Liburns

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Libúrnia al segle V a.C.

Els liburns (en llatí Liburni, grec Λιβυρνοί) fou un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia. La seva capital era Truentum (Trieste). Aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira. Vers el nord arribava fins a la Nòrica. Foren expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia o el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria. Libúrnia fou incorporada amb Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. Llavors la seva capital fou Iadera que fou colònia romana. Altres ciutats foren Scardona (cap d'un convent jurídic), Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. El 634 l'emperador Heracli va invitar als corbats (chorvates) o khrobati que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]