Licènid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Blaveta» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Blaveta (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Licènids
Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus)
Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Hexapoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Superfamília: Papilionoidea
Família: Lycaenidae
Leach, 1815
Subfamílies

Els licènids o blavetes (Lycaenidae) són una família de papallones, essent la més extensa amb unes 6.000 espècies disbribuïdes per tot el món.[1] Representen un 40% de les espècies de papallones conegudes.[2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Normalment són de grandària petita. Habitualment existeix un dimorfisme sexual accentuat: el cas més típic està representat per espècies en les que els mascles tenen l'anvers de les ales blau (d'aquí ve el nom de blavetes) i les femelles marró.[3]

Hi ha moltes espècies similars entre sí, cosa que dificulta les identificacions. Ara bé, les diferències en la coloració de fons i en el dibuix (especialment del revers de les ales posteriors) poden facilitar la tasca en molts casos.[3]

Les erugues són rabassudes i tenen cert aspecte a cotxinilla. Generalment estan ben camuflades i tenen una gran adaptació a la planta nutrícia. Les pupes també són rabassudes: curtes en relació al diàmetre.[3]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Els mascles de moltes espècies es congreguen sobre el terra humit, de vegades en grans grups i perllongadament, per extreure sals de sodi dissoltes en l'aigua.[3]

Interacció entre una formiga i una eruga de licènid.

La mirmecofília és habitual entre les erugues. Aquestes poseeixen una glàndula dorsal al desè segment que segrega una substància ensucrada d'alt contingut energètic que atrau a les formigues; a canvi les formigues les protegeixen de dípters i himenòpters parasitoides. Aquestes associación son facultatives i per tant no són imprescindibles.[3]

D'altra banda, en altres espècies aquesta associació sí és imprescindible i ha derivat en el parasitisme. En aquests casos la formiga s'enduu l'eruga al niu i aquesta s'alimenta de les larves i pupes de les formigues fins completar el creixement i fer la crisàlide. Mentrestant, l'eruga segueix rebent les atencions de les formigues.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fiedler, K. 1996. Host-plant relationships of lycaenid butterflies: large-scale patterns, interactions with plant chemistry, and mutualism with ants. Entomologia Experimentalis et Applicata 80(1):259-267 doi:10.1007/BF00194770
  2. Venkatesha, MG. 2005. Why is homopterophagous butterfly, Spalgis epius (Westwood) (Lepidoptera: Lycaenidae) amyrmecophilous? Current Science 89 (2): 245-246.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]