avançada.
Referències
- ↑ Jal,Augustin; Glossaire nautique(francès)
- ↑ Compendium Latino-Hispanum utriusque lingua veluti lumen, quo Calepini ... (castellà) (llatí)
- ↑ Cinquini; L'Esercito Romano AI Tempi Di Giulio Cesare(italià)
- ↑ De Re Militari, Livre IV, 33, Vegeci
- ↑ IV, 34-36
- ↑ IV, 27
- ↑ C.G. Starr Jr., The Roman Imperial Navy 31 B.C. – A.D. 324, West-port, Connecticut 1975, page 54
- ↑ M. Zaninović, Liburnia Militaris, Opusc. Archeol. 13, 43-67 (1988), UDK 904.930.2(497.13)>>65<<, pages 46, 47
- ↑ Vegecio. Instituciones militares. impreso en casa de Juaquin Ibarra, 1764, p. 262–.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liburna |
- Diccionari marítim espanyol , José de Lorenzo, Gonzalo de Muga, Martín Ferreiro, 1865
- El contingut d'aquest article incorpora material del Volum 30 de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1944, que es troba en el domini públic.
