Licaònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Licaònia (llatí Lycaonia, grec Λυκαονία) fou una regió d’Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia. Sota domini romà en general va pertànyer a Capadòcia. Els seus habitants foren els licaons (poble) o licaonis (gentilici). És esmentada entre el segle V aC i el segle VI dC.

Límits[modifica | modifica el codi]

Els límits de la regió són imprecisos, però en grans trets tenia Pisídia a l'oest (entre ambdós territoris el país dels Milis, d'origen traci); Galàcia al nord; Capadòcia a l'est; i Isàuria (part occidental de Cilícia) al sud.

Descripció física[modifica | modifica el codi]

Era un país pla amb muntanyes a la part nord i sud. Els rius eren poc importants i tenia un llac de sal important anomenat Tatta.

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Les principals ciutats foren Iconium, Derbe o Clàudia Derbe, Laranda (actual Karaman, que va pertànyer abans al regne de Commagena), Laodicea Combusta (Ladik) i Listra (Ilistra), i altres ciutats foren Barata, Hyde, Antioquiana, Dalisandus, Parlais, Tryaeum, Savatra o Soatra, Vasata, Coropassus i Arycanda (la ciutat dels milis); Lystra i Parlais foren colònies des començament de la nostra era i Iconium en temps d'Adrià.

Història[modifica | modifica el codi]

La invasió frígia de l'Àsia Menor des Tràcia va substituir a la població local que, això no obstant, per uns segles va conservar la seva llengua (els frígis parlaven una llengua indoeuropea).

Licaònia va pertànyer a Persia des de la segona meitat del segle VI aC (la regió fou sotmesa per Cirus II) i fou integrada a la satrapia III, més enllà de la de Katpatuka (Capadòcia).

Va caure en poder d’Alexandre el gran el 334 aC, i a la seva mort va passar successivament a Perdicas d'Orèstia (regent d'Àsia) el 322 aC, a Antígon (321 aC, rei des del 306 aC) i Seleuc I Nicàtor (301 aC). Formà part de l'Imperi Selèucida fins al 189 aC, si bé del 244 aC al 228 aC va formar part del regne de Cilícia que s'havia creat per a Antíoc Hierax (244-227 aC). Vers el 228 aC va caure en mans del rei de Pèrgam però vers el 223 aC fou reconquerida pels selèucides, que la van conservar fins a la batalla de Magnèsia del Sipilos (190 aC) perdent-la en els següents mesos, i quedant incorporada a Pèrgam per la pau o tractat d'Apamea (188 aC). Vers el 158 aC una part (al nord) va ser incorporada a la tetrarquia de Galàcia.

Incorporat Pèrgam el regne a Roma, Licaònia va formar part de la província d’Àsia si bé una part (l'orient) fou transferida a Capadòcia (i va formar l'onzena estratègia o districte). El 64 aC Gneu Pompeu va reorganitzar l'administració després de les Guerres Mitridàtiques, i Licaònia que quedar repartida, amb la part nord definitivament incorporada a Galàcia, la part est a Capadòcia i la resta a la província de Cilícia.

Vers el començament del segle II fou separada de Cilícia i unida a la província de Capadòcia per Trajà. El 284, a la reorganització de Dioclecià, va quedar dins la província de Pisídia, però al 371 va esdevenir província separada amb capital a Iconium (moderna Konya). Encara era província separada en temps del emperador bizantí Justinià I.


Coord.: 38° N, 33° E / 38°N,33°E / 38; 33